ℑ 

   Figuretes cap aquí, figuretes cap allà com en una partida d’escacs i, pesen, són de plom. La història per testimoni. Aquestes, però, es fan anar amunt i avall pels moviments dels molt poderosos i que tenen molt poder polític, civil i militar. Com sempre, són els ciutadans del poble els qui acaben sent aixafats. Lleis que s’incompleixen en ple segle XXI a Espanya com la Llei Orgànica 1/2024 d’amnistia política, aprovada pel Congrés dels Diputats i avalada pel Tribunal Constitucional. No es compleix. Els representants polítics catalans encara romanen, des de l’any 2017, exiliats a Europa. Estat de dret?

   Recalcitrant centralisme històric portador durant els segles XIX i XX prop de d0s-cents pronunciaments o cops d’estat encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. Els cops d’estat han comportat una guerra, enfrontament armat o una dictadura. Pocs s’han donat per afavorir el benestar ciutadà.

   Espanya i alguns dels seus pronunciaments militars: El Motín de la Granja (1836), la Vicalvarada (1854), la Gloriosa (1868), golpe de Pavía (1874). El primer golpe militar del siglo XX, lo ejecutó Primo de Rivera en 1923. En 1930 la Sublevación de Jaca; en 1932 la Sanjurjada; en 1936 el golpe fascista contra la República, que provocó la Guerra y establecimiento de la dictadura de 40 años. En 1939, el golpe de Casado y en 1981 el 23-F.

Un odi polític constant i malaltís

   Resulta difícil d’acceptar que hi pugui haver-hi gent que es senti orgullós d’aquestes misèries que només han portat violència, guerres i un dolor interminable. No han portat intel.ligència, saviesa, coneixements científics, tècnics, avenços en la Ciència i en la Medicina ni, molt menys, treballosos premis Nobel. Han portat un odi constant en una Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. La veritable democràcia, viure en democràcia, fer les coses en democràcia ha transcorregut per una interrupció total i això, deixa unes seqüeles que es pateixen cada dia. La immensa corrupció a Espanya n’és un exemple. També el no compliment de la Llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats i emparada per la Constitució, pot tenir la desafiant i antidemocràtica consideració de cop d’estat? Una nació de nacions que menysprea el federalisme  -que és, històricament, el seu bressol- i amb tant odi polític i social, és un país malalt. El continuat conflicte  polític, humà i social ocasionat pels partits de la dreta, extrema dreta i ultradreta; el seu menyspreu constant contra les llengües que es parlen a les diverses nacions que formen Espanya, pot tenir la desafiant i antidemocràtica consideració de cop d’estat?

Prop de dos-cents pronunciaments o cops d’estat a Espanya, encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. Encara ara es paguen les conseqüències.

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

MITOS RELATIVOS EN EL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS RELATING TO THE AMERICAN GOVERNMENT