Posts Tagged ‘ESA’
[youtube]-rf0LQCWbys[/youtube]
L’Agència espacial Europea (ESA) ha fet públiques les primeres imatges en alta definició de com varia la gravetat de la Terra, en un simpòsium que s’ha celebrat a Bergen, Noruega. La missió GOCE pertany al programa d’observació terrestre de l’ESA i llançarà a l’espai una vintena de missions durant aquesta dècada. El satèl·lit GOCE va ser llançat a l’espai l’any passat i té una òrbita sobre els pols a una altura molt baixa, 254,9 quilòmetres, la més baixa d’una sonda d’aquestes característiques per poder configurar el mapa més precís i de més precisió del planeta. A aquesta baixa altura la fricció és molt alta i per tant la missió serà també curta.
Les imatges s’han configurat a partir de les dades recopilades durant dos mesos, novembre i desembre del 2009 i mostra la gran capacitat de GOCE per a calcular variacions ínfimes de la gravetat terrestre. Això permet mesurar més correctament la circulació oceànica, els canvis en el nivell del mar i com es van transformant les capes de gel, per poder saber com afecta el canvi climàtic amb més precisió.
De fet GOCE ha revelat que la Terra té una gravetat molt més irregular del què es pensava fins ara, i els punts on aquesta és més o menys gran.
[youtube]XHBMEnyxjMo&feature=fvste3[/youtube]
L’Agència Espacial Europea (ESA) està traient molt rendiment a la sonda Venus Express, que va ser llançada el 9 de novembre del 2005 des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. La Venus Express ha revelat, entre moltes altres coses del planeta vermell que hi ha una intensa activitat volcànica. Ja se sabia que els volcans havien tingut una gran importància en l’estructura del planeta, però la sonda ho ha confirmat. La informació ajudarà a entendre l’evolució del clima i de la massa del planeta més pròxim a la Terra.
Venus i la Terra comparteixen algunes característiques, però una gran diferència: l’atmosfera. Són similars en volum i en producció interna de calor, però la seva evolució geològica ha estat totalment diferent. La Terra s’ha mantingut relativament freda però Venus és un autèntic infern. La Venus Express va entrar en òrbita venusiana l’abril del 2006 i la seva investigació s’ha centrat en tres punts de l’hemisferi sud de Venus dels quals surten columnes de roques foses a causa de les altíssimes temperatures del planeta. Segons els científics, d’aquests tres punts sorgeixen rius de lava que emeten una quantitat anormalment gran de calor en comparació amb la zona del seu voltant. Això significa que es tracta de volcans recentment actius els rius de lava dels quals tenen una antiguitat de menys de 2,5 milions d’anys.
[youtube]dbkA7tfIkAI[/youtube]
L’Agència Espacial Europea (ESA) va posar en marxa el mes de novembre passat la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) que després d’uns mesos en òrbita calibrant els seus instruments ha començat a prendre imatges de la superfície de la Terra, que aportaran informació sobre les variacions globals de la humitat del terra i de la salinitat dels oceans. Això permetrà conèixer millor com funciona el cicle de l’aigua del nostre planeta.
El satèl·lit SMOS monitoritza de forma sistemàtica les variables de salinitat i humitat per entendre millor els processos d’intercanvi d’aigua entre la superfície de la terra i l’atmosfera, i de millorar els models climàtics i meteorològics. Les dades generades per aquesta missió tindran aplicació pràctica en àrees com l’agricultura i la gestió dels recursos hidrològics.
Fa pocs dies vaig poder entrevistar Adriano Camps, un dels enginyers de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) responsable de dissenyar part del sofisticat funcionament d’aquest satèl·lit. Em va explicar tota la feina feta des de mitjans dels anys noranta per a desenvolupar l’equipament del SMOS. Ho podran llegir en una entrevista que es publicarà aquesta setmana a El Punt.
L’SMOS pren imatges de la temperatura de brillantor, una mesura de radiació emesa per la superfície de la Terra. Aquestes imatges, però, requereixen una important tasca de processament per poder generar les dades finals sobre la humitat del sòl i la salinitat dels oceans. Les primeres imatges han donat molt bons resultats i es començaran a preparar per donar-los la màxima qualitat possible abans de passar-les als científics que hauran de treballar amb elles.
[youtube]MKbw9P-PIqM&feature=related[/youtube]
Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) -Humitat del Sòl i Salinitat de l’Oceà- és el nom d’un satèl·lit franco-espanyol llançat aquesta setmana i que ja orbita a 760 quilòmetres d’altura sobre la superfície terrestre. El satèl·lit forma part del ampli programa de l’Agència Espacial Europea (ESA) per entendre millor les transformacions del planeta. Concretament l’SMOS és el segon d’una sèrie de sis del programa Planeta Viu i es dedica específicament a estudiar la salinitat dels oceans i la humitat del sòl terrestre per poder predir l’evolució del canvi climàtic.
L’estudi de les corrents oceàniques i la seva evolució és clau per saber què pot passar en el futur. Els moviments d’enormes rius per dintre els mars oscil·la i varia en funció de la salinitat i la temperatura de l’aigua. Aquesta ruta interoceànica serveix perquè les aigües més calentes es refredin i contribueixin a suavitzar les temperatures, sobretot a l’est d’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental. Però l’augment de la temperatura global està provocant alteracions en aquestes corrents que comencen a alterar el clima de l’Atlàntic Nord. La missió SMOS ha costat 300 milions d’euros, barata si es tenen en compte els paràmetres habituals de les missions aeronàutiques. L’ESA té un pressupost de 10.000 milions d’euros per cinc anys.
L’Agència Espacial Europea ha dividit les seves missions de control de la Terra en dues categories: Nucli i Oportunitat. La primera missió Nucli va començar el mes de maig passat amb el llançament del satèl·lit GOCE, concebut per a el·laborar un mapa en tres dimensions de les variacions del camp magnètic de la Terra. L’SMOS és la segona missió… i així fins a sis o vuit. L’ESA està planejant ampliar en dues més les missions d’observació de la Terra i està acceptant propostes de científics dels 18 estats membres de l’Agència per presentar projectes a un concurs en el qual se seleccionarà un nou projecte que, si tot surt segons els plans, s’enlairarà el 2018.
[youtube]lscvEVEMGoE&feature=related[/youtube]
Si la tecnologia espacial s’ha aplicat pràcticament a les coses més quotidianes, per què no s’havia d’aplicar molt més a fons a la logística? Ara l’Agència Espacial Europea (ESA) ha dissenyat una tecnologia per a aplicar als camions que transporten mercaderies amunt i avall per reduir les despeses i el nivell d’emissió de gasos contaminants. El sistema és tan senzill com recollir informació que permeti aprofitar al màxim la capacitat dels contenidors per optimitzar el transport. La idea va sorgir d’un concurs que van guanyar dos enginyers alemanys. Jürgen Anke, un dels premiats, assegura que molt sovint les empreses desconeixen realment la seva capacitat d’emmagatzematge i que deixen molts espais buits. O sigui que simplement el què s’ha de fer és carregar els camions al 100%. A més càrrega menys contaminació per quilo transportat i, evidentment, més reducció de despeses. El mètode utilitzat pels enginyers alemanys va ser extreure la informació a través de sensors ultrasònics, comunicacions mòbils i sistemes de navegació. Els sensors es van instal·lar en el sostre dels remolcs per saber en temps real la capacitat lliure disponible. Aquesta informació s’afegeix a la localització exacta de cada camió contínuament i tot es controla a través d’un ordinador instal·lat a la central logística. Això facilita que les empreses sàpiguen exactament del volum de transport lliure del qual disposen en temps real. Clar que, deixant de banda, que aquesta eina és extraordinària el problema, en temps de crisi, és trobar les empreses que necessitin el transport i que facin rendibles els viatges de cada camió.