La nova frontera

(Fotografia: http://es.123 rf.com/photo_6986)

Una nació de nacions com és Espanya i que pretén avançar cap a el progrés econòmic, finançer i social europeu i que vol viure només del turisme, és un error exorbitant. Ja veiem els resultats de tants anys de turisme i la construcció per damunt de tot. Portugal, Grècia, Espanya, els pitjors països i els darrers d’Europa. És evident que la manca d’instrucció i educació ha portat a la situació actual. Cal canviar de rumb de forma immediata i anar cap a un Estat federal. Prou comèdia! 

Descrèdit, desànim, abatiment, angoixa, por. No són aquests, precisament, motius i emocions apropiats per ajudar als pobles de les nacions d’Espanya, a sortir del desastre de la ‘fiesta nacional’ i aixecar el cap. I quan em refereixo a aquesta ‘fiesta’, no precisament la d’en Ernest Hemingway, voldria significar que ho és pel ramat d’especuladors enemics acèrrims de tota economia productiva. Aquells que ho han esfondrat tot i han fet seguir al seu darrera a molts flamants titulats -làmines orlades- en enginyeria econòmica, junt a molts aprenents de polítics -aquells als qui els ciutadans mai haurien d’haver votat- que els hi han posat la catifa vermella, reservada per la gran ‘fiesta nacional’. Si fa o no fa com en els Oscar de Hollywood, però ací la pel.lícula no té un final agradable: l’enfonsament econòmic i social i el càstig. Pena, s’entén per els ciutadans que han complert amb el seu deure cívic i social. Pena, per els qui han practicat, per exemple, la virtut de l’estalvi. Pena, per els qui han cregut en una Espanya europea. Aquests són els qui han pagat, paguen i pagaran. No els veritables culpables de l’enfonsament de les nacions d’Espanya. La xifra: 62 mil milions d’euros, un Estat pidolaire. Veurem perquè serviran i qui els pagarà.

   Ho veiem amb la negativa del govern de dretes del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, per formar una comissió investigadora parlamentaria en el Congrés de Diputats i el Senat, sobre el cas Bankia. És a dir, descabdellar la troca d’un cas que només és la punta de l’iceberg de tot un sistema econòmic i financer corcat que cal airejar i canviar el més aviat possible. Així ho demanem els ciutadans -la bona gent- de les nacions d’Espanya i, per damunt de tot, els Estats Units d’Europa que ha de socòrrer Espanya amb un rescat econòmic de proporcions gegantines. Per ara, i fins que no es demostri el contrari, Espanya és als ulls del món progressista i avançat com aquell que cau a l’aigua i pregunta, qui em vindrà a socòrrer? Facin vostès alguna cosa de la seva part perquè els poguem salvar, home!

   Digui el que vulgui el president Rajoy i el seu govern, el Congrés i el Senat han de votar una comissió parlamentaria amb poder suficient per descabdellar el cabdell del cas Bankia i traçar un nou rumb polític, financer, econòmic i social per evitar l’enfonsament total. Els jerarques del ‘Partido Popular’ van ser molt valents i esvalotadors quan, de forma injusta i equivocada, van portar la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Reforma revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. Aquest fet, per part del ‘Partido Popular’, Catalunya no ho oblidarà mai per mai. Però, ara, són incapaços d’actuar com a en tota veritable democràcia: Que les cambres parlamentaries representatives de les aspiracions dels pobles de les nacions d’Espanya, coneguin els disbarats i greuges del cas Bankia i els terrenys pantanosos de les estructures econòmiques d’Espanya.

   I encara el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, estableix una amnistía del frau fiscal, però, què fan home! I Europa no hi té res a dir?

——————————–