[youtube]bGkySqdtq-c[/youtube]
El govern de Barak Obama ha dissenyat un pla per injectar a l’economia dels EUA 610.000 milions d’euros, equivalent al PIB d’un any de Turquia. Com a la resta de països els Estats Units afronten el problema de la crisi econòmica en tres fronts. Un és la lluita contra l’atur, l’altra la crisi financera i la manca de crèdit disponible, i la política monetària. Amb els interessos pràcticament al 0% poca cosa es pot fer en aquest últim camp però sí en els altres dos. El pla té diverses parts, entre elles rebaixes tributàries, inversions en infraestructures i altres partides per estimular el consum. L’any 2010 el pla Obama d’inversions preveu donar feina a 3,6 milions de persones, un nombre similar als què es van destruir durant el 2008. Però mentrestant, s’han de destinar diners pels desocupats. Resoldria això la crisi? No. Ni allà ni aquí. El gran repte d’Obama i dels governs en general es que els bancs tornin a obrir l’aixeta del crèdit per reactivar l’economia i evitar la caiguda de moltes empreses asfixiades per la manca de liquiditat. L’economia funciona a dos nivells. Un que és el diner en circulació i un altre que és un diner “fictici” donat en forma de crèdit però que no existeix. La gent generalment es compra una casa o un cotxe amb un diner que no té i fins que això no torni a normalitzar-se ja es poden anar injectant diners al circuit que això no reactivarà l’economia. Per tant el repte d’Obama serà destinar milers de dòlars a les línies de crèdit però garantint que realment arriben als consumidors. Fins ara les mateixes entitats financeres amb problemes han utilitzat aquestes ajudes governamentals per, simplement, mantenir-se i garantir-se els seus pagaments per diners que havien anat a buscar a altres entitats. I sinó hi ha crèdit i les famílies s’ofeguen l’única solució per donar més liquiditat a les famílies és reduir els impostos. Però si es redueixen els impostos no es poden pagar els plans d’ajuda. I en aquest bucle estem… de moment.