Arxiu per a 2 abril, 2009
[youtube]zqKHsY-swgk&feature[/youtube]
L’escalfament global està provocat bàsicament per les emissions de diòxid de carboni (CO²) a l’atmosfera en unes concentracions tan elevades que els vegetals que fan la funció clorofílica no donen l’abast per a transformar-lo en oxigen. De fet el CO² està intrínsicament lligat a la vida. Quan respirem n’expulsem, els humans i la resta d’animals; i les plantes durant les hores de sol, però és la crema a gran escala de combustibles fòssils la que està provocant el canvi climàtic -encara que a n’en Tomàs Molina no li agrada que s’usi aquest terme perquè diu que canvis climàtics sempre n’hi ha hagut-. Entre les instal·lacions que emeten més diòxid de carboni i ha les centrals tèrmiques de carbó. El ministre alemany de Medi Ambient, Sigmar Gabriel, ha afirmat que aquest tipus de centrals només tenen futur si són menys perjudicials per al medi ambient. Però si el CO² que emeten no el poden deixar anar a l’atmosfera, què se n’ha de fer? La resposta és la tecnologia Carbon Capture and Storage (CCS) que s’ha començat a aplicar, en període de proves, a Alemanya per crear un magatzem soterrani de diòxid de carboni. La UE creu que aquest pot ser un bon mètode per reduir les emissions de gasos contaminants a llarg termini. La tecnologia simplement consisteix en capturar el CO² emès per evitar que vagi a l’atmosfera i traslladar-lo a través de gasoductes cap a antics jaciments subterranis d’hidrocarburs que ja estan buits. La idea pot ser bona però té moltes interrogants. El 2015 s’acabarà el termini d’avaluació del programa pilot i se sabrà els problemes que ha generat. I quins problemes poden ser? Algunes organitzacions ecologistes consideren que hi ha riscos de fuites, de contaminació d’aigües subterrànies i de desplaçament de metalls perillosos cap a les capes més superficials… a més que continuaran sent un problema molts anys després que les centrals hagin tancat. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), la captura i emmagatzemament de CO² podria contribuir a una reducció del 20% de les emissions a l’any 2050. Però aquesta solució només pot ser provisional, i en tot cas el què s’haurà de procurar és que les emissions de diòxid de carboni es redueixin molt més i que hi hagi moltes plantes per anar-lo eliminant.