Arxiu per a 14 gener, 2010
[youtube]w9_OlRZfQlw&feature=PlayList&p=A6E8FA10A0EEB262&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ha publicat un estudi segons el qual la capacitat intel·lectual dels homes de Neandertal era similar al dels primers homes moderns que van habitar a l’Àfrica. L’estudi l’han fet antropòlegs espanyols, francesos i portuguesos a partir de l’anàlisi de curculles marines que els nenandertals utilitzaven com ornaments i que van ser trobades en dues coves de Múrcia. L’anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues suggereix que les curculles van ser usades com a cosmètics. Els científics diuen que és el primer cop que es descobreix que els neandertals s’ornamentaven el cos, una pràctica considera com una conducta dels homo sapiens. Segons el professor del Departament d’Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, Joao Zilhao, aquesta és la primera vegada que es tenen proves clares que fa 50.000 anys -deu mil anys abans que es tingui constància de l’arribada d’homes moderns a Europa procedents de l’Àfrica- el comportament dels neandertals ja estava organitzat.
A les coves de Múrcia es van trobar cloves del mol·lusc Spondylus gaederopus que tenien restes de pigmentació vermella feta amb lipidocrocita i barrejada amb hematita i pirita. Els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants cosa que suggereix que amb ells buscaven un element cosmètic. A la Cueva de los Aviones es van trobar concentracions d’un colorant groc, que segurament els neandertals van utilitzar sobre el cuirs i que estava fet per natrojarosita, un mineral de ferro també usat després com a cosmètic a l’Antic Egipte.
Això indicaria doncs, segons els científics que han fet aquest estudi, que els intercanvis culturals entre neandertals i sapiens en el moment del contacte a Europa eren molt similars. I descarta la teoria que els neandertals tinguessin aquest tipus de material perquè l’havien robat als sapiens, simplement perquè ja els tenien deu mil anys abans que l’home modern aparegués per Europa.