Arxiu per a març, 2009
[youtube]VePFONrnh58&feature=related[/youtube]
El setembre del 2007, Israel va enviar una escuadrilla de caces per bombardejar un objectiu estratègic a la zona desèrtica d’al-Kibar, en territori sirià. Mesos després es va saber que, segons els Estats Units, el què havia destruït l’aviació israeliana era un reactor nuclear per a la producció de plutoni, un material radioactiu que s’usa per a la fabricació de bombes atòmiques. Ara, un any i mig després, el president sirià, Baixar al-Assad, ha negat que la instal·lació bombardejada per Israel fos nuclear. Ho argumenta dient que Síria ha permés l’entrada d’inspectors de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) per comprovar què s’havia atacat. «Si teniem alguna cosa nuclear no els haguessim deixat entrar» diu al-Assad. A més assegura que si els EUA tenien proves per què van tardar vuit mesos en justificar el bombardeig i per què no s’ha produït una catàstrofe medioambiental a la zona? Al-Assad oblida, però, que el novembre passat l’OIEA va confirmar que els seus inspectors van trobar restes d’urani en una de les seves visites a Síria. La resposta siriana és que Israel va utilitzar urani per bombardejar les instal·lacions. Pot semblar una bogeria? No ho és. L’urani enriquit utilitzat a les centrals nuclears s’esgota i queda “empobrit” però la seva duresa és superior a la del diamant. Si s’ha de bombardejar una instal·lació que se suposa està molt reforçada o blindada, les bombes amb punta d’urani empobrit la travessen com si fos mantega. Els EUA van utilitzar aquests tipus de munició àmpliament durant les dues guerres del Golf. I ara, molts nens iraquians en pateixen les conseqüències perquè els objectius tenen importants nivells de radioactivitat. En tot cas el tema continua sent força obscur. Síria s’arriesgaria molt construïnt d’amagat alguna central nuclear prop d’Israel i més quan la situació política internacional li és favorable per a millorar la seva posició. Israel ha tornat a demostrar que no deixarà que li creixi cap mena d’amenaça pròxima i els EUA que defensaran l’estat hebreu faci el que faci. En tot cas Síria assegura que el què va destruir Israel el 2007 ho ha tornat a construir. Segurament de tot el que diu al-Assad això és el més fals.
[youtube]VnpmVtju_6w&feature=fvw[/youtube]
La Xina afronta un ambiciós programa energètic per reduir els problemes medioambientals i apostar per les energies renovables. Per fer-ho el govern xinès s’ha plantejat accelerar la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies energètiques i invertir més en aquestes indústries. De fet, el que pretén fer el govern xinès és similar a les polítiques de la majoria de països però amb la diferència que qualsevol pas de la Xina, amb 1.500 milions d’habitants, en aquest sentit té repercusions a la resta del planeta. A més la Xina, que està fent passes de gegant per aproximar-se als estàndars occidentals sap perfectament que no investigar noves fonts d’energia implicarà a curt termini mantenir la dependència exterior en el terreny energètic i continuar depenent excesivament dels combustibles fòssils. A la Xina, el carbó cobreix un 70% del consum
total d’energia, 40 punts per sobre la mitjana mundial, per la qual cosa busca desenvolupar altres fonts per reduir aquesta dependència i la contaminació, que afecta la salut de milions de xinesos. De fet, però, el govern xinès fa temps que està invertint en energia solar, eòlica i hidraúlica, però davant el gran creixement econòmic del país aquestes inversions s’han mostrat insuficients per l’augment de la demanda energètica.
[youtube]gGlOz3IN4z0[/youtube]
L’agricultura i la ramaderia han generat una deforestació acumulada a l’Amazònia de 857.666 km² fins al 2005, una superfície pràcticament al territori de Veneçuela, segons un informe del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA). Només en el període 2000-2005 s’han deforestat 27.218 km² anuals, segons l’informe «Perspectives del medi ambient a l’Amazòna: Geo Amazònia», realitzat per 150 experts amb el suport del PNUMA i l’organització del Tratat de Cooperació Amazònica (OTCA). Aquest informe dóna un parell de dades curioses. Per exemple, si la pèrdua de boscos amazònics arribés a ser del 30% de la superfície vegetal total disminuirien significativament les pluges. Els experts diuen que a aquest ritme i si no es fa res per aturar les males pràctiques agrícoles i ramaderes la selva amazònica podria estar deforestada en un 55% el 2030 i amb quasi tota seguretat gran part de l’Amazonia es convertirà en una gran sabana abans que acabi el segle XXI. Hi ha un altre element a tenir en compte. Si es deforesta la selva es provoca la desaparició de decenes d’espècies diàriament. Una pèrdua impressionant de biodiversitat que és irrecuperable. El volum d’aigua de la conca amazònica representa un 20% del total d’aigua dolça del món i alterar el règim de pluges no tindrà repercusions només sobre els països de la zona, sinó que els efectes s’escamparien arreu del planeta. Ja ho diuen els biòlegs que anem cap a la sisena gran extinció.
[youtube]Tvwr-Ah1suw[/youtube]
Li surten cabells blancs? No es preocupi ara almenys se sap perquè. Científics de la Universitat Johannes Gutemberg de Maguncia (Alemanya) i de la Universitat de Bradford, Regne Unit, han aconseguir aclarir el misteri dels cabells blancs decodificant el mecanisme molecular que provoca la decoloració del cabell. La culpa dels cabells blancs és el peròxid d’hidrogen (H²O²), o sigui l’aigua oxigenada. A mesura que passen els anys, el cabell genera més quantitat d’aigua oxigenada i inhibeix la producció de melanina, el pigment que li dóna color. I per què augmenta la producció de peròxid d’hidrogen? La raó és que el metabolisme perd velocitat i deixa de poder descomposar aquest compost químic en aigua i oxigen. Aquest grup de científics han trobat que l’enzim anomenat catalasa, que normalment neutralitza l’aigua oxigenada, cada vegda apareix en una concentració més baixa a mesura que es té més edat. Com que cada vegada el cabell té més peròxi d’hidrogen això frena la producció d’un altre enzim, cosa que fa que s’aturi la producció de melanina. Aquesta és la causa que fa que tot el cabell, de l’arrel a les puntes es vagi decolorant. Què permetrà aquest descobriment? Doncs millorar els mètodes per tractar millor els problemes de pigmentació de la pell i el cabell. O sigui que l’Obama d’aquí quatre dies ja no haurà de patir pels seus cabells blancs. De moment ja sap almenys que la culpable és la catalasa.
[youtube]zk5gVCVsGe0&feature=fvsr[/youtube]
La Mars Odyssey compleix ara 2.700 dies en òrbita de Mart. La sonda que ha aportat informació sense precedents del planeta vermell i ha contribuït a importants descobriments científics relacionats amb la geologia i l’atmosfera de Mart, la nau ha estat un important suport per a les missions dels petits robots Spirit i Opportunity, así como del laboratorio Phoenix Mars Lander. L’Odyssey ha estat qui ha connectat la senyal d’aquestes naus exploradores amb la Terra, actuant com a satèl·lit de telecomunicacions. Però les llargues estades a l’espai acaben deteriorant aquestes sondes que poc a poc comencen a presentar problemes. Ara els enginyers de la NASA estan treballant per resoldre problemes informàtics de memòria causats per anys d’exposició a la radiació espacial. El procediment consisteix en que els informàtics desactivaran i activaran l’ordinador principal de la nau per saber en quin estat està el segon ordinador. Des que va ser llançada a l’espai la sonda no ha necessitat utilitzar aquest sistema alternatiu, que a més de l’ordinador inclou sensors de navegació, ràdio i altres subsistemes. El 21 de març del 2007 un component electrònic d’aquest segon sistema que controla la distribució d’energía va deixar de funcionar però els enginyers creuen que es reactivarà després de la desconnexió. L’Odyssey es troba en la tercera pròrroga de dos anys en la seva missió a Mart i els seus equips han funcionat sense problemes. Els seus descobriments seran bàsics per a una futura missió humana a Mart, que hauria de començar d’aquí deu anys.
[youtube]WBvrHgUH8ZA[/youtube]
Fa uns dies els Estats Units advertien que l’Iran ja disposa de prou urani enriquit per fabricar bombes atòmiques. El conflicte ja ve de fa un parell d’anys quan el govern iranià va engegar la seva aposta per l’energia nuclear, teòricament per a ús civil. Però com que el seu president Mahmud Ahmadinejad sempre ho ha acompanyat de proclames incendiàries contra Israel doncs sembla clar que les intencions iranianes són unes altres. En el moment en que la nova administració nord-americana comença a fer passes per acostar-se als iranians han passat dues coses curioses. D’una banda, el govern iranià aplaudeix el canvi d’actitud dels EUA, cosa lògica d’altra banda. La segona és que fa pocs dies va estrenar la seva carrera espacial estrenant un coet de fabricació pròpia capaç de posar satèl·lits en òrbita i alhora convertir-se en un míssil de llarga distància. Per acabar-ho de rematar l’exèrcit iranià acaba d’anunciar míssils de llarg abast capaços de tocar les centrals nuclears d’Israel. L’anunci l’ha fet el cap de la Guàrdia Revolucionària, Mohamad Ali Jafarí, el cos d’elit militar iranià i és una advertència a qualsevol acció militar contra les seves pròpies instalacions atòmiques. De fet Israel fa molts mesos que té a punt un pla per atacar els centres d’investigació nuclear iranians per evitar que el govern de Teheran pugui disposar d’armes atòmiques en un futur. Els assajos principals els van fer avions israelians l’estiu passat, quan van simular l’atac a una central nuclear iraniana situada, però, a Grècia. En tot cas, l’olla iraniana continua bullint, s’hi haurà d’estar atent.
[youtube]MdodLNvlo4M[/youtube]
La NASA acaba d’engegar la missió «Kepler» una sonda que buscarà per la Via Làctia, la galaxia de la qual forma part la Terra, planetes similars al nostre que continguin aigua. Noves Terres en una missió que ciència a banda, té grans dosis de component filosòfic. Hi ha vida fora de la Terra? Encara que la visió androcèntrica de l’Univers ha anat canviant a mesura que la ciència ha avançat, la resposta continua sent que no se sap. Sembla que en algun o altre indret de l’Univers les condicions similars a les que té la Terra i que han afavorit l’aparició de la vida s’hi han de trobar. Pràcticament és una qüestió de probabilitats matemàtiques. Només fa falta carboni, oxigen, hidrògen i energia perquè sorgeixin els primers aminoàcids i la vida es desperti, si és que és una vida similar a la nostra. La vida a la terra gira a l’entorn del carboni però podria girar a l’entorn d’altres elements, el silici, per exemple, i també seria vida. I si n’hi ha, si en algun lloc hi ha sers vius, encara que siguin microscopics, no forçosament hauran de tenir res a veure amb el què coneixem perquè de ben segur les circumstàncies que es donen a la Terra, encara que siguin similars, mai seran iguals. Si la sonda «Kepler» troba noves Terres, com a mínim sabrem que les condicions perquè sorgeixin la vida s’han repetit i estarem més aprop de respondre a si «allà fora» hi ha algú més.
[youtube]c_EBmHtsobo&feature=PlayList&p=EF203DAE37CC28A4&playnext=1&playnext_from=PL&index=6[/youtube]
Molt interessant la conferència de l’economista i premi Nobel de la Pau bengalí Muhammad Yunus que ha fet a Londres fa uns dies. Yunus és l’«inventor» de la banca dels microcrèdits, l’única que no nota la crisi. El premi Nobel ha advocat per un nou ordre financer internacional basat en la confiança i l’altruisme com a forma de resoldre molts dels problemas que planteja la crisi global. El plantejament pot ser utòpic però vist el què està passant potser s’hauria de convertir en realitat. Té sentit, per exemple, que algú que deu al banc 60 euros rebi una trucada de l’entitat bancària per dir-li que està en descobert i carregar-li 30 euros per la gestió? Automàticament aquesta persona ja no deu 60 euros, en deu 90. Pura usura. Són les restes de la política financera de les entitats bancàries que les ha portat a una situació límit. Tornem a Yunus. En una conferència a la Royal Geographical Society, Yunus ha propugnat un sistema bancario basat en microcrèdits i negocis socials. Aquest senyor és fundador de l’anomenat banc Grameen, que ha portat les
microfinances a més de set milions de persones, oferint crèdits sense aval per a transformar les vides de les dones pobres a Bangladesh. Una bogeria? Tot el contrari. Fins ara, el banc ha concedit crèdits per valor de més de 7.000 milions de dòlars i ha recuperat el 99% del diner deixat. Segons Yunus les crisis financera, ecològica i alimentària estan interrelacionades i tenen com a causa l’egoisme. Ell denuncia l’apartheid financer de la gent exclosa del sistema econòmic mundial, dos terços de la població de la Terra. Per mi, però, la millor frase que va deixar anar és lapidària: «L’assumpte no és si els pobres són dignes de crèdit sinó si els bancs són dignes de la gent».
[youtube]smY5Yie2Y28[/youtube]
Té a punt l’Iran una bomba atòmica? Segons el Pentagon l’Iran ja ha obtingut prou material nuclear per poder-la construir. Ho diu el cap de l’Estat Major Conjunt dels EUA, l’almirall Mike Mullen. I no ho diu en un informe secret ni off the record a algun periodista de confiança, sinó en una entrevista de la CNN.
L’almirall Mullen afirma que un Iran amb armes nuclears és una “cosa molt negativa” i ho deixa així. Si es llegeix entre línies ja se sap que volen dir quan els EUA entenen com a molt negativa l’actitud d’un país. En el fons és mantenir l’amenaça d’atac. Curiosament això es contradiu amb el què va dir el president dels EUA, Barack Obama, fa pocs dies quan anunciava la retirada de les tropes nord-americanes de l’Iraq i ho acompanyava d’un canvi en l’estratègia diplomàtica a l’Orient Mitjà. O sigui que amb l’arribada d’Obama al poder els EUA segueixen fent les coses com sempre, estenen una ma mentre amb l’altre aguanten el garrot. S’haurà de veure si l’incendiari Mahmud Ahmadinejad continua fent les proclames incendiàries contra Israel i el món occidental o si dóna una oportunitat a la diplomàcia. Si algú es pensa que el tema de l’Iran ja s’ha acabat va molt equivocat.
[youtube]xcVp6P7ahp4&feature=fvst[/youtube]
Un grup d’investigadors de la Universitat de Còrdova (UCO), que estudia el mapa genètic de les roses, ha trobat els gens que determinen la presència d’espines i el nombre de pètals en aquestes flors a través d’un sistema d’encreuament d’espècies. Els capdavanters del projecte són el catedràtic de Genètica de la UCO, José Ignacio Cubero, i la professora Teresa Millán i el seu equip, així com l’experta de l’Institut d’Investigació i Formació Agrària i Pesquera d’Andalusia (IFAPA) Ana María Torres Romero. La Conselleria de Innovació, Ciència i Empresa de la Junta d’Andalusia assenyala en un comunicat que aquest grup de investigació dissenya marcadors per detectar variacions de caracters amb la intenció d’eliminar espines o variar el suport, el color, la mida o el tipus de flor. Entre altres coses això permetrà “marcar” l’autoria d’una modificació genètica o aconseguir en el futur roses d’aparença ara per ara impossible. Flors amb els colors d’un club de futbol o d’una multinacional, amb més o menys aroma i no forçosament de la mateixa flor. Roses sense espines i amb el tall alt o baix. La “manipulació genètica” és intrínseca a l’home. Des dels primers conreus que ha seleccionat les llavors per anar portant les plantes cap on ha volgut. Aquest és un pas més, la capacitat de fer evolucionar una espècie més ràpidament i cap a on interessi. Si abans això era ciència-ficció ara és una realitat. És curiós que això no desperti cap debat moral… almenys que n’augmenti la bellesa.