Arxiu per a gener, 2010
[youtube]TaqiwY5qToA[/youtube]
Roscomos, l’agència espacial russa, començarà a desenvolupar tecnologies i aparells per evitar el possible impacte de l’asteroide Apophis contra la Terra el 2036. La idea no es fer-lo esclatar, cosa que el podria fragmentar i multiplicar els danys, sinó que s’aplicarien les lleis de la física. Ho assegura Anatoli Permínov que diu que el tema de l’asteroide assassí centrarà els pròxims dies una reunió del consell científic de l’agència espacial russa. Però els russos no ho volen fer sols i proposaran tant a la UE, com als EUA, a la Xina i al Japó desenvolupar conjuntament el projecte, per unir els esforços tecnològics i lluitar junts contra l’amenaça còsmica.
L’Apophis (asteroide 2004 MN4) de 270 metres de diàmetre, és tres vegades més gran que el meteorit que va impactar a Tunguska el 1908 i va destruir dues mil hectàrees de tundra. En el seu camí cap el Sol, Apophis passarà molt aprop de la Terra, a només 30.000 quilòmetres, una desena part de la distància a la Lluna i per sota l’òrbita dels satèl·lits geoestacionaris, però quan hagi orbitat el Sol i es torni apropar al nostre planeta, durant el 2036, la distància encara podria ser inferior o fins i tot impactar. Si hi hagués un xoc, l’efecte seria devastador i equivaldria a l’explosió de milers de bombes atòmiques que deixarien deserta una superfície similar a la de França.
De tota manera, la NASA fa pocs mesos va recalcular l’òrbita de l’Apophis i va reduir significativament la probabilitat que l’Apophis acabi xocant amb la Terra el 2036. Concretament si fins fa poc la possibilitat d’impacte era 1/45.000 ara és de 1/250.000. Científics agrupats en l’Associació d’Exploradors de l’Espai van instar a finals del 2008 a desenvolupar un mecanisme global per a defensar el planeta de possibles impactes de meteorits. La comunitat científica actualment només té controlats uns 5.000 del milió d’objectes celestes d’entre 100 i 200 metres de diàmetre que podrien xocar amb la Terra.
[youtube]kdJqDfLisig[/youtube]
L’Agència Espacial Europea (ESA) ha encarregat a l’empresa Astrium el desenvolupament d’una evolució més potent i de més prestacions que el coet Ariane 5. La nova nau, que s’anomenara Ariane 5 ME (Midlife Evolution), podria posar en òrbita fins a 12 tones de pes, un 20% més càrrega que l’actual coet. Tardarà dos anys a estar enllestit i el seu disseny costarà 150 milions d’euros. El model Ariane V ha fet 49 llançaments des de la base espacial de Kourou, a la Guyana francesa. L’Ariane 5M també disposarà d’un motor que es podrà engegar diverses vegades a l’espai, això facilitarà la posta en òrbita de més d’un satèl·lit a la vegada o vehicles especials, perquè podrà estar voltant la Terra més temps. Segons Astrium, l’etapa superior del nou Ariane serà més fiable i més segura. El primer llançament d’un coet europeu Ariane es va fer el 24 de desembre del 1974. Astrium Space Transportation és una subsidiària d’EADS, dedicada a proveir sistemes i serveis espacials, civils i de defensa que té 13.000 treballadors i va facturar 4.300 milions d’euros el 2008.
[youtube]0dZn1ZJxhQ8[/youtube]
Una investigació feta per científics de la Universitat Pablo de Olavide (UPO) de Sevilla ha posat al descobert que d’un cinc a un deu per cent de malalties rares -les de base genètica que afecten a a menys de 5 casos per cada 10.000 habitants- s’associen erròniament a les alteracions d’un gen. La investigació s’ha publicat a la revista científica nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). El treball ha examinat tres mutacions genètiques associades a la diabetis del tipus II i a l’obesitat i manté que almenys en dos casos, les mutacions afectaven en realitat a gens diferents del que es creia. Les conclusions de la investigació, en la qual hi han participat científics del CSIC, de l’UPO i del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III, revela que moltes de les identificacions de les malalties rares i mutacions d’un gen podrien ser errònies i que haurien de ser revisades.
L’ADN es pot dividir en codificant i no codificant. El codificant conté els gens que formen les proteïnes i suposa només un 5% del genoma humà. El no codificant, té seqüències repetides, i s’ha considerat fins ara poc rellevant. Darrerament, però els científics han començar a descobrir que l’ADN no codificant té moltes claus que expliquen el perquè el gens s’activen en determinats moments o perquè ho fan en només unes determinades cèl·lules.
L’estudi de l’UPO ha investigat sobre tres regions genòmmiques no codificants les mutacions de les quals s’associaven a la diabetis del tipus II i a l’obesitat; dos que s’associaven als gens CDKAL1 i FTO, i una més associada a l’HHEX i IDE. Utilitzant mètodes de genètica comparativa s’ha pogut demostrar que, realment, els gens candidats a estar controlats per aquestes regions són HHEX, IRX3 i SOX4, en comptes de CDKAL1, FTO i IDE, respectivament. Tot plegat demostra que el funcionament del genoma encara està per descobrir del tot i que es podran associar a partir d’ara els gens exactes a la malaltia que provoquen.