ℵ   És l’inici i el camí cap al desenvolupament humà, social i económic. Sobretot les millores de les condicions de vida. Un pont que condueix cap a la vall del progrés, és a dir, el contrari d’aquella vall sense color, en blanc i negre, de la pel.lícula ‘¡Qué verde era mi valle! ‘Que verda era la meva vall!’ (1941) dirigida per John Ford i protagonitzada per Walter Pidgeon i Maureen O’Hara. Va ser nominada a 10 oscars dels quals en va obtenir 5. El millor oscar, però, el sentiment, l’estimació, l’ensenyança i l’amor vers la família unida, en aquest cas nombrosa, que viuen els Morgan. Miners tots a Gal.les. Besavis, avis, pares, fills. Les duríssimes condicions de treball, els sous cada vegada més reduïts obliguen a plantar cara als amos, circumstància que el pare sempre fidel a l’empresa, no hi està d’acord. Arriba el moment en que els fills decideixen emigrar cap a New York State que té totes les competències en llibertat i progrés per poder viure i assolir el ‘somni americà’. També ho van fer els pares del president Trump.

   Una nació sense autonomia

 

   Catalunya, tot i ser una gran nació, no té la competència de la llibertat per desenvolupar una veritable autonomia. Aquesta que pot desenvolupar les pròpies lleis, governar-se per les pròpies lleis i ser tractada com una nació amb totes les competències que necessita, demana i pot desplegar. Sense recels, desconfiança, enganys i negatives per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol i, també, com no, la contra de sempre del ‘Partido Popular’ enemics superbs de Catalunya i dels catalans. Proves i testimonis irrefutables existeixen. De fet, Catalunya no té l’Estatut d’Autonomia que el poble va votar, degut a la pèssima actuació política del ‘Partido Popular’ i que augmenta l’independentisme.

   Obstacles inexistents quan Catalunya contribueix amb el 20 per cent del PIB espanyol i una aportació, cada any, de 22.000 M Euros que els catalans paguen amb els seus impostos a l’administració estatal però que ja no tornen. Catalunya aporta el 19,2% de tots els ingressos espanyols i rep només el 13,6% de les despeses. D’aquesta manera s’altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya nació passa de la primera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.

L’ofegador dèficit fiscal

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna en forma de serveis i d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. 

   El dèfifit fiscal, el més alt en 20 anys, segons el Govern: 22.000 milions d’Euros els diners que els ciutadans de Catalunya aporten a l’Estat i que ja no tornen suposen el 10% del PIB.

Actituds pròpies del colonialisme

   Sense competències en llibertat Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per constants actituds pròpies del colonialisme, representants presos polítics i exiliats polítics a Europa, com el 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no li queda altre camí que la independència. Tot i així, amb responsabilitat, coratge i valentia, Catalunya treballa per més competències i fa possible la governabilitat a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, però que mostren el bressol – negat- del federalisme.

   Mentre els ciutadans de la metròpoli disfruten de tota classe de trens i xarxes amplíssimes, innecessàries amb  estacions milionàries  i deficitàries, els ciutadans de Catalunya no poden ni viatjar amb tren.

Més de 7100 milions d’Euros d’inversió total a rodalies de Madrid

 

 

L’origen de tot. Escoltar Catalunya a l’hora de pagar, però, després, el diàleg i les seves justes reivindicacions a les escombraries. Els estranya l’independentisme?

 

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<Sé que alguns de vosaltres heu patit la discriminació en aquest país. Però els suplico que em creguin quan els dic que aquest no és el desig de la majoria dels nord-americans que compartim el ressentiment i amargor de vosaltres, i que tractem de posar fi a aquestes pràctiques per sempre, no només pel que fa als nostres visitants, sinó també als nostres propis ciutadans.>>

JFK

<<I know that some of you have suffered discrimination in this country. But I beg you to believe me when I tell you that this is not the wish of the majority of Americans, who share your resentment and bitterness, and who seek to put an end to such practices forever, not only with regard to our visitors, but also to our own citizens.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., 20 de setiembre de 1963)

 

<<Espero que no siguem només nosaltres, sinó totes les altres nacions multiracials les que tinguin en compte aquestes normes d’equitat i de justícia. Ens oposem a tota mena de separació i opressió humanes. No advoquem pels drets dels africans negres per expulsar els africans blancs. La nostra preocupació és el dret de tots els homes a gaudir de la mateixa protecció sota la llei; i, atès que els drets humans són indivisibles, aquesta Organització no pot romandre apartada de banda quan s’abusa d’aquests drets i són objecte de negligència per algun Estat membre.>>

(President John F.Kennedy, United Nations, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 

“I hope that not only we, but all other multiracial nations will heed these standards of equity and justice. We oppose all forms of human separation and oppression. We do not advocate the rights of black Africans in order to expel white Africans. Our concern is the right of all people to enjoy equal protection under the law; and, since human rights are indivisible, this Organization cannot stand aside when those rights are abused and neglected by any Member State.”

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, NY, September 20, 1963)

 

 

———————————————————————-

LA FRASE

“Continuo sent una sola cosa -i només una cosa- i això és;un pallasso. Em posa en un pla molt superior al de qualsevol polític.”

“Sigo siendo una sola cosa -y sólo una cosa- y eso es; un payaso. Me pone en un plano muy superior al de cualquier político.”

“I’m still one thing—and only one thing—and that’s it: a clown. It puts me on a much higher plane than any politician.”

 

Charles Chaplin

 

———————————————————————-