En defensa de la recaptació i aplicació justa dels impostos, i, de la butxaca ja buidada dels ciutadans de la nació catalana, així com per a la consecució d’un pressupost suficient per a 8.160.045 habitants. Oriol Junqueras, quatre anys tancat a la presó per defensar als catalans i que són els primers en fer arribar -a través de Madrid- els seus impostos a les nacions i comunitats que formen Espanya, i, els desens en rebre una quantitat molt inferior a la que pertocaria. Se’n van, cada any, 30 mil milions de dèficit fiscal amb l’Estat espanyol i atrapa’ls si pots!

Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna -en prou feines- ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

Oriol Junqueras, representant i pres polític català, quatre anys tancat a la presó per expressar la seva postura en contra de l’espoli fiscal que assola Catalunya, i, donar suport a un independentisme creixent que clamava davant Rajoy – el president espanyol del 155 – per la negociació i per un pacte fiscal. També ho van demanar el presidents Artur Mas i Carles Puigdemont que ja porta, aquest últim, 10 anys a la presó de l’exili al Regne Federal de Bèlgica. Un president amnistiat, que encara roman a l’exili ,i, una prova més del nefast colonialisme espanyol.

La trobada entre Pedro Sánchez, el president progressista espanyol, i Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, podria marcar l’inici per un progressiu concert econòmic del que disposen, per exemple, el País Basc i Navarra. Això, pot ser, l’opinió d’alguns polítics i ciutadans. Altres, però, ho qualifiquen com un engany més de l’Estat espanyol donat l’espoli fiscal que viu Catalunya. Altres polítics i ciutadans, consideren que representa una oportuna injecció econòmica -4.686 milions anuals- per els pressupostos de la Generalitat, tot i que la xifra hauria de ser més elevada donada l’aportació neta de fons de Catalunya cap a Espanya d’uns 30.000 M Euros cada any. Això representa un dèficit fiscal injust i abusiu que fa créixer l’independentisme. No obstant, Oriol Junqueras, que sempre ha defensat el progrés econòmic i social dels ciutadans de Catalunya, mai ha deixat de defensar als ciutadans d’Espanya, fins i tot, des de la presó mai merescuda.

La Voz de Galicia

Oriol Junqueras: treballar amb dignitat i diàleg per Catalunya i Espanya

———————————————————————-

LA FRASE

“Tot en mi és una contradicció, igual que en qualsevol altra persona. Estem fets d’oposicions, vivim entre dos pols. Hi ha un filisteu i un esteta a cadascun de nosaltres, un assassí i un sant. Els pols no es reconcilien. Simplement es reconeixen”.

“Todo en mí es una contradicción, al igual que en cualquier otra persona. Estamos hechos de oposiciones, vivimos entre dos polos. Hay un filisteo y un esteta en cada uno de nosotros, un asesino y un santo. Los polos no se reconcilian. Simplemente se reconocen”.

“Everything in me is a contradiction, just like in any other person. We are made of oppositions, we live between two poles. There is a philistine and an esthete in each of us, a murderer and a saint. The poles do not reconcile. They simply recognize each other.”

Orson Welles

———————————————————————-

  LA MÚSICA I LA CULTURA COM A SALVACIÓ

Del món. Anem més lluny fins al cel i les estrelles i saludem a Mozart, Bach, Händel, Haydn, Casals…Ah! mira-la aquí asseguda és l’Aretha Franklin, entre altres músics i cantants coneguts i recordats. Ells no van anar a la lluna, però, van fer arribar la música arreu de tots els continents del món. Totes les races i persones, tinguin l’edat que tinguin, i, sigui com sigui el color de la seva pell, poden escoltar la veu de la Pau mitjançant la música a través dels seus compositors i instruments.

Així ho va fer el mestre i violoncel-lista català, Pau Casals, en el concert de gener de 1961, a la Casa Blanca, convidat per John F.Kennedy, el President de la Pau. No només es va escoltar la grandesa de la música si no també Kennedy i Casals van parlar de la Pau, la democràcia, la llibertat, la justícia social, i la comprensió mútua.

Avui, disbarat històric, a la Casa Blanca, de Washington D.C., es parla i es viu un altre llenguatge: el del desconcert, la incultura, els aranzels del xantatge i l’aïllament, la violència, la guerra, la por i el petroli del món que no és propietat dels Estats Units -desunits- d’Amèrica.

Feu-ho fort Rieu! Fot-li fort amb el ‘Wonderful world in Maastricht’ -món meravellós- de la música, la cultura, la democràcia, la llibertat i la Pau.

———————————————————————-