18 novembre 2026 per Enric Figueras
  Ja els deia el president Kennedy als seus conciutadans: «votin bé». I ja ho crec que ho van fer bĂ©, votant al president mĂ©s actiu, estimat i recordat pel poble nord-americĂ . A la denominaciĂł Espanya, naciĂł de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, depositar la important papereta Ă©s com un partit de bĂ squet a l’escola de la cantonada. Una vegada ha estat llançada a la urna, «omnimo oblitus»,tot oblidat. Tantes pilotes a la cistella (Cesta y Puntos) i tantes urnes plenes d’il.lusions i de desenganys. Tanta efervescència i passiĂł els uns i els altres i, a vegades, fins i tot molts insults descarats. Res de res d’aconseguir la mobilitat civilitzada de ‘Stagecoach’ (1939) tirada per sis imbatibles cavalls que s’anaven tornant a travĂ©s del polsegĂłs i perillĂłs territori apatxe. John Ford la va dirigir i no hi podia faltar John Wayne, l’heroi americĂ , acmpanyat de la guapĂssima Claire Trevor. Sigui com sigui tampoc hem aconseguit, ni amb les paperetes de les urnes, recuperar el tren de carbĂł -el cavall de ferro, en deien els apatxes – tan recordat i necessari en els sublims temps actuals. Ni trens ni cavalls. Pel que fa al nom, ‘Stagecoach’, ja ho traduiran vostès.Â
Afegit a General | No hi ha comentaris