Els canons dels Invà lids
31 maig 2023 per Enric Figueras
ℵ  En vénen més d’eleccions i molt importants. Aquà i fora. L’afroamericà Tim Scott, de 57 anys, l’únic senador negre del Partit Republicà , i que s’ha inscrit a les primà ries per la presidència dels Estats Units d’Amèrica, va dir a North Charleston (Carolina del Sud), que «Joe Biden i l’esquerra radical estan atacant cada esglaó de l’escala que em va ajudar a escalar. Estan atacant els nostres valors estatunidencs, les nostres escoles, la nostra economia i la nostra seguretat. (…) L’única cosa que necessitem és un gir», va defensar.
  El senador Scott, net d’un treballador dels camps de cotó, no va dir res sobre la injustÃcia i el patiment causat a milions de nord-americans, pel seu sistema injust de Seguretat Social, Salut, Atenció Mèdica i Hospitalà ria. Pobres les moltes famÃlies que han d’ingressar per ser tractats d’un cà ncer i que s’han de refiar de la seva assegurança mèdica. No poden pagar les llarguÃssimes factures mèdiques i es veuen obligades a hipotecar les seves vivendes. Que visiti, el senador, les sales de milers d’hospitals dels EUA i parli amb els familiars de nens i altres ciutadans malalts de cà ncer. Veurà un panorama dramà tic.
  Tampoc va dir res, Tim Scott, sobre la inflació que assola el seu gran paÃs i les milions de famÃlies que pateixen a causa de la comdemnada alça dels preus. Inflació provocada per la irresponsabilitat de les grans corporacions, companyies industrials i comercials, els grans negocis…, per les seves pujades innecessà ries dels preus. Ells sà que tripliquen els seus beneficis. La Casa Blanca, la Cà mera de Representants, el Senat i la Reserva Federal, en lloc de tant pujar els tipus d’interès -encara més inflació-, no haver autoritzat mai aquestes pujades injustificades dels preus. És a dir, procurar més per l’interès públic i no tant pel privat.
Trampa grossa
  Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que consenten la inflació i la pèrdua de valor del diner. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invà lids, de ParÃs, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.
Foto: Wikipedia
———————————————————————-


