Missa de 6

 

L’odi del món

 

(Joan 15,13 – 16,3)

 

 (18) << Si el món us detesta, sapigueu que abans m’ha odiat a mi. (19) Si fóssiu del món, el món estimaria allò que li pertany. Però vosaltres no ho sou pas, del món; jo us n’he separats quan us he escollit. Per això el món us detesta. (20)Recordeu-vos d’allò que us vaig dir: <<El criat no és pas de millor condició que el seu amo>>. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Com han espiat la meva paraula, espiaran també la vostra. (21) I tot això us ho faran per causa meva, perquè no han reconegut Aquell que m’envià. (22) Si no hagués vingut a parlar-los, no tindrien cap culpa. Però ara, no tenen cap excusa del seu pecat. (23) Qui m’odia a mi, odia també el meu Pare. (24) Si no hagués fet entre ells les obres que cap més altre no ha fet, no tindrien culpa. Però ara, després d’haver-les vist, encara mantenen l’odi contra mi i contra el meu Pare. (25) Però així es compleix aquella paraula que hi ha escrita a la seva Llei: M’han odiat sense motiu.

El lloc més bombardejat de la Terra

 

   El president Johnson pretenia sotmetre Vietnam del Nord a base de bombardeigs continuats. El març de 1965 -feia un any i tres mesos que el president Kennedy havia estat assassinat- va començar l’operació ‘Rolling Thunder’, un bombardeig estratègic devastador que, segons Johnson, obligaria al nord a assentar-se a la taula de negociacions. Per suposat res d’això va passar. (Imatge: www.taringa.net).

 

En aquests moments no sé com ho veuen vostès això, però, resulta evident que no anem bé. Les nenes i nens del Vietnam i de Laos, per exemple, perquè n’hi han moltíssims més en el món fuetejat per tones de bombes i de míssils, no ho han pas oblidat. Són adults i adultes amb les seves famílies o sense i que no ho oblidaran mai per mai. Està documentat, per exemple, que els Estats Units d’Amèrica van realitzar més de 580.000 missions de bombardeig sobre Laos, país que també va patir les conseqüències de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam. Això equival a un bombardeig cada 8 minuts durant tot el dia i en el decurs de 9 anys sencers. Expliquen, que la província de Xiengkhouang a Laos es considerada el lloc més bombardejat de la Terra, al costat del Vietnam.

Els Estats Units d’Amèrica mai han estat bombardejats d’aquesta manera. Segons pel.lícules de Hollywood, sí, però a la realitat, no. L’horrorós atac a les torres bessones de Nova York, no. Tampoc llançar des dels B-52, 2 milions i mig de bombes de tota mena i mida sobre l’etern castigat poble vietnamita. Un total de 7,8 milions de tones de bombes per intentar vèncer al Vietcong. L’exèrcit dels Estats Units, sota el consentiment dels presidents Johnson i Nixon -Kennedy ja havia estat assassinat desprès de la seva ordre de sortida progressiva dels efectius militars estacionats en aquells moments al Vietnam- va llançar més projectils que els que van caure sobre Alemanya i el Japó durant la Segona Guerra Mundial ,i, en el decurs de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam.

800.000 tones d’aquests projectils no han explotat, però sí han contaminat el 20% del país.

El nombre de persones refugiades es va comptabilitzar en 10.500.000 i d’entre 3 i 5,7 milions les mortes. 

Descarregant bombes de Napalm en el port de Biên Hòa (Sud-Est del Vietnam)

(Imatge: guerradevietnam.foros.ws)

L’inici de la retirada de les tropes nord-americanes després de la seva manifesta derrota, va permetre que el conflicte que dividia el nord amb el sud, desde feia 20 anys, s’acabés dos anys més tard. I no com la pervivència del conflicte actual de les dues Corees.

Vostès, moltes d’aquestes coses ja les coneixen. Altres, no. Però el que sí és cert és que tot això no és semblant a l’horror dels inferns, són els mateixos inferns. No n’hi va haver prou amb el Vietnam, anys més tard l’Iraq. L’efecte ‘bola de neu’ cada vegada més gegantesc.

 

Després del Vietnam, l’Iraq, la bola de neu  de l’odi cada vegada més grossa, més forta, més ràpida

 

 Barroso, Blair, Bush i Aznar a la Cimera de les Açores que va suposar el pas previ a la invasió de l’Iraq el 2003. (Imatge: ca.wikipedia.org).

 

 

 (Imatge: www.taringa.net)

El 20 de març de 2003 va començar la invasió de les tropes de la coalició sobre l’Iraq. La guerra no va comptar amb el mandat exprés del Consell de Seguretat, pel que el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annand, va expressar públicament que aquesta era il.legal.

La guerra aèria va ser decisiva durant la invasió. L’aliança de britànics i nord-americans va començar la campanya aèria el 19 de març amb el bombardeig nocturn de míssils BGM-109 Tomahawk limitat a Bagdad. Uns dies més tard començà el bombardeig intensiu -dades de Viquipèdia- amb bombarders Boeing B-52 Stratofortress, Northrop Grumman B-2 Spirit i Lockheed F-117 Nigthawk, usant mecanismes de detecció de radar i el reconeixement aeri per localitzar les armes antiaèries iraquianes i usaven bombes bunker buster per penetrar i destruir búnquers subterranis, on es trobaven els centres de comandament i control iraquians. Aproximadament es van fer 14.000 sortides amb un cost d’un milió de dòlars cadascun, i es van disparar amb 800 BGM-109 Tomahawk a objectius a l’Iraq des del 20 de març fins al mitjan d’abril de 2003, quan la gran part de la resistència iraquiana havia acabat.

 

Bombardeigs sobre l’Iraq, encara. És la solució?

Al menys 7,5 milions de dòlars li costa cada dia als Estats Units d’Amèrica bombardejar a l’Iraq. Qui els cobra? El Pentàgon va informar que Estats Units mantindrà els bombardeigs contra Iraq el temps que considera necessàri per, segons ells, expulsar als yihadistes de l’Estat Islàmic (EI). John Kirby, portaveu del Pentàgon, va assegurar que els bombardeigs continuaran fins que els yihadistes no suposin una amenaça pels Estats Units. (Imatge: www.telesurtv.net).

Els bombardeigs dels EE.UU. a Iraq li costen als ciutadans del país nord-americà 7,5 milions de dòlars diàris. Qui els cobra?

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

<<La conjunción de un sistema militar inmenso y de una gran industria armamentística es algo nuevo en la experiencia estadounidense…En los consejos de gobierno, debemos guardarnos bien de que el complejo industrial militar llegue a tener una influencia injustificable, sea o no alentada. Hay potencial, y seguirá habiéndolo, para que se produzca ese desastroso aumento de poder a todas luces inapropiado>>. (Dwight D.Eisenhower (1890-1969), 34º presidente de los Estados Unidos).

 

AyBelJ85KfY

 

SCAulj5Pmzw

———————————————————-