El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Posts Tagged ‘coet’

[youtube]Fi4-HDtCPwk[/youtube]

L’empresa de projectes espacials NASP, de Logronyo (La Rioja), ha desenvolupat un sistema de propulsió per a microsatèl·lits o microaeronaus de nova generació, basat en l’utilització de plasma i combustible no contaminant, que fins ara no s’havia utilitzat en els llançaments a l’espai. Un dels socis fundadors d’aquesta companyia Emilio Remírez, explica que aquest sistema basat en la propulsió electromagnètica està pensat per llançar microsatèl·lits d’entre 1 a 5 quilos, però que es pot adaptar a microaeronaus de fins a cent quilos.

L’avantatge més important és que el sistema permet reduir i minimitzar el pes total del microsatèl·lit i, per tant, de la missió. Posar un quilogram de satèl·lit en òrbita pot costar en aquests moments uns 44.000 euros, per això els esforços principals de les companyies aeroespacials se centra actualment en crear satèl·lits el més petits possible per a reduir la despesa al màxim. Cada quilogram estalviat en el pes total de la càrrega significa un quilo menys que el coet propulsor ha de situar en òrbita.

I segurament en el futur aquesta tendència a la miniaturització dels satèl·lits també s’acabarà aplicant als mateixos coets propulsors, encara que això és molt més complex perquè vèncer la gravetat de la Terra per arribar a l’òrbita obliga a aconseguir una velocitat d’11,4 Km/sg, cosa que requereix una quantitat molt gran de combustible que la nau llançadora ha de transportar per anar-la utilitzant gradualment fins arribar a l’òrbita.

[youtube]13OxQWUVM1g[/youtube]

La NASA acaba de llançar un coet Atlas-V amb dues sondes per explorar la Lluna. Quaranta anys després de l’arribada de l’home a la Lluna, els nord-americans volen reprendre l’exploració del satèl·lit de la Terra. Les dues sondes s’instal·laran en òrbita lunar els pròxims dies. La primera és l’Orbitador de Reconeixement Lunar (LRO) i el Satèl·lit Sensor i d’Observació de Cràters Lunars (LCROSS). La LRO tindrà com a missió buscar terrenys d’aterratge per a les missions tripulades que visitin la Lluna la pròxima dècada. La sonda ajudarà a confeccionar un mapa tridimensional i d’alta resolució de la superfície. També mesurarà la radiació que hi ha a la Lluna i explorarà els cràters més profunds i buscarà gel sota la superfície.

La LCROSS dirigirà una part del coet Atlas perquè impacti amb la superfície lunar en una zona pròxima al pol. L’objectiu és aixecar la pols de la superfície per analitzar-la amb espectrògrafs i determinar la possible presència d’aigua. També buscarà elements com hidrogen i oxigen que, encara que hi estiguin en petites quantitats, poden ser claus per a les futures missions tripulades i per a les bases lunars. Les dades que recullin les dues sondes seran clau per a preparar la segona fase de la conquesta de la Lluna, però pels impacients tranqui·litat. No hi ha data definitiva, però calculin que fins el 2015-2020  res de res, només estudi, disseny, preparació i construcció de totes les peces que han d’encaixar en un projecte tan complex com el què fa quaranta anys va permetre Neil Amstrong i Edwin Aldrin ser els primers humans en posar els peus sobre la Lluna.

[youtube]WBvrHgUH8ZA[/youtube]

Fa uns dies els Estats Units advertien que l’Iran ja disposa de prou urani enriquit per fabricar bombes atòmiques. El conflicte ja ve de fa un parell d’anys quan el govern iranià va engegar la seva aposta per l’energia nuclear, teòricament per a ús civil. Però com que el seu president Mahmud Ahmadinejad sempre ho ha acompanyat de proclames incendiàries contra Israel doncs sembla clar que les intencions iranianes són unes altres. En el moment en que la nova administració nord-americana comença a fer passes per acostar-se als iranians han passat dues coses curioses. D’una banda, el govern iranià aplaudeix el canvi d’actitud dels EUA, cosa lògica d’altra banda. La segona és que fa pocs dies va estrenar la seva carrera espacial estrenant un coet de fabricació pròpia capaç de posar satèl·lits en òrbita i alhora convertir-se en un míssil de llarga distància. Per acabar-ho de rematar l’exèrcit iranià acaba d’anunciar míssils de llarg abast capaços de tocar les centrals nuclears d’Israel. L’anunci l’ha fet el cap de la Guàrdia Revolucionària, Mohamad Ali Jafarí, el cos d’elit militar iranià i és una advertència a qualsevol acció militar contra les seves pròpies instalacions atòmiques. De fet Israel fa molts mesos que té a punt un pla per atacar els centres d’investigació nuclear iranians per evitar que el govern de Teheran pugui disposar d’armes atòmiques en un futur.  Els assajos principals els van fer avions israelians l’estiu passat, quan van simular l’atac a una central nuclear iraniana situada, però, a Grècia. En tot cas, l’olla iraniana continua bullint, s’hi haurà d’estar atent.

abril 2024
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
Arxius