ℵ   En vénen més d’eleccions i molt importants. Aquí i fora. L’afroamericà Tim Scott, de 57 anys, l’únic senador negre del Partit Republicà, i que s’ha inscrit a les primàries per la presidència dels Estats Units d’Amèrica, va dir a North Charleston (Carolina del Sud), que «Joe Biden i l’esquerra radical estan atacant cada esglaó de l’escala que em va ajudar a escalar. Estan atacant els nostres valors estatunidencs, les nostres escoles, la nostra economia i la nostra seguretat. (…) L’única cosa que necessitem és un gir», va defensar.

   El senador Scott, net d’un treballador dels camps de cotó,  no va dir res sobre la injustícia i el patiment causat a milions de nord-americans, pel seu sistema injust de Seguretat Social, Salut, Atenció Mèdica i Hospitalària. Pobres les moltes famílies que han d’ingressar per ser tractats d’un càncer i que s’han de refiar de la seva assegurança mèdica. No poden pagar les llarguíssimes factures mèdiques i es veuen obligades a hipotecar les seves vivendes. Que visiti, el senador, les sales de milers d’hospitals dels EUA i parli amb els familiars de nens i altres ciutadans malalts de càncer. Veurà un panorama dramàtic.

   Tampoc va dir res, Tim Scott, sobre la inflació que assola el seu gran país i les milions de famílies que pateixen a causa de la comdemnada alça dels preus. Inflació provocada per la irresponsabilitat de les grans corporacions, companyies industrials i comercials, els grans negocis…, per les seves pujades innecessàries dels preus. Ells sí que tripliquen els seus beneficis. La Casa Blanca, la Càmera de Representants, el Senat i la Reserva Federal, en lloc de tant pujar els tipus d’interès -encara més inflació-, no haver autoritzat mai aquestes pujades injustificades dels preus. És a dir, procurar més per l’interès públic i no tant pel privat.

Trampa grossa

   Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que consenten la inflació i la pèrdua de valor del diner. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.

Foto: Wikipedia

———————————————————————-