Θ   El títol del text no té res a veure amb el text en si. Tampoc, el text, té res a veure amb el títol que ho encapçala. Podria ser la base d’una intel.ligència artificial menor – o major- pròpia d’un planeta fosc del més enllà. Petroni Riembauer és un hàlit de ficció. Com la vida en tenebres del cas del Dr. Jekyl i Mr. Hyde. S’explica una cosa, però, la realitat és una altra. S’utilitza una circumstància humana real, per transformar-la en una altra convenient i complaent per qui fa bellugar les marionetes. Un moviment de la memòria que transporta a les de l’artista vienesa Herta Frankel.

El cas del Reial Monestir de …

   Un exemple proper en el que el títol no té res a veure amb el text i aquest no té res a veure amb el títol: El cas del Reial Monestir cirtercenc de Santa Maria de Sixena, del segle XII, situat a la zona de la Franja catalanoparlant de l’Aragó. No el ‘lapao’ denominat així el català en la llei de llengües d’Aragó, promulgada pel Partido Popular. Sembla que sigui una cosa però és una altra. Tot dins el context del conflicte de les obres d’art -segle XIII- entre Aragó i Catalunya, en el qual l’Aragó reclama a Catalunya que es retornin les pintures murals de la sala capitular del monestir, que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya, traslladades el 1936 després que el monestir patís un gran incendi.

Rescatades, restaurades i amb pagament 

   Tot això, havent-lesd rescatat Catalunya, havent pagat la seva restauració i havent-les adquirit a perpetuïtat amb un import d’adquisició pagat per la Generalitat i que, en el seu dia, es va xifrar en 40 milions de pessetes. En canvi, l’Aragó, no reclama altres obres depositades en altres llocs d’Espanya i del món com al Museu del Prado, de Madrid; al Museu de Saragossa, al Museu de Santa Cruz, de Toledo; al Museu Larreta, de Bilbao i al Museu Meadows, de Dallas (Texas). A l’Aragó només reclamen les que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

   És a dir, el cap girat de Petroni Riembauer. Perquè, no és una qüestió d’història de l’art, monestirs, obres d’art, murals i la seva conservació, cultura, ensenyament, educació, democràcia, diàleg constructiu i Pau. No, no, no…Es tracta de fer veure una cosa, però, és una altra. És una qüestió de catalanofòbia i del sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana que, com es veu cada dia, tant entusiasma al Partit Popular. Instar a signar contra la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: Firmar contra Catalunya! Deien. Portar-lo al Tribunal Constitucional espanyol per ser, d’una manera furibunda, encara més retallat i, així, privar a Catalunya de l’Estatut d’Autonomia que el poble va votar. La imposició de l’espanyol a Catalunya, que no és l’únic idioma a Espanya. Ho va dir l’exministre Wert (Partido Popular): “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”. Podrien haver dit també que el seu interès era fomentar i fer créixer l’independentisme. Bloqueix de 46 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, per part del Govern del PP. És a dir, frenar l’autonomia i el progrés de la nació catalana. La negativa del després  president Mariano Rajoy a la demanda insistent del president Artur Mas per la concessió d’un pacte fiscal, davant l’ofec econòmic i social i dèficit fiscal de Catalunya. Actualment, cada any, 30 mil milions surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya per anar cap a Madrid i no tenen retorn. El procés participatiu del 9-N, any 2014, sobre el futur polític de Catalunya i el referèndum sobre la independència de l’any 2017, van mostrar el descontent dels ciutadans de Catalunya amb la pèssima política del Govern Rajoy,i, fer patent la gran majoria independentista. L’actuació de colpejar per part de la policia espanyola i el “a por ellos!” en el referèndum del primer d’octubre, mostren el gran fracàs polític del Partido Popular que va continuar amb la seva judicialització de la política, la instauració del denominat ‘155’, els horrors de la denominada operación Catalunya, els representants presos polítics i exiliats polítics a Europa que, tot i la Llei d’Amnistia, encara romanen exiliats des de l’any 2017 al regne federal de Bèlgica com és el cas del Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, tot i haver estat amnistiats. 

   En el fons i de banda a banda, no es tracta només dels murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, es tracta del sempre contra Catalunya.

Aragón Noticias

(Leticia Buendía) 

El Reial Monestir de Santa Maria de Sixena

———————————————————————