[youtube]cfzFYBIQ4mw[/youtube]
Un estudi de l’Agència del Medi Ambient i del Control de l’Energia de França (ADEME) afirma que cultivar plantes per als seu ús com a biocarburants en boscos o prats genera moltes més emissions de diòxid de carboni que les que permet evitar la substitució per hidrocarburs. Segons l’estudi el mal ús dels biocombustibles pot generar de dos a quatre vegades que utilitzant combustibles fòssils. Això passa, per exemple, quan es tallen els boscos tropicals per produir oli de palma. La raó d’aquest desequilibri en l’emissió de CO² és que només s’ha de tenir en compte que els biocarburants també generen diòxid de carboni, sinó que si abans s’han tal·lat enormes superfícies d’arbres aquestes deixen d’absorbir-lo. El mateix passa amb els prats. Evidentment no tots els biocarburants presenten el mateix desequilibri de diòxid de carboni. Segons l’estudi l’etanol obtingut a partir de la canya de sucre és el més eficients dels biocombustibles en terme medi ambientals, perquè genera un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle que la gasolina; i a més proporciona més energia que la que es necessita pel seu conreu. El bioetanol de blat de moro, de blat i de remolatxa o el biodièsel de colza i soja presenten un balanç correcte, amb una reducció d’entre el 60% i el 80% respecte als combustibles fòssils que substitueix i un estalvi energètic entre el 50% i el 80%.