Arxiu per a agost, 2009
[youtube]HoqABYjcRtU[/youtube]
Saber quan de temps dura la rotació d’un planeta és fàcil si la seva superfície es de roca, però la cosa es complica si està formada de gas. Quan un planeta és sòlid s’agafa un punt de referència, un volcà, una muntanya i s’espera a que faci tota la volta. Si és gasos, només es pot fer una estimació aproximada. Aquest és el cas de Júpiter, Saturn o Urà. Ara un nou mètode de càlcul ha permès rectificar la durada del dia de Saturn, que resulta que és cinc minuts més curt del que es creia. A causa dels forts vents que té el planeta, un dia a Saturn dura només 10 hores, 34 minuts i 13 segons. Les dades anteriors que li donaven una durada de cinc minuts més s’havien extret de les estimacions fetes a partir del camp magnètic del planeta. Saturn, a més, té un problema afegit alhora de fer aquests càlculs. Els camps magnètics de Saturn estan alineats amb el seu eix de rotació i, per tant, les seves oscil·lacions no permeten mesurar exactament les zones interiors del planeta durant la seva rotació. Les dades actuals s’han aconseguit arran de la feina feta per la sonda Cassini. Des de la Universitat britànica d’Oxford i la nord-americana de Louisville s’ha utilitzat la informació de la part més fonda del planeta per a construir un mapa dels vents en tres dimensions, amb les seves ones i remolins per veure quin comportament té la seva atmosfera. El més interessant de l’estudi és la demostració que les atmosferes dels planetes gasosos es comporten de forma molt similar. Saturn és més semblant a Júpiter del què es pensava. L’estudi s’ha publicat recentment a Nature.
[youtube]DCwsGAfPrWo[/youtube]
Aquests dies estan apareixen investigacions que desmenteixen coses que fins ara es pensava que eren d’una manera i resulta que són totalment diferents. Fins ara es creia que l’esclat de la població humana es va produir en el moment en que les petites societats nòmades i caçadores van començar a conrear la terra i que el motor del creixement del nombre d’humans anava lligat a l’agricultura. Doncs sembla que no. Un estudi de la Universitat d’Arizona, publicat per la revista PLoS ONE, indica que les poblacions humanes van crèixer de volum a l’Àfrica durant l’Edat de Pedra Tardana, en el Paleolític Superior, fa uns 40.000 anys. Els investigadors han descobert que aquesta expansió es va produir molt abans que es comencés a desenvolupar l’agricultura. Per tant, l’agricultura seria una conseqüència del creixement de la població d’humans i no a la inversa. Durant molt de temps hi ha hagut discrepàncies sobre si els humans van començar a expandir-se arran de les innovacions tecnològiques aplicades pels grups de caçadors-recol·lectors del Pleistocè Superior o va passar amb l’arribada de l’agricultura durant el Neolític.
El mètode d’investigació per arribar a aquestes conclusions ha estat curiós. Els científics han recollit material genètic de 184 individus de set poblacions humanes i han posat les dades en un simulador de l’evolució dels llinatges humans al llarg del temps. Les conclusions són que els grups de caçadors-recol·lectors s’adaptaven als models amb un creixement de població deu vegades superior que començava molt abans de l’inici de l’agricultura. Utilitzant superordinadors han determinat que l’expansió en el volum de població va començar a l’inici de l’Edat de Pedra Tardana, un període de la prehistòria que mostra una intensificació de jaciments arqueològics, un increment de tècniques utilitzant pedres i l’augment d’intercanvis a llarga distància.
[youtube]MyIZfnW4-ro&feature=related[/youtube]
Fins ara es creia que s’apren de les errades i no dels èxits. Doncs resulta que no, que és al revés. Les cèl·lules del cervell sembla que poden aprendre de l’experiència només quan es fan les coses bé i no quan es falla. Ho diu un estudi de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts a Cambridge (Estats Units) que s’ha publicat a la revista Neuron. L’estudi s’ha fet captant la manera en que les cèl·lules individuals canvien les respostes un cop obtenen la informació de si l’acció és correcta o no. Els resultats de l’estudi són sorprenents. Quan una cèl·lula cerebral fa una acció exitosa comença a funcionar diferent, i l’animal aprén. Però si l’acció era equivocada pràcticament no hi havia modificacions en el cervell ni millores de conducta.
L’experiment s’ha fet amb micos als quals se’ls donaven dues imatges alternades en una pantalla d’ordinador. Havien de seleccionar una de les imatges i se’ls premiava per fer-ho. Els micos utilitzaven el sistema d’assaig i error per a descobrir si havien de mirar a dreta o esquerra. Si les respostes eren correctes o errònies s’activaven diverses parts del seu cervell durant uns segons. L’activitat neural que seguía a una resposta correcta i al corresponent premi ajudava els micos a realitzar molt millor el següent assaig.