[youtube]1PWGLsPYsHk[/youtube]
Investigadors de la Universitat Politècnica de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han desxifrat l’estructura del receptor d’una hormona que pot augmentar la resistència dels conreus de plantes a les situacions de sequera. La troballa permetrà desenvolupar productes fitosanitaris més eficaços amb molècules sintètiques que imitin l’efecte de l’hormona àcid abscísic (ABA). El què s’ha aconseguit és definir l’estructura tridimensional d’un dels receptors, el PYR1, de l’ABA. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature.
Ho ha explicat l’investigador del CSIC Pedro Rodríguez Egea. L’hormona és clau perquè les plantes afrontin situacions de sequera, i els investigadors han aconseguit descriure com el receptor PYR1 interactua amb la fitohormona per desencadenar la resposta de la planta a l’estrès hídric. En moments de sequera, es podrien polvoritzar sobre les plantes aquestes molècules sintètiques perquè es puguin adaptar millor a les situacions de manca d’aigua. El canvi climàtic està produint alteracions del ritme de pluges a molts llocs del món. En aquests moments, per exemple, tot el continent sud-americà està patint fortes sequeres que afecten els conreus. La troballa podria permetre evitar la pèrdua de milers d’hectàrees de cultius afectades per la manca d’aigua.
[youtube]dHweIXv2DF0&feature=PlayList&p=8148D90868784854&index=0[/youtube]
L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha advertit que la demanda mundial d’energia augmentarà un 40% els pròxims vint anys. Segons l’AIE, el 2030 el preu del barril de petroli arribarà als 115 dòlars, mentre que el 2020 serà de 100 dòlars. Encara que aquestes previsions són per filar molt prim i depenen de factors que no tenen res a veure amb el consum, sinó simplement a vegades amb la mateixa especulació, el que està clar és que els pròxims anys el món necessitarà molta més energia. I si el món necessita més energia vol dir que el petroli continuarà almenys tres dècades més sent qui estiri del carro energètic. Però, i més enllà?
Pel 2009 l’AIE calcula que la frenada de l’activitat econòmica provocada per la crisi farà que el cru s’estabilitzi en un preu que voltarà els 60 dòlars per barril. Els càlculs de la AIE preveuen un increment anual de l’1% en la demanda de petroli. Si el 2008 es van consumir 85 milions de barrils diaris el 2030 seran 105 barrils diaris. De qui pocs anys es calcula que la Xina superarà als Estats Units com a màxim consumidor de petroli i gas.
I si es continua consumint a aquest ritme petroli què passarà amb el canvi climàtic? Doncs en aquest tema pinta malament. Només un pla global de donar pas a noves energies sostenibles, com l’hidrogen, pot mantenir l’augment de la temperatura global en dos graus i no en sis si es continua cremant combustibles fòssils al ritme actual. L’ideal és complir el que s’anomena Escenari-450, o sigui no superar les 450 partícules de diòxid de carboni per millor. Actualment l’atmosfera ja conté 390 partícules per milió i la concentració de CO² augmenta vertiginosament. Si el 2020 no es comença a reduir el consum d’energia, la concentració de diòxid de carboni superarà les 450 partícules per milió i l’escalfament global serà irreversible. Però això implicaria frenar radicalment el consum de petroli i gas, potenciar els cotxes híbrids i elèctrics de forma ràpida i que quasi la meitat de l’energia vingui de fonts renovables. Unes fites molt i molt complicades d’aconseguir.
[youtube]rWogBsnNrbU[/youtube]
L’entrada en un ecosistema d’espècies invasores constitueix la segona causa de pèrdua de biodiversitat del món. Ho diu la biòloga i cap del Servei Ecològic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Concha Durán. Aquesta biòloga va assistir a unes jornades sobre espècies invasores d’aigua dolça organitzades per la Facultat de Ciències de la Universitat de Navarra per parlar del musclo zebrat, una autèntica plaga a l’Ebre. Segons Duran, l’afectació socioeconòmica d’aquesta espècie és evident però ara ja també el seu impacte mediambiental. El musclo zebrat es reprodueix de forma extraordinària, cada exemplar pot tenir un milió de larves anuals. Com que els musclos tenen la funció de filtrar aigua per alimentar-se teòricament contribueixen a tenir-la neta, però això és fals perquè al filtrar-la el que fan és agafar el fitoplàcton, base de la cadena tròfica d’altres espècies. Segons Durán, l’efecte exagerat de filtratge fa que augmenti la transparència de les aigües i, amb això, la presència d’algues submergides. Eradicar-lo és pràcticament impossible. En llocs tancats com basses o canals de reg es pot eliminar amb clor o peròxid d’hidrogen; però en els rius aquest tractament perquè provocaria uns danys mediambientals greus. Als Estats Units s’està investigant amb una toxina generada pels bacteris Pseudomonas fluorescens com a possible tractament contra aquest musclo zebrat en aigües obertes.
[youtube]y-pWd19MIeM[/youtube]
El canvi climàtic està obligant la natura a desenvolupar mecanismes contra l’adversitat. Si sobra diòxid de carboni, la mateixa Terra ens pot ensenyar a com combatre-ho. Ho han descobert experts del British Antartic Survey (BAS) quan han detectat una enorme proliferació de petites plantes marines en aigües que han quedat exposades per la disminució de la capa de gel a l’Antàrtic. Aquestes plantes són fitoplàcton que quan prolifera té un efecte beneficiós pel clima. El mecanisme és el següent, el fitoplàcton absorbeix el CO² i, quan mor, s’enfonsa i es queda al fons del mar durant milions d’anys. Aquest fenomen fins ara no s’havia tingut en compte en els models de canvi climàtic. L’equip de BAS l’ha dirigit Lloyd Peck i s’han dedicat a comparar antecedents del retrocés de les glaceres amb la quantitat de clorofila a l’oceà. La clorofila és el pigment que les plantes utilitzen per la fotosíntesi, per a capturar el diòxid de carboni i transformar-lo en oxigen. El BAS ha descobert que en els últims 50 anys, la disminució del gel antàrtic ha deixat al descobert una àrea de 24.000 quilòmetres quadrats que ha estat colonitzada per fitoplàcton amb gran capacitat d’absorció de diòxid de carboni.
En el vídeo que acompanya aquest post podeu veure quin serà el futur de l’Antàrtida d’aquí uns milions d’anys, quan el continent s’hagi desplaçat cap al nord i quan la neu i el gel que el cobreix s’hagi fos. Val la pena.
[youtube]RPSfUDrxlqA[/youtube]
El III Fòrum de Ciutats Globals de Toronto ha reunit una sèrie d’experts per analitzar com evolucionaran les grans metròpolis en el futur. I les prediccions asseguren que les ciutats, que ja són el principal motor econòmic mundial tindran un paper cada vegada més important, sobretot en els països emergents. Actualment la meitat de la població mundial viu en ciutats, amb uns exemples curiosos. Seül concentra més del 45% de la població de Corea del Sud i la meitat del Producte Interior Brut del país; el 45% dels llocs de treball i el 56% de la inversió estrangera. A països europeus com Irlanda i Dinamarca, les seves capitals, Dublín i Copenhaguen, produeixen quasi la meitat del PIB del país i París i Londres concentren més del 40% de sol·licituds de patents.
Les dades de l’OCDE revelen que la XIna és el país més urbà del món. Més de 600 milions de xinesos viuen en ciutats. L’any 2020, mil milions de xinesos viuran a les grans urbs i la Xina tindrà 70 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Actualment les ciutats consumeixen dos terços de tota l’energia mundial i produeixen el 70% de totes les emissions de CO². Per tant el futur passa per fer unes ciutats més sostenibles i sobretot menys contaminants. Perquè pot ser sí la majoria d’humans viurem en ciutats les pròximes dècades però amb unes condicions de contaminació insuportables. Un exemple. El 4% de la població que viu en el delta del riu de la Perla, que creua la província meridional de Canton, assegura que pateix molèsties respiratòries, segons es desprèn d’un informe oficial. La majoria dels afectats acumula problemes com tos, sequedat de gola, infeccions respiratòries lleus i insomni, entre altres. El riu de la Perla, el segon amb més cabdal de la Xina i una de les zones més industrialitzades del país, està molt afectat pels contaminants químics, cosa que ha afectat la qualitat de l’aire. Els dies de boira grisa l’aire està ple de partícules en suspensió i agents fotoquímics. L’any passat la província va aparèixer 110 dies immersa en aquesta boira, un rècord des de l’inici de mesures del 1949. Altres dades pitjors ho confirmen. La xifra de càncers de pulmó que es registra a la regió s’han multiplicat per set en els últims trenta anys. 38 de cada 100.000 cantonesos, el doble que en els anys 90 i set vegades més que en la dècada dels 70.
[youtube]j4N3pR1J0T8&feature=related[/youtube]
Científics de l’empresa alemanya Beiersdorf AG, d’Hamburg, coneguda per la seva marca estrella, Nivea, han descobert que una sola molècula proteica és la responsable de l’olor corporal. Segons els estudis d’aquesta companyia totes les partícules que conformen l’olor de suor són transportades a la superfície de la pell per aquesta proteïna, batejada com ABCC11. Quan arriben a la superfície de la pell les proteïnes són descompostes per bacteris que provoquen el típic olor de suor. L’estudi ha estat publicat a la revista Journal of Investigate Dermatology.
Durant les investigacions també s’ha pogut comprovar l’existència d’una diferència genètica entre europeus i asiàtics a l’hora de suar. Segons el lloc d’origen, entre un 30% i un 100% de determinades poblacions asiàtiques no emeten cap olor quan suen, ja que tenen l’activitat de la proteïna ABCC11 limitada. Els experts alemanys asseguren que aquesta diferència genètica pot determinar la facilitat a l’hora d’escollir parella, en imposar-se les persones que no fan pudor de suor sobre les que en fan.
[youtube]0bHnisZRxRs[/youtube]
El govern de l’Equador ha començat a racionar el fluid elèctric en sectors residencials de les ciutats del país, per evitar majors problemes a la indústria i al comerç. Si ahir parlàvem dels efectes de la sequera en el llac Titicaca, a la frontera entra Bolívia i el Perú, ara ja s’estan produint altres conseqüències a la regió. El problema rau en la principal planta hidroelèctrica del país, Paute, afectada per la greu sequera. Aquesta central ha reduït la seva producció d’energia d’uns 1.000 megawatts a uns 350. De moment s’espera que els talls elèctrics s’allarguin dos mesos, sinó comença a ploure i els rius que alimenten la presa de Paute no hi aboquen més aigua. El govern de l’Equador té diversos projectes hidroelèctrics en marxa per a evitar en el futur que els problemes de sequera afectin la capacitat de producció elèctrica del país.
[youtube]uS2RfobNNrE[/youtube]
El govern de Bolívia està preocupat perquè les aigües del llac Titicaca han baixat 4,5 metres des del mes d’octubre a causa de l’extrema sequera que afecta l’altiplà. Una sequera tan extrema posa en perill la biodiversitat del llac d’aigua dolça navegable més alt del món. Espècies com el suche, el carachi i la truita, així com la vegetació del llac, que comparteixen Bolívia i el Perú, estan amenaçades pel canvi de condicions ambientals. El llac està a punt de batre el rècord negatiu de manca d’aigua que es va assolir el 1943, quan va baixar cinc metres per sota del seu nivell habitual. Una davallada de l’aigua tan pronunciada provocarà desequilibris entre la fauna i la flora i sobretot alterarà la pesca, una de les principals activitats de la zona. Situat a 3.800 metres d’altura, el Titicaca, el llac sagrat dels inques, té una superfície de més de 8.500 quilòmetres quadrats i serveix de frontera natural entre Bolívia i el Perú. Les autoritats bolivianes confien que a partir de la setmana que ve, les pluges primaverals de l’hemisferi sud arreglin la situació. Molts experts atribueixen la sequera extrema a l’escalfament global i al fenomen de El Niño, que encara que aquest any no és massa potent, quan apareix provoca manca de pluges a l’altiplà.
[youtube]odC0W-7CfP8&feature=PlayList&p=26B9080C3CCC15D1&index=1[/youtube]
L’Institut de Ciències de la Facultat de Medicina Clínica Alemanya-Universitat del Desenvolupament de Santiago de Xil·le ha realitzat un estudi que confirma que el consum responsable i regular de cervesa disminueix l’estrès i millora l’eficiència del metabolisme davant les dietes riques en greixos. La investigació ha estat dirigida per Paulette Conget i ha demostrat que ratolins de laboratori als quals se’ls ha donat cervesa de forma proporcional a l’estàndard internacional de consum responsable s’estressaven menys i metabolitzaven millor els hidrats de carbó. Per una persona adulta el consum responsable de cervesa és de dues llaunes per dia. Els ratolins subjectes a l’experiment van ser dividits en dos grups. Uns van rebre deu gotes diàries de cervesa (200 microlitres) durant tres mesos i mig, i els altres van mantenir una dieta normal. Després de tres mesos els ratolins que havien begut cervesa presentaven índexs molt baixos de les molècules marcadores de l’estrès, com el cortisol i les catecolamines, mentre que els altres ratolins tenien unes proporciones d’aquestes molècules molt més elevades.
Experiments similars es van realitzar amb grups diferents de rates, no fos cas que hagués coincidit amb un grup propens a beure cervesa, i va a tornar a passar el mateix. També es va comprovar quin efecte tenia la cervesa sobre la reacció metabòlica davant dietes riques en greixos. Per això alguns ratolins van ser alimentats amb una dieta normal i uns altres amb una dieta rica en greixos, i la meitat dels individus de cada grup va rebre les seves corresponents deu gotes diàries de cervesa. Els resultats van ser concloents. Els ratolins que van consumir la dieta rica en greixos i cervesa es van engreixar molt menys que aquells que van seguir la mateixa dieta però no van veure cervesa, tot i que l’accés a l’aigua i al menjar era lliure i la seva activitat física era la mateixa. Ara ja tinc ganes de beure una San Miguel.
[youtube]OB3KQ7uKiBQ&feature=related[/youtube]
L’accelerador de partícules del CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, està a punt per posar-se en funcionament tot i haver hagut de superar un nou petit incident que va malmenar un transformador elèctric. Els tècnics del CERN creuen que un ocell que portava un tros de pa, el va deixar anar sobre un dels transformadors provocant un curtcircuit. L’incident no ha alterat el projecte de posar en funcionament l’LHC (el gran col·lisionador d’hadrons), l’accelerador de partícules més gran que mai s’ha construït, després d’estar més d’un any aturat per una avaria que es va produir deu dies després que entrés en funcionament el setembre del 2008.
La maledicció de l’ocell no frenarà doncs la posada en funcionament de LHC que començarà efectuant primer diverses col·lisions a baixa energia. Cap a Nadal l’accelerador ja estarà a punt, si no passa cap més desgràcia, per realitzar les primeres col·lisions d’alta energia. L’expectació és enorme perquè quan estigui a ple rendiment l’LHC produirà centenars de milions de xocs frontals de partícules a una velocitat pròxima a la de la llum. Quan això passi es podran recrear els instants posteriors al Big bang, cosa que permetrà conèixer alguns dels secrets de la formació de l’Univers i es confirmarà o no la teoria estàndard de la física, basada en el bosó de Higgs. L’existència d’aquesta partícula, que deu el seu nom al científic que fa trenta anys va predir la seva existència, es considera indispensable per explicar el per què les partícules elementals tenen massa i per què les masses són tan diferents entre elles. Recordin que la posada en marxa de l’LHC no està allunyada de la polèmica perquè hi ha qui creu que entre els fenomens que es produiran hi haurà la creació de forats negres que poden ser incontrolables i que podrien provocar l’apocalipsi; encara que els científics asseguren que aquests miniforats negres duraran mil·lèsimes de segon i que desapareixeran sols.