[youtube]T_VTmb6oX0k[/youtube]
El Sol es va formar fa uns 4.600 milions d’anys; la Terra va crear-se poc després, 4.500 milions d’anys; i el què considerem vida va aparèixer en el planeta fa 3.800 milions d’anys. Fa uns 3 milions d’anys van aparèixer els primers homínids, encara que l’homo sapiens va entrar en escena fa només 195.000 anys i només fa 50.000 anys que aquests sapiens es van tornar més sapiens. Des de la formació de la Terra periòdicament s’han produït episodis que per diversos motius han provocat una alteració del planeta. Les restes fòssils permeten saber que durant els últims 600 milions d’anys s’han produït, com a mínim una vintena d’episodis d’extinció en massa de les espècies, però hi ha hagut cinc moments claus en la història del planeta que van acabar amb bona part de la biodiversitat i van fer canviar el curs de l’evolució. La primera extinció es va produir fa 435 milions d’anys (paleozòic-era primària) quan una llarga glaciació quasi acaba amb la vida marina. La segona extinció es va produir fa 367 milions d’anys (devònic) quan per causes desconegudes van desaparèixer un gran nombre d’espècies de peixos i el 70% d’invertebrats marins. La tercera extinció va ser la més forta i es va produir fa 245 milions d’anys (entre la era primària i la secundària). Van desaparèixer el 90% de totes les espècies marines i terrestres. La quarta extinció és de fa 210 milions d’anys (triàsic) durant la qual van desaparèixer el 75% dels invertebrats marins i es van extingir els rèptils mamiferians que van ser substituïts pels dinosaures. Però el regnat d’aquestes bèsties es va acabar amb la cinquena extinció, la del cretaci, ara fa 65 milions d’anys, quan els mamífers es van estendre per tots els espais terrestres i els peixos van ocupar els mars.
Ara s’ha fet pública una investigació que dóna un resultat sorprenent i que va lligat al què he explicat abans. Un detallat anàlisi de nous fòssils d’animals marins dels últims 542 milions d’anys ha provocat una sorpresa perquè la biodiversitat augmenta i disminueix en un cicle estimat d’uns 62 milions d’anys, sense que es conegui quin pot ser el motiu que aquestes extincions en massa siguin tan cícliques. La investigació l’han realitzat investigadors del Departament d’Energia del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia, encapçalats per Richard Muller. No tenen clar què pot causar aquestes extincions però, suposen que en part ha estat qüestions geològiques però sobretot per una causa astronòmica i d’aquí la seva periodicitat. Cada 62 milions d’anys el Sol entraria en una zona determinada on hi hauria una forta influència gravitacional que pot fer variar sistemàticament les condicions de l’ecosistema terrestre, alterant el clima i provocant la desaparició massiva d’espècies. En tot cas si el cicle és de 62 milions d’anys i fa 65 milions que es va produèixer la cinquena extinció, la sisena porta tres milions d’anys de retard. O sigui des de l’aparició dels homínids.