[youtube]CJJ0aB1QyzA[/youtube]
El pramipexol, és el que s’anomena un agonista dopaminèrgic, un compost que interacciona amb els receptors dopaminèrgics com ho faria el neurotransmisor natural, que seria, en aquest cas, la dopamina. Aquest és el concepte d’agonista. Un 35% dels malalts de Parkinson pateixen depressions. I ara s’ha descobert que el pramipexol pot ser útil per a combatre-la. Estudis recents havien demostrat que els agonistes dopaminèrgics, que contraresten el descens en la producció de dopamina en el cervell, són efectius per pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no pateix Parkinson. Un equip de científics de la Universitat de Nàpols va voler comprovar si la substància també era efectiva per a pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no Parkinson. Els experiments es van fer amb 296 malalts de Parkinson procedents de dotze països europeus i de Sud-àfrica. A 144 pacients, escollits a l’atzar, se’ls va donar pramipexol i a la resta un placebo. Al cap de poc temps es va veure que la depressió havia millorat considerablement en els malalts als quals se’ls havia subministrat la substància. Un 80% va notar els efectes positius del tractament. Clar que aquests també van patir efectes secundaris -mareig, nàusees, mal de cap i somnolència- cosa que no va passar amb el què havien pres el placebo.
[youtube]sGPZndcbnz4&feature=related[/youtube]
Per commemorar el 350è aniversari de la Royal Society britànica la missió STS-132 de la NASA que està realitzant el transbordador espacial Atlantis ha portat a l’espai un tros del pomer que va inspirar a Isaac Newton el desenvolupament de la teoria de la gravetat quan una poma li va caure sobre el cap. El tros de fusta ha estat confiat a l’astronauta britànic Piers Sellers. L’astronauta també ha portat a l’espai un retrat del cèlebre científic que va ser el primer en demostrar les lleis naturals que governen el moviment de la Terra i que comparteixen els cossos celestes.
Newton, després que una poma impactés sobre el seu cap mentre estava sota l’arbre, es va preguntar perquè el fruit baixava sempre de forma perpendicular al desprendre’s de la branca. Això va ser el preludi del descobriment de la Llei de la Gravetat que diu: «Tot objecte a l’Univers que tingui massa exerceix una atracció gravitatòria sobre qualsevol altre objecte amb massa, independentment de la distància que els separa.»
[youtube]9DAOsnHl0LY[/youtube]
Un equip internacional de científics ha desxifrat el primer esborrany del genoma del neandertal. La sorpresa ha estat que l’homo sapiens euroasiàtic comparteix de l’1% al 4% del seu ADN amb els neandertals. Això significa que les dues espècies d’homínids es van creuar entre elles segurament quan els sapiens van sortir de l’Àfrica. L’esborrany genòmic es va produir a partir de tres mostres del jaciment croat de Vindija, de tres individus femenins. Les mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial de tres neandertals més, les restes de les quals es van trobar a Mezmaiskaya (Rússia), de Feldhofer (Alemanya) i a la cova de El Sidrón d’Astúries.
Per situar el genoma del neandertal en el context evolutiu es van seqüenciar a més cinc genomes humans complets. Un d’un sud-africà del grup San; el d’un africà del grup Yoruba; el d’un xinès Han; el d’un francès i el d’un nadiu de Papua-Nova Guinea. Per realitzar l’estudi publicat per la revista Science s’han arribat a seqüenciar 5.525 milions de nucleòtids (molècules). La investigació l’ha dirigit Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) i hi ha participat el català Carles Lalueza-Fox, professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, ha va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 d’Investigació Científica pels seus treballs en recerca del genoma del neandertals. Lalueza-Fox ha destacat que fragments sencers de cromosomes que tenim els humans moderns no africans són idèntics als neandertals. I això significa que hi va haver un contacte important entre les dues espècies ara fa entre 80.000 i 50.000 anys a l’Orient Mitjà.
L’estudi aporta una informació clau per entendre com van evolucionar els homínids. Fins ara hi havia dues grans teories. Una considerava que l’homo sapiens, originari de l’Àfrica, es va escampar cap a Europa i l’Àsia sense creuar-se amb altres espècies humanes més antigues. L’altra teoria apostava que hi havia hagut una evolució local a cada continent a partir d’una migració molt antiga, que es remuntaria a fa dos milions d’anys. L’estudi en qüestió demostraria que sapiens i neandertals es van trobar en zones de l’Orient Mitjà i que es van fer més que amics, i que contràriament al què es pensava fins ara no van desaparèixer davant la pressió dels homínids més moderns, sinó que aquests van incorporar part del seu genoma.
[youtube]w1_5urW8XLg[/youtube]
La revista Nature acaba de publicar un estudi que revela que hi ha una corrent d’aigua freda i densa que circula per sota de la plataforma marítima de l’Antàrtida, a uns 3.000 metres de profunditat i que es desplaça des del pol sud cap al nord. L’estudi l’han fet investigadors de la Universitat de Hokkaido, al Japó, els quals van detectar una potent corrent que recorre l’altiplà submarí d’origen volcànic Kerguelen, prop de l’Antàrtida. Els investigadors van fer mesures durant dos anys per esbrinar les característiques de la corrent.
La corrent transporta uns vuit milions de metres cúbics per segon i té una temperatura de 0,2 graus centígrads, un volum quatre vegades més gran que el que s’havia registrat fins ara en altres corrents antàrtiques. La corrent descoberta ara és la més densa i profunda dels oceans de tot el món i que tenen una funció clau en la graduació del clima mundial.
[youtube]cPR-nLrzOSI[/youtube]
Un equip de biòlegs i informàtics de la Universitat de Granada ha dissenyat un sistema que permet avaluar l’estat ecològic dels rius mediterranis de l’Estat espanyol. Per elaborar el programa els científics del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Granada han buscat llocs on l’estat del riu fos natural, que no estès afectat per la contaminació i que pogués servir de model. L’aplicació informàtica, Medpacs, es basa en desenvolupar models de predicció per a les comunitats de macroinvertebrats aquàtics, i permet el càlcul d’altres índex biològics i paràmetres. Això permet conèixer a l’instant l’estat ecològic dels rius. Aquest estat es mesura en funció del grau de desviament respecte a unes condicions de referència, tant a nivell físic, com químic, per saber com s’hauria de millorar per aproximar-se a l’estat òptim.
L’aparició d’invertebrats com els «sastres», com diem a l’Empordà, d’aquells insectes que caminen literalment sobre l’aigua neta és un dels millors indicadors. L’insecte no s’enfonsa perquè la tensió iònica de l’aigua li aguanta el pes. Una aigua bruta, amb restes de detergents per exemple, té una tensió iònica molt més baixa insuficient per aguantar el pes de l’insecte que s’enfonsa. Per això en aigües brutes no hi ha aquesta mena d’insectes que caminen pel damunt del líquid com si fos una superfície sòlida.
[youtube]0p_8w8F_Tzo&feature=related[/youtube]
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un nou cable de distribució elèctrica realitzat amb un material superconductor que pot transportar una potència elèctrica cinc vegades superior a la convencional i que redueix en un 50% les pèrdues d’energia. El cable, del qual se n’ha fet un prototipus de trenta metres d’allargada, està fet amb un material ceràmic conegut com BSCCO -inicials de bismut, estronci, calci i coure- i ha batut el rècord mundial d’intensitat de corrent ja que ha arribat als 3.200 ampers. El nou cable pot transportar una potència de 110 megavoltampers, mentre que un cable dels actuals transporta només 24.000 volts.
L’èxit del nou cable ha sorprès als mateixos científics que l’han sotmès a proves molt rigoroses, com la caiguda d’un llamp. Com que laboratoris on es pugui treballar amb corrents tan intenses són més aviat escassos al món, part dels experiments es van haver de fer a Alemanya.
El 50% de l’energia elèctrica que es transporta es perd actualment per causa del calor que genera la resistència dels mateixos cables, mentre que un 10% de l’energia que es genera es gasta en el transport.
[youtube]fQ5-_7eT5MY&feature=PlayList&p=57A2C26113EBF105&playnext_from=PL&playnext=1&index=45[/youtube]
Investigadors de la Universitat de València (UV) han realitzat un estudi que demostra que els homes experimenten un augment sobtat del nivell de cortisol -la hormona de l’estrès- quan es troben una dona atractiva. El treball de camp es va fer avaluant la resposta bioquímica de diversos homes joves davant la presència d’una dona, de la seva mateixa edat en una sala d’espera durant la tarda.
Els resultats van demostrar que els nivells de cortisol dels joves variaven en funció de les característiques físiques de la dona i que, quan hi havia altres homes a la sala, els individus mantenien un nivell baix de cortisol, el què correspondria a aquesta hora del dia.
L’estrès és perjudicial quan està associat a nivells molt alts de cortisol que es mantenen durant un temps molt perllongat, ja que els increments puntuals d’aquesta hormona són positius perquè preparen el cos per a l’acció. Segons la investigadora de la Facultat de Psicologia de la UV, Alícia Salvador, totes les persones sanes tenen un augment de cortisol quan es desperten perquè el cos es prepara per afrontar els reptes del dia. Els efectes del cortisol fan augmentar la quantitat de glucosa en sang per obtenir energia, i a nivell cognitiu augmenta el grau d’alerta i la capacitat de consolidar o recuperar informació.
[youtube]xMVwf4Shzyk[/youtube]
L’Associació per a l’Estudi de la Medicina Biorreguladora (Asembior) aposta pels medicaments que utilitzen microdosis de principis vegetals i minerals per a activar el sistema immunitari, per eliminar toxines i evitar alguns aliments per a combatre les al·lèrgies primaverals. Cada vegada hi ha més persones afectades per les al·lèrgies, concretament a l’Estat espanyol es calcula que un de cada quatre individus és al·lèrgic al pol·len de les plantes, sobretot gramínies i oliveres, la pol·linització de les quals comença a finals d’abril; o de les cupressàcies, que comencen a actuar el mes de gener.
La medicina biorreguladora és una mena d’homeopatia de segona generació, que pot ajudar a evitar símptomes com la rinitis o l’asma i sense provocar els efectes secundaris dels tractaments convencionals. El problema de les al·lèrgies no és el pol·len en sí mateix sinó la hiperactivitat de l’organisme quan en detecta la seva presència. Ho expliquen el doctor Jesús Agudo, professor de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid i la doctora Ángela Carrasco, immunòloga de l’Hospital Ramón y Cajal, impulsors d’Asembior.
El sistema immunitari, en intentar protegir-se del pol·len, produeix anticossos que a la vegada provoquen que unes cèl·lules anomenades mastocits alliberin histamina, que és la responsable dels símptomes de la reacció al·lèrgica, a la sang. Les microdosis de principis vegetals i minerals, aconsegueixen alleugerir i prevenir símptomes com la rinitis i la congestió ocular, perquè estabilitzen el sistema immunitari, a diferència dels tractaments convencionals com els antihistamínics i corticoides, i eviten els efectes secundaris. I, a més, tenen l’avantatge que es poden administrar a nens i dones embarassades.
Segons aquests metges, combatre les al·lèrgies al pol·len també passa per un tractament biorregulador de detoxificació i drenatge que elimina toxines de fetge, ronyons i pell. Aquestes toxines provenen de l’alimentació, els medicaments i els contaminants ambientals i s’acumulen en l’organisme afavorint l’aparició de malalties com l’asma i les al·lèrgies. També s’aconsella evitar sortir a l’exterior en les hores de més concentració de pol·len; rentar-se amb freqüència mans, cara, fosses nassals i cabells; evitar els canvis sobtats de temperatura, el fum i reduir l’estrès. També desaconsellen no abusar dels làctics i reduir el consum de xocolata, fregits, carns vermelles i greixos hidrogenats com la margarina, el sucre refinat i els aliments precuinats. En canvi aconsellen menjar més fruites i verdures, sobretot cítrics; els olis rics en omega-3; peix blau i oli d’oliva verge; menjar cebes, alls, pomes, nabius, raïm i beure vi negre jove. També són bons per evitar les al·lèrgies per pol·len les groselles, coliflor, la col de cabdell, les cols de Brussel·les, els fruits secs crus torrats i els brots d’userda.
[youtube]vHNU1WvZnGE[/youtube]
El president de Bolívia, Evo Morales, va fer fa uns dies un polèmic discurs en la inauguració de la cimera social que s’ha celebrat al seu país per a discutir sobre el canvi climàtic. Després de carregar contra el capitalisme com a agent destructor de la Terra -en això podríem estar-hi força d’acord-, Morales es va despenjar amb algunes afirmacions, com a mínim amb una discutible raó científica al darrera.
Morales diu que beure Coca-Cola és dolent perquè és un bon desembussador de les tubàries obturades. La fórmula fins ara tan secreta es pot trobar per internet amb facilitat. Un galó (4,546 litres) de xarop de Coca-Cola conté 2,4 kg de sucre (fructosa) dissolt en aigua; 37 grams de caramel (colorant E-150d); 3,1 grams de cafeïna; 11 grams d’àcid fosfòric (acidulant E-338), per donar sensació de frescor; 1,1 grams de fulles de coca a les quals se’ls ha extret l’alcaloide de la cocaïna; 0,37 grans de nous de cola; 22 grams d’alcohol que actua com a dissolvent -una quantitat inapreciable dins dels 4,5 litres-; 30 grams de suc de llimona dolça; 19 grams de glicerina (com a conservant); 1,5 grams d’extracte de vainilla (com a espassant); condiment 7X, on hi ha la clau del misteri perquè són set condiments; 0,47 grams d’essència de taronja; 0,88 grams d’essència de llimona; 0,07 grams d’essència de nou moscada; 0,20 grams d’essència de canyella de la Xina; 0,01 grams d’essència de coriandre; 0,01 grams d’essència de neroli (un extracte de flors de tarongers); 0,27 grams d’essència de llimona dolça; 4,9 grams d’alcohol de 95 graus i aigua carbonatada. I en això últim hi ha el secret. El bicarbonat de sodi ajuda a alliberar el diòxid de carboni que tenen totes les llevadures i totes les begudes gasoses. I per tant serveix com a desembussador en provocar una forta reacció química dins els tubs.
Morales també va dir que en cinquanta anys tothom seria calb per culpa dels pollastres de granja que són engreixats amb hormones femenines. Fa uns anys a Itàlia es va alertar que la presència d’estrogens en la carn de pollastres provocava que apareguessin en alguns nens trets femenins, com per exemple l’augment dels pits. Però Morales confon estrogens amb androgens, causants aquests de la calvície masculina. Precisament si hi hagués més estrogens hi hauria menys calbs i no viceversa. Per tant, Morales, que disposa d’una bona melena, hauria de tenir més hormones femenines que els calbs que tant el preocupen. Però bàsicament la calvície prové d’un factor genètic, per això si tens precedents familiars de calvície ja pots anar fent invents que poca cosa es pot fer. Com a curiositat, en menys d’una dècada la talla mitjana de sostenidors a la Gran Bretanya ha passat d’una 34B a una 36C. Els xeno-estrògens són molècules presents en plàstics o pesticides que imiten l’efecte de l’estrogen natural i a més, en ser solubles en greix, s’emmagatzemen dins el cos. Molts productes d’ús habitual per a les dones, com pintallavis, tampons o espermaticides contenen xeno-estrogens.
L’afirmació que, a més, menjar carn de pollastre amb estrogens torna als homes homosexuals em sembla encara més curiosa, entre altres coses perquè la tendència sexual d’una persona depèn de moltes coses i atribuir-la exclusivament a aquesta causa és caricaturesc. I em sembla que el discurs de Morales defensant la necessitat de cuidar la Terra i d’apostar per la naturalesa queda invalidat si hi barreja elements pseudo-científics falsos.
[youtube]HiM6w5PdaL4&feature=PlayList&p=B828483F8E78EE77&playnext_from=PL&playnext=1&index=63[/youtube]
WWF va anunciar fa uns dies que ha descobert a l’illa de Borneo noves espècies d’animals amb un curiós funcionament. Entre elles hi ha una granota que no té pulmons, un llimac que com el déu romà Amor o Cupido dispara fletxes amoroses quan està en zel, i l’insecte més llarg del món. Aquest és un insecte pal, Phobaeticus chani, que te una longitud de 56,7 centímetres.
Els científics ja sabien de l’existència de la granota Barbourula kalimantanensis, però en una expedició científica recent s’ha pogut comprovar que l’animal en qüestió no té pulmons i que respira a través dels pors de la pell.
L’informe de WWF recull el treball fet els últims tres anys de treball i li ha permès classificar 123 noves espècies en el cor de Borneo. Aquesta zona és una àrea de 220.000 quilòmetres quadrats que Brunei, Indonèsia i Malàisia van crear el 2007 per a protegir els últims boscos verges del planeta.
Entre les noves espècies trobades hi ha un llimac, Ibycus rachelae, que viu a les zones altes de la jungla de Gunung Kinabalu i que presenta una llarga cua i llança dards de carbonat de calci a la seva parella durant el període de festeig. Si voleu saber com es reprodueixen les bavoses gegants feu una ullada al vídeo, és força sorprenent.