Arxiu per a 26 abril, 2009
[youtube]_oVeBMZCxaI&feature=PlayList&p=C07FFAC7B89C3F39&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Les pandèmies són malalties que afecten moltes persones que habiten àrees geogràfiques molt extenses. Teòricament una pandèmia hauria d’afectar tot el planeta, però mai, almenys fins ara, ha passat una cosa així. Perquè una malaltia es converteixi en pandèmia s’han de donar una sèrie de condicions. La primera és que aparegui un virus nou, una mutació vírica contra la qual no hi hagi població immune. La segona és que aquest virus sigui capaç de produir una malaltia molt greu. I la tercera és que aquest nou virus es pugui transmetre d’una persona a una altra de forma eficaç perquè la malaltia es pugui escampar ràpidament d’un lloc a l’altre. Al llarg de la història hi ha hagut diverses pandèmies, la majoria relacionades amb els animals que els humans han domesticat. Una de les primeres pandèmies de les quals es té notícia va passar durant la guerra del Peloponès, 430 anys abans de Crist. Una malaltia desconeguda va matar la quarta part de les tropes d’Atenes i una quarta part de la població durant quatre anys. Aquesta seria una de les causes de la decadència d’Atenes i no es va estendre més perquè la pandèmia va ser tan violenta que ella mateixa va frenar la seva propagació. Els europeus vam patir la pitjor pandèmia durant el segle XIV coneguda com la pesta negra. La malaltia transmesa per les puces que tenien les rates procedia d’Àsia i va arribar al Mediterrani i a l’Europa Occidental el 1348 se suposa que portada pels mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. En sis anys la pesta negra va matar vint milions d’europeus, una quarta part de la població. Actualment la sida podria ser considerada una pandèmia encara que limitada sobretot al continent africà i amb una capacitat de transmissió bàsicament lligada al sexe, cosa que permet al virus passar d’un humà a un altre, però que també és una limitació. Durant el segle XXI pràcticament no hi ha hagut any que les autoritats sanitàries no advertissin de la possibilitat que una mutació vírica no es transformès en pandèmia. El 2003 va ser la pneumònia asiàtica i el 2004 la grip aviària detectada al Vietnam. Noves mutacions de la grip aviària són les que han preocupat més bàsicament perquè aquesta malaltia que es transmet com una grip normal pot contagiar ràpidament una gran quantitat de persones. L’Organització Mundial de la Salut fa temps que adverteix de la possibilitat que es produeixi una pandèmia de dimensions globals. Per això l’aparició a Mèxic de malalts de grip porcina infectats pel virus A/N1H1 ha disparat totes les alarmes per la seva facilitat de transmissió. La pandèmia de grip espanyola del 1918 es va estendre per mig món. Es calcula que aquesta pandèmia va matar 25 milions de persones en només sis mesos. Durant un any i mig aquesta pandèmia va fer estralls però va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut. La recepta per frenar una pandèmia la dóna l’OMS: cooperació, col·laboració i inversions a escala mundial.