Arxiu per a maig, 2010
[youtube]w1_5urW8XLg[/youtube]
La revista Nature acaba de publicar un estudi que revela que hi ha una corrent d’aigua freda i densa que circula per sota de la plataforma marítima de l’Antàrtida, a uns 3.000 metres de profunditat i que es desplaça des del pol sud cap al nord. L’estudi l’han fet investigadors de la Universitat de Hokkaido, al Japó, els quals van detectar una potent corrent que recorre l’altiplà submarí d’origen volcànic Kerguelen, prop de l’Antàrtida. Els investigadors van fer mesures durant dos anys per esbrinar les característiques de la corrent.
La corrent transporta uns vuit milions de metres cúbics per segon i té una temperatura de 0,2 graus centígrads, un volum quatre vegades més gran que el que s’havia registrat fins ara en altres corrents antàrtiques. La corrent descoberta ara és la més densa i profunda dels oceans de tot el món i que tenen una funció clau en la graduació del clima mundial.
[youtube]cPR-nLrzOSI[/youtube]
Un equip de biòlegs i informàtics de la Universitat de Granada ha dissenyat un sistema que permet avaluar l’estat ecològic dels rius mediterranis de l’Estat espanyol. Per elaborar el programa els científics del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Granada han buscat llocs on l’estat del riu fos natural, que no estès afectat per la contaminació i que pogués servir de model. L’aplicació informàtica, Medpacs, es basa en desenvolupar models de predicció per a les comunitats de macroinvertebrats aquàtics, i permet el càlcul d’altres índex biològics i paràmetres. Això permet conèixer a l’instant l’estat ecològic dels rius. Aquest estat es mesura en funció del grau de desviament respecte a unes condicions de referència, tant a nivell físic, com químic, per saber com s’hauria de millorar per aproximar-se a l’estat òptim.
L’aparició d’invertebrats com els «sastres», com diem a l’Empordà, d’aquells insectes que caminen literalment sobre l’aigua neta és un dels millors indicadors. L’insecte no s’enfonsa perquè la tensió iònica de l’aigua li aguanta el pes. Una aigua bruta, amb restes de detergents per exemple, té una tensió iònica molt més baixa insuficient per aguantar el pes de l’insecte que s’enfonsa. Per això en aigües brutes no hi ha aquesta mena d’insectes que caminen pel damunt del líquid com si fos una superfície sòlida.
[youtube]0p_8w8F_Tzo&feature=related[/youtube]
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un nou cable de distribució elèctrica realitzat amb un material superconductor que pot transportar una potència elèctrica cinc vegades superior a la convencional i que redueix en un 50% les pèrdues d’energia. El cable, del qual se n’ha fet un prototipus de trenta metres d’allargada, està fet amb un material ceràmic conegut com BSCCO -inicials de bismut, estronci, calci i coure- i ha batut el rècord mundial d’intensitat de corrent ja que ha arribat als 3.200 ampers. El nou cable pot transportar una potència de 110 megavoltampers, mentre que un cable dels actuals transporta només 24.000 volts.
L’èxit del nou cable ha sorprès als mateixos científics que l’han sotmès a proves molt rigoroses, com la caiguda d’un llamp. Com que laboratoris on es pugui treballar amb corrents tan intenses són més aviat escassos al món, part dels experiments es van haver de fer a Alemanya.
El 50% de l’energia elèctrica que es transporta es perd actualment per causa del calor que genera la resistència dels mateixos cables, mentre que un 10% de l’energia que es genera es gasta en el transport.
[youtube]fQ5-_7eT5MY&feature=PlayList&p=57A2C26113EBF105&playnext_from=PL&playnext=1&index=45[/youtube]
Investigadors de la Universitat de València (UV) han realitzat un estudi que demostra que els homes experimenten un augment sobtat del nivell de cortisol -la hormona de l’estrès- quan es troben una dona atractiva. El treball de camp es va fer avaluant la resposta bioquímica de diversos homes joves davant la presència d’una dona, de la seva mateixa edat en una sala d’espera durant la tarda.
Els resultats van demostrar que els nivells de cortisol dels joves variaven en funció de les característiques físiques de la dona i que, quan hi havia altres homes a la sala, els individus mantenien un nivell baix de cortisol, el què correspondria a aquesta hora del dia.
L’estrès és perjudicial quan està associat a nivells molt alts de cortisol que es mantenen durant un temps molt perllongat, ja que els increments puntuals d’aquesta hormona són positius perquè preparen el cos per a l’acció. Segons la investigadora de la Facultat de Psicologia de la UV, Alícia Salvador, totes les persones sanes tenen un augment de cortisol quan es desperten perquè el cos es prepara per afrontar els reptes del dia. Els efectes del cortisol fan augmentar la quantitat de glucosa en sang per obtenir energia, i a nivell cognitiu augmenta el grau d’alerta i la capacitat de consolidar o recuperar informació.
[youtube]xMVwf4Shzyk[/youtube]
L’Associació per a l’Estudi de la Medicina Biorreguladora (Asembior) aposta pels medicaments que utilitzen microdosis de principis vegetals i minerals per a activar el sistema immunitari, per eliminar toxines i evitar alguns aliments per a combatre les al·lèrgies primaverals. Cada vegada hi ha més persones afectades per les al·lèrgies, concretament a l’Estat espanyol es calcula que un de cada quatre individus és al·lèrgic al pol·len de les plantes, sobretot gramínies i oliveres, la pol·linització de les quals comença a finals d’abril; o de les cupressàcies, que comencen a actuar el mes de gener.
La medicina biorreguladora és una mena d’homeopatia de segona generació, que pot ajudar a evitar símptomes com la rinitis o l’asma i sense provocar els efectes secundaris dels tractaments convencionals. El problema de les al·lèrgies no és el pol·len en sí mateix sinó la hiperactivitat de l’organisme quan en detecta la seva presència. Ho expliquen el doctor Jesús Agudo, professor de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid i la doctora Ángela Carrasco, immunòloga de l’Hospital Ramón y Cajal, impulsors d’Asembior.
El sistema immunitari, en intentar protegir-se del pol·len, produeix anticossos que a la vegada provoquen que unes cèl·lules anomenades mastocits alliberin histamina, que és la responsable dels símptomes de la reacció al·lèrgica, a la sang. Les microdosis de principis vegetals i minerals, aconsegueixen alleugerir i prevenir símptomes com la rinitis i la congestió ocular, perquè estabilitzen el sistema immunitari, a diferència dels tractaments convencionals com els antihistamínics i corticoides, i eviten els efectes secundaris. I, a més, tenen l’avantatge que es poden administrar a nens i dones embarassades.
Segons aquests metges, combatre les al·lèrgies al pol·len també passa per un tractament biorregulador de detoxificació i drenatge que elimina toxines de fetge, ronyons i pell. Aquestes toxines provenen de l’alimentació, els medicaments i els contaminants ambientals i s’acumulen en l’organisme afavorint l’aparició de malalties com l’asma i les al·lèrgies. També s’aconsella evitar sortir a l’exterior en les hores de més concentració de pol·len; rentar-se amb freqüència mans, cara, fosses nassals i cabells; evitar els canvis sobtats de temperatura, el fum i reduir l’estrès. També desaconsellen no abusar dels làctics i reduir el consum de xocolata, fregits, carns vermelles i greixos hidrogenats com la margarina, el sucre refinat i els aliments precuinats. En canvi aconsellen menjar més fruites i verdures, sobretot cítrics; els olis rics en omega-3; peix blau i oli d’oliva verge; menjar cebes, alls, pomes, nabius, raïm i beure vi negre jove. També són bons per evitar les al·lèrgies per pol·len les groselles, coliflor, la col de cabdell, les cols de Brussel·les, els fruits secs crus torrats i els brots d’userda.
[youtube]vHNU1WvZnGE[/youtube]
El president de Bolívia, Evo Morales, va fer fa uns dies un polèmic discurs en la inauguració de la cimera social que s’ha celebrat al seu país per a discutir sobre el canvi climàtic. Després de carregar contra el capitalisme com a agent destructor de la Terra -en això podríem estar-hi força d’acord-, Morales es va despenjar amb algunes afirmacions, com a mínim amb una discutible raó científica al darrera.
Morales diu que beure Coca-Cola és dolent perquè és un bon desembussador de les tubàries obturades. La fórmula fins ara tan secreta es pot trobar per internet amb facilitat. Un galó (4,546 litres) de xarop de Coca-Cola conté 2,4 kg de sucre (fructosa) dissolt en aigua; 37 grams de caramel (colorant E-150d); 3,1 grams de cafeïna; 11 grams d’àcid fosfòric (acidulant E-338), per donar sensació de frescor; 1,1 grams de fulles de coca a les quals se’ls ha extret l’alcaloide de la cocaïna; 0,37 grans de nous de cola; 22 grams d’alcohol que actua com a dissolvent -una quantitat inapreciable dins dels 4,5 litres-; 30 grams de suc de llimona dolça; 19 grams de glicerina (com a conservant); 1,5 grams d’extracte de vainilla (com a espassant); condiment 7X, on hi ha la clau del misteri perquè són set condiments; 0,47 grams d’essència de taronja; 0,88 grams d’essència de llimona; 0,07 grams d’essència de nou moscada; 0,20 grams d’essència de canyella de la Xina; 0,01 grams d’essència de coriandre; 0,01 grams d’essència de neroli (un extracte de flors de tarongers); 0,27 grams d’essència de llimona dolça; 4,9 grams d’alcohol de 95 graus i aigua carbonatada. I en això últim hi ha el secret. El bicarbonat de sodi ajuda a alliberar el diòxid de carboni que tenen totes les llevadures i totes les begudes gasoses. I per tant serveix com a desembussador en provocar una forta reacció química dins els tubs.
Morales també va dir que en cinquanta anys tothom seria calb per culpa dels pollastres de granja que són engreixats amb hormones femenines. Fa uns anys a Itàlia es va alertar que la presència d’estrogens en la carn de pollastres provocava que apareguessin en alguns nens trets femenins, com per exemple l’augment dels pits. Però Morales confon estrogens amb androgens, causants aquests de la calvície masculina. Precisament si hi hagués més estrogens hi hauria menys calbs i no viceversa. Per tant, Morales, que disposa d’una bona melena, hauria de tenir més hormones femenines que els calbs que tant el preocupen. Però bàsicament la calvície prové d’un factor genètic, per això si tens precedents familiars de calvície ja pots anar fent invents que poca cosa es pot fer. Com a curiositat, en menys d’una dècada la talla mitjana de sostenidors a la Gran Bretanya ha passat d’una 34B a una 36C. Els xeno-estrògens són molècules presents en plàstics o pesticides que imiten l’efecte de l’estrogen natural i a més, en ser solubles en greix, s’emmagatzemen dins el cos. Molts productes d’ús habitual per a les dones, com pintallavis, tampons o espermaticides contenen xeno-estrogens.
L’afirmació que, a més, menjar carn de pollastre amb estrogens torna als homes homosexuals em sembla encara més curiosa, entre altres coses perquè la tendència sexual d’una persona depèn de moltes coses i atribuir-la exclusivament a aquesta causa és caricaturesc. I em sembla que el discurs de Morales defensant la necessitat de cuidar la Terra i d’apostar per la naturalesa queda invalidat si hi barreja elements pseudo-científics falsos.
[youtube]HiM6w5PdaL4&feature=PlayList&p=B828483F8E78EE77&playnext_from=PL&playnext=1&index=63[/youtube]
WWF va anunciar fa uns dies que ha descobert a l’illa de Borneo noves espècies d’animals amb un curiós funcionament. Entre elles hi ha una granota que no té pulmons, un llimac que com el déu romà Amor o Cupido dispara fletxes amoroses quan està en zel, i l’insecte més llarg del món. Aquest és un insecte pal, Phobaeticus chani, que te una longitud de 56,7 centímetres.
Els científics ja sabien de l’existència de la granota Barbourula kalimantanensis, però en una expedició científica recent s’ha pogut comprovar que l’animal en qüestió no té pulmons i que respira a través dels pors de la pell.
L’informe de WWF recull el treball fet els últims tres anys de treball i li ha permès classificar 123 noves espècies en el cor de Borneo. Aquesta zona és una àrea de 220.000 quilòmetres quadrats que Brunei, Indonèsia i Malàisia van crear el 2007 per a protegir els últims boscos verges del planeta.
Entre les noves espècies trobades hi ha un llimac, Ibycus rachelae, que viu a les zones altes de la jungla de Gunung Kinabalu i que presenta una llarga cua i llança dards de carbonat de calci a la seva parella durant el període de festeig. Si voleu saber com es reprodueixen les bavoses gegants feu una ullada al vídeo, és força sorprenent.
[youtube]ARIg3oQtZ0w[/youtube]
El Regne Unit destinarà 25 milions d’euros per ajudar a les millors tecnologies energètiques marines. L’organisme encarregat de repartir les ajudes s’anomena Carbon Trust i els projectes escollits són de l’Atlantis Resources, Aquamarine Power, Hammerfest Strom UK, Marine Current Turbines, Pelamis Wave Power i Voith Hydro. El director executiu de Carbon Trust, Tom Delay, assegura que els recursos que suposen les onades i les marees al Regne Unit poden ajudar a combatre el canvi climàtic però que també representen una oportunitat de 2.272 milions d’euros pel país. Delay assegura que en pocs anys l’energia provinent del mar podria generar el 20% de l’electricitat del Regne Unit.
Tot i que l’energia eòlica marina està molt més desenvolupada que l’estríctament marina abans del 2020 podria haver-hi més de mil dispositius operant en els mars britànics. Això estimularà les oportunitats dels sectors associats a la construcció i desenvolupament d’aquesta tecnologia. Carbon Trust afirma que el 25% de les tecnologies per aprofitar onades i marees del món s’estan desenvolupant al Regne Unit.
L’empresa Aquamarine Power ja ha rebut 5,7 milions d’euros per a la fabricació de la segona generació de dispositius de producció d’energia a partir de les onades, Olyster-2 (veure el vídeo), que s’està provant al Centre Europeu d’Energia Marina a Orkney. A veure si altres estats en van prenent exemple.
[youtube]f0EZKKjyJgs&feature=fvst[/youtube]
El meteorit ALH84001 va ser trobat el 1984 a l’Antàrtida i es va poder comprovar que era un meteorit procedent de Mart. Ara un nou estudi ha revelat que prové d’un període en el qual aquest planeta va tenir un camp magnètic i aigua, unes condicions molt favorables per a la vida. L’estudi ha confirmat que el meteorit té una antiguitat de 4.091 anys, 400 milions menys del que s’havia calculat fins ara. Això indicaria que probablement la roca no és una peça de l’escorça primitiva de Mart. Les anàlisi les ha fet un grup de científics de la Universitat de Houston liderats per Thomas Lapen. La dada de l’edat del meteorit és molt important perquè indica que la formació de l’escorça a partir del magma va durar milions d’anys. La roca s’hauria format en un moment en què Mart era un lloc humit, el planeta tenia un potent camp magnètic i condicions favorables pel desenvolupament de la vida. Fins ara es creia que la roca era part de l’escorça marciana primària que es va formar durant la solidificació d’un antic oceà de magma.
L’AHL84001 té 2.500 milions d’anys més que qualsevol altre meteorit que hagi caigut a la Terra procedent de Mart i, per tant, és l’únic que pot donar informació dels primers temps de l’evolució del planeta vermell. Les anàlisis han estudiat les composicions isotòpiques dels minerals del meteorit amb un mètode nou per determinar l’edat i les fonts del magma que va produir les roques. Les proves han determinat que els sistemes volcànics de Mart van estar intensament actius durant 4.000 milions d’anys.
[youtube]odt5WrNnGTY[/youtube]
La meitat de la calor que es genera a la Terra desapareix de forma misteriosa i, fins ara, no se sap amb certesa on ha anat a parar. Un estudi publicat a Science indica el desequilibri entre la quantitat d’energia que entra a l’atmosfera procedent del Sol i la que abandona la superfície terrestre. Els científics del Centre Nacional d’Investigacions Atmosfèriques (NCAR) asseguren que els satèl·lits o sensors marins no són els més adequats per a seguir la pista d’aquesta escalfor, però pensen que es podria estar acumulant en el fons dels oceans i que podria ser un dels factors més que provocarien l’escalfament global.
Una de les hipòtesis associarien aquesta desaparició de l’escalfor al fenomen de El Niño. Aquesta energia calòrica podria estar reapareixent a través de d’aquest fenomen que periòdicament escalfa part de les regions tropicals del Pacífic i altera els patrons climàtics de quasi tot el planeta. Un dels autors de l’estudi és Kevin Trenberth, que assegura que tard o d’hora aquesta escalfor tornarà a aparèixer, i que per això és crucial saber on s’acumula per entendre el què està passant i pronosticar el futur meteorològic.
Els satèl·lits indiquen que els gasos causants de l’efecte hivernacle atrapen cada vegada més energia solar, però des del 2003 els científics no han aconseguit establir on hi ha gran part d’aquesta escalfor. Els instruments poden donar lectures errònies, però el més probable és que gran part de l’escalfor penetri en regions no observades, com serien les profunditats dels oceans.