Arxiu per a juny, 2010
[youtube]oSQ2LJmAEsU[/youtube]
La NASA ha ajornat les dues últimes missions del programa del transbordador espacial fins els mesos de novembre i febrer a causa dels retards en la preparació de la càrrega final de recanvis per a l’Estació Espacial Internacional. El “Discovery” farà el seu últim viatge a la ISS l’1 de novembre i l'”Endeavour”, que transporta el detector de partícules Alpha Magnetic Spectrometer, que volarà a l’espai el 26 de febrer. La missió del transbordador Endeavour serà la 134 i última del programa.
La NASA tenia previst retirar tots els seus transbordadors abans de final del 2010, bàsicament pel seu alt cost. El govern de Barack Obama està pressionant perquè el Congrés dels EUA aprovi un controvertit pla per enviar astronautes en naus espacials comercials, cosa que permetria a la NASA desenvolupar coets més grans i les tecnologies necessàries per a futures missions a asteroides, a la Lluna i a Mart.
[youtube]dvDMqR7TiNc&feature=related[/youtube]
Un professor de la facultat d’Agricultura de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Israel, ha investigat durant trenta anys per desenvolupar un nou tipus de patata que és capaç de créixer en les pitjors condicions possibles, en climes extrems, i que a més es pot regar amb aigua salada. El professor es diu David Levy, i assegura que la seva investigació serà molt important pels països de l’Orient Mitjà, amb climes de temperatures molt altes i escassos recursos hídrics.
Segons Levy, aquest nou tipus de patata possibilitarà als agricultors d’aquesta països tenir les seves pròpies collites i, fins i tot, exportar-les a d’altres països. Jordània, Egipte, el Líban i el Marroc ja han mostrat el seu interès per la superpatata israeliana.
[youtube]-rf0LQCWbys[/youtube]
L’Agència espacial Europea (ESA) ha fet públiques les primeres imatges en alta definició de com varia la gravetat de la Terra, en un simpòsium que s’ha celebrat a Bergen, Noruega. La missió GOCE pertany al programa d’observació terrestre de l’ESA i llançarà a l’espai una vintena de missions durant aquesta dècada. El satèl·lit GOCE va ser llançat a l’espai l’any passat i té una òrbita sobre els pols a una altura molt baixa, 254,9 quilòmetres, la més baixa d’una sonda d’aquestes característiques per poder configurar el mapa més precís i de més precisió del planeta. A aquesta baixa altura la fricció és molt alta i per tant la missió serà també curta.
Les imatges s’han configurat a partir de les dades recopilades durant dos mesos, novembre i desembre del 2009 i mostra la gran capacitat de GOCE per a calcular variacions ínfimes de la gravetat terrestre. Això permet mesurar més correctament la circulació oceànica, els canvis en el nivell del mar i com es van transformant les capes de gel, per poder saber com afecta el canvi climàtic amb més precisió.
De fet GOCE ha revelat que la Terra té una gravetat molt més irregular del què es pensava fins ara, i els punts on aquesta és més o menys gran.
[youtube]qbAw7te0hV0&feature=PlayList&p=6834A07BDAE23E58&playnext_from=PL&playnext=1&index=20[/youtube]
La sonda Mars Express de l’Agència Europea de l’Espai (ESA) ha trobat a Mart un altiplà rodejat d’uns curiosos pujols rocosos al seu voltant. La zona te una mida de 21.000 km² i es troba prop del cràter de Magallanes. Els curiosos pujols són acumulacions de roques, com si algú les hagués apilonat. Però hi ha una explicació científica al tema. Els científics creuen que la zona rocallosa va ser destruïda pels impactes d’altres roques, o que aquestes pedres han sorgit després d’un procés conegut com subrosió. Aquest procés està molt estès a Mart i es produeix quan el magma del planeta entra en contacte amb una zona gelada, de manera que fon i remou els materials de la superfície i els porta a un altre indret, on s’acumulen i formen muntanyetes irregulars.
[youtube]rN4fY-2arFk[/youtube]
Aquest any tornarà a ser crític per el gel de l’Àrtic i arribarà a tenir una superfície mínima el setembre vinent. Científics de l’Institut Alfred Wegener d’Investigació Polar i Marina (AWI) i el KlimaCampus de la Universitat d’Hamburg han publicat dades molt reveladores i preocupants. Segons els pronòstics que han el·laborat aquests organismes la superfície gelada del pol nord es quedarà en 4,7 milions de km² -segons AWI- i 5,2 milions de km², però cap dels dos prediu que s’arribin als 4,3 milions de km² en que va quedar el gel Àrtic l’estiu del 2007.
La superfície actual és de 10 milions de km² -mig milió menys que la superfície que hi havia a principis d’estiu del 2007-. La capa actual de gel és comparable a la que hi havia el juny del 2006, un any en el qual es va fondre menys. Clar que els fenomens atmosfèrics de l’estiu seran la clau per saber si els pronòstics són bons.
La superfície gelada de l’Àrtic entre la dècada dels 80 i 90 del segle passat mai va baixar de 7 milions de km². La dècada següent la superfície que no es desglaçava era de 6 milions de km² i des del 2000 ha baixat als 5 milions de km². Tot i que alguns científics asseguren que el 2020 ja no hi haurà gel d’estiu al pol nord, altres s’inclinen per pensar que aquesta progressió serà una mica més suau i que s’allargaria fins just meitat de segle. Però això sí, tots coincideixen que tardarà més o menys el desglaç total del pol nord es produirà.
[youtube]qwM3NzU6nU8[/youtube]
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) que pertany al Laboratori Europeu de Física de Partícules i que ocupa 27 quilòmetres sota la frontera entre França i Suïssa havia, per alguns, de comportar la fi del món. Segons ells, els experiments que busquen simular el big bang que va donar origen a la formació de l’Univers, havien de crear un forat negre que es menjaria la Terra. De moment, res de això ha passat, al contrari. L’LHC ha augmentat la quantitat de col·lisions que produeix cada segon, arribant a les 10.000 col·lisions de partícules. I això què significa? Doncs que els científics de l’LHC han accelerat el procés per conèixer els secrets més ocults de l’Univers. L’accelerador encara pot donar més de sí i amenaça de deixar petit el seu gran competidor, l’accelerador de partícules Tevatron del Laboratori Fermi d’Illinois, als EUA.
A mig gas, ja està donant aquests resultats i, de fet, no està previst que arribi a aplicar la seva màxima potència fins a finals del 2012 o principis del 2013. Quan això passi, els investigadors esperen trobar una partícula subatòmica anomenada el “bosó de Higgs” o “la partícula de Déu”, que hauria d’explicar perquè la matèria té massa. Teòricament aquesta partícula hauria d’existir però no s’ha trobat mai.
[youtube]7DMvRznx2As[/youtube]
La separació de la branca neandertal i la de l’homo sapiens ve de més lluny del què es creia fins ara. Segurament es va produir fa un milió d’anys, mig milió més del càlculs actuals. Aida Gómez Robles ha fet una tesi doctoral que ho demostra. La investigadora treballa en el Centre estatal d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) associada a la Universitat de Granada. Analitzant dentadures de pràcticament totes les espècies d’homínids que han existit els últims quatre milions d’anys, ha aconseguit trobar trets característics dels neandertals en poblacions europees molt antigues.
La investigadora ha trobat que és possible determinar correctament l’espècie a la qual va pertànyer una determinada dent amb una exactitud d’entre el 60 i el 80 per cent. Si es troba més d’una dent del mateix individu la probabilitat d’encertar la seva espècie s’acosta al 100 per cent.
Segons Gómez, de totes les espècies d’homínids que es coneixen actualment, cap d’elles té més d’un 5% de probabilitats de ser descendent dels neandertals i dels homo sapiens alhora. Per tant s’ha de concloure que el punt on es van separar evolutivament les dues espècies encara s’ha de trobar.
[youtube]oFr82MluXCs[/youtube]
La Terra està amenaçada per prop de 7.000 objectes espacials que poden algun dia impactar amb ella, segons l’informe del director de l’Institut d’Astronomia de Rússia, Boris Shústov. Segons l’informe 6.960 d’aquests objectes perillos són bàsicament asteroides d’almenys cent metres de diàmetre. La resta són asteroides d’una mida inferior i per tant de perillositat més baixa i els cometes només són 84. Les diferents administracions espacials tenen previstes missions per a estudiar millor aquests objectes.
I tot i que pel·lícules com Armageddon proposen solucions per a desviar la trajectòria d’un asteroide que anés en una trajectòria de xoc amb la Terra, el cert és que no hi ha, ara per ara, mètodes prou segurs per a evitar l’impacte. La proposta de fer esclatar un asteroide amb una bomba atòmica podria ser perillosa sinó es desvia la seva trajectòria o si la roca espacial es fragmenta en diversos trossos més grans, que després si serien impossibles de controlar.
Si us sembla que la probabilitat que un asteroide xoqui amb la Terra es baixa, la NASA publica una llista dels objectes espacials que passen pràcticament a diari a uns pocs milers de quilòmetres del planeta, alguns de gran volum i enorme perillositat.
[youtube]3EEjNykzsnI[/youtube]
La temperatura i la salinitat del Mediterrani Occidental no paren de pujar des del 1900, però des de la dècada dels setanta del segle passat l’augment ha estat espectacular. Journal of Marine System acaba de publicar un estudi de científics dels centres oceanogràfics de Màlaga, Balears i Gijón, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, que depèn del CSIC.
L’escalfament ha estat d’una mil·lèsima de grau cada any durant tot el segle XX. Els científics han observat també que la forma en la qual augmenta la temperatura de les capes profundes del Mediterrani Occidental està relacionada amb la temperatura de l’aire a l’hemisferi nord i amb el calor que absorbeix l’oceà Atlàntic. D’aquesta manera queda clar que el què està passant a la Mediterrània Occidental és un indicador excepcional del què està passant a nivell global. I la cosa pinta malament.
[youtube]BCMQ1pxqHgQ[/youtube]
La Comissió Europea ha advertit de l’escassetat de 14 matèries primeres fonamentals pels productes d’alta tecnologia com els telèfons mòbils, mòduls fotovoltaics, bateries de ions de liti o cable de fibra òptica. La UE recomana reciclar més i buscar ràpidament elements per a substituir-los. Les catorze matèries primeres considerades de màxima prioritat són: antimoni, beril, cobalt, espat fluor, gal·li, germani, grafit, indi, magnesi, niobi, metalls del grup del platí, terres rares, tàntal i tungstè.
L’any 2030 la demanda d’algunes d’aquestes matèries primeres es podria triplicar respecte al consum del 2006. I com que Europa no té aquests minerals i els ha d’importar pot ser que hi hagi problemes en el futur per adquirir-ne. N’importa bàsicament de la Xina, Rússia, de la República Democràtica del Congo i del Brasil. Però el creixement de les economies emergents i el seu consum de noves tecnologies n’han disparat la demanda mundial.
La UE recomana actualitzar les llistes de matèries primeres fonamentals cada cinc anys i adoptar mesures per fomentar-ne el reciclatge. Però sobretot començar a buscar substituts a aquests materials i augmentar l’eficiència dels aparells que els utilitzen.