[youtube]Ah2NPfGR4dA&feature=related[/youtube]
L’empresa privada SpaceX acaba de provar amb èxit el llançament del coet Falcon 9 des de Cap Canaveral. El coet en qüestió no és un joguet. Té una altura de 47 metres i va portar a l’espai una càrrega de prova, que simulava la càpsula Dragon, i que en el futur podrà transportar quatre astronautes o càrregues cap a l’Estació Espacial Internacional (ISS). Nou minuts després de ser llançat el coet va aconseguir situar-se en òrbita.
La privatització parcial de l’espai serà un fet a mig termini. Les administracions no volen destinar-hi tants recursos i els governs pretenen que siguin empreses privades que se n’encarreguin d’anar i tornar de l’espai. I aquest futur potser està més a prop del què puguem imaginar. De moment, la càpsula Dragon, de 3,6 metres de diàmetre, encara no disposa de l’escut tèrmic que permet tornar a l’atmosfera terrestre amb garanties, però ja ha recollit informació sobre la seva posada en òrbita.
En el futur i quan s’hagi enllestit el coet, aquest podrà transportar fins a la ISS o d’altres complexos espacials fins a sis tones de materials i subministraments. La NASA ja va signar el 2008 un contracte amb SpaceX pel qual pagarà 1.600 milions de dòlars per dotze vols del Falcon 9 a la ISS. Una misèria perquè aquesta quantitat no cobreix ni una missió dels actuals transbordadors.
[youtube]S5I48UndyuY&feature=related[/youtube]
Un grup científic va descobrir a Puerto Rico una forma farmacològica d’induir la sensació de seguretat o absència de por en el cervell de les rates, en un experiment que podria marcar el camí a teràpies contra trastorns d’angoixa en les persones. Científics del Campus de Ciències Mèdiques de la Universitat de Puerto Rico han publicat un estudi a la revista Science que l’administració d’un anomenat factor neurotròfic derivat (BDNF) que arriba a l’escorça prefrontal del cervell dels rosegadors. El BDNF impedeix que els animals tinguin por a l’escoltar un to que fins aquell moment s’acompanyava d’una descàrrega elèctrica. Els experiments van revelar que el BDNF en cap cas va alterar altres patrons de conducta com el moviment o l’angoixa general.
El factor principal dels trastorns de l’angoixa, entre ells el trastorn de l’estrès post-traumàtic, és la impossibilitat d’eliminar o reduir la por. Segons els científics que han fet l’assaig, el descobriment suggereix que a l’augmentar el BDNF en els circuits de l’escorça prefrontal es pot reduir el trastorn d’estrés post-traumàtic i potser altres coses com les addicions al tabac, l’alcohol o les drogues. L’objectiu és ara buscar formes d’augmentar l’efecte del BDNF en el cervell, cosa que es podria fer a través d’incloure’l en els medicaments contra la depressió.
[youtube]SWTJuy6LZQM&feature=related[/youtube]
La càpsula de descens de la nau russa Soyuz TMA-17, amb el rus Oleg Kótov; el nord-americà Timothy Creamer i el japonès Soichi Noguchi a bord ha aterrat a les estepes del Kazakhstan. Els tres astronautes que han tornat a al Terra han estat 163 dies a l’espai dins l’Estació Espacial Internacional (ISS). Les naus russes seran les que portaran tot el pes dels viatges a l’ISS a partir de l’any vinent i fins que la NASA no tingui preparat el seu nou coet que ha de substituir els transbordadors que ja porten 30 anys a l’esquena i que es jubilen.
Els aterratges de les naus russes són força més violents i es fan a les estepes del Kazakhstan, diguem que perquè hi ha prou terreny per aterrar sense xocar contra cases ni muntanyes. Aquesta vegada, però, les autoritats del país han demanat als russos que canviessin la zona d’aterratge perquè els camps de conreu que serveixen habitualment per al retorn de les naus estaven recent sembrats. Alguns aterratges anteriors van produir incendis a l’estepa provocats per culpa dels retropropulsors que s’encenen quan la càpsula Soyuz està a punt de tocar a terra. Aquests incendis no es poden controlar de forma immediata i a vegades cremen tot el camp on ha aterrat.
[youtube]scksfsVcAAE[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) aposta per instruments com els conreus agrícoles per a combatre el canvi climàtic. Segons la FAO l’agricultura té prou potencial per ser part de la solució al canvi climàtic, en una forma que sigui respectuosa i col·labori amb el desenvolupament i les necessitats de seguretat alimentària dels països en desenvolupament. La FAO ha demanat a un grup d’experts que proposi solucions a llarg termini contra el canvi climàtic a través del conreus. L’organització de l’ONU creu que l’agricultura és una forma de reduir i eliminar gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i demana que es fomentin els conreus agrícoles més resistents a les condicions meteorològiques.
La proposta de la FAO s’ha presentat a la ciutat alemanya de Bonn com a preparació per a la pròxima cimera sobre canvi climàtic que s’ha de celebrar el mes de desembre a Mèxic. Un altre aspecte important de la proposta de la FAO és que es pugui garantir el finançament dels petits camperols que amb els seus conreus contribueixin a lluitar contra l’alteració del clima.
[youtube]anbdYdwcNGw[/youtube]
Un excés de substància grisa en el cervell, les cèl·lules i connexions que transporten els missatges, impedeix als adolescents concentrar-se tal com fan els adults. Un estudi publicat en el Journal of Neuroscience assegura que el cervell dels joves es continua desenvolupant fins després dels vint anys, en un procés molt més llarg del que fins ara es creia. Utilitzant escàners de resonància magnètica, els científics de l’Institut de Neurociència Cognitiva del University College de Londres han observat l’activitat de diversos adolescents mentre intentaven resoldre un problema sense fer cas de les coses que podien distreure’ls.
Els experts van detectar un nivell inesperat d’activitat en el còrtex prefrontal, zona de la part frontal del cervell involucrada en la presa de decisions i en tasques de diversos tipus, indicació que el cervell funcionava menys eficaçment que en els adults.
La doctora Sarah-Jayne Blakemore, que va dirigir l’estudi, assegura que fins ara se sabia que el còrtex prefrontal dels nens funcionava de manera caòtica, però no se sabia que això continuava passant fins pràcticament els 25 anys. Això significa que el cervell continua fent tasques innecessàries quan pren algunes decisions. A mesura que els humans es fan vells es va reduint la substància grisa, cosa que fa que cada vegada es puguin concentrar millor en la tasca que tenen al davant.
[youtube]h38G3ZM7zc8[/youtube]
La visió artificial aplicada a l’aeronàutica i l’espai serà el tema principal del XXV Fòrum Integració Homes-Sistema de l’Acadèmia francesa de l’Aire i l’Espai, que se celebrarà el 16 de juny en la Direcció General de l’Aviació Civil (DGAC) de París. L’objectiu d’aquest fòrum és avançar en la investigació sobre ajudes electròniques per la visió en pilotatge d’avions i helicòpters, així com sobre la visió automàtica en l’aterratge d’avions a càrrec de robots. S’intenta saber en quina mesura el computador pot intervenir en la visió, fins ara exclusiva dels éssers vius més evolucionats. I també, es vol discutir com la visió artificial pot ajudar l’ull humà o fins i tot reemplaçar-lo.
Les tècniques de visió artificial han millorat considerablement en pocs anys i les càmeres ja no només es dediquen a gravar imatges sinó que les poden començar a interpretar amb ajuda dels ordinadors. Hi ha molts científics que estan treballant en aquest terreny que ja està donant fruits, però que sens dubte, serà un dels sectors amb més evolució dels pròxims anys.
[youtube]y7aVrqBfE8U[/youtube]
El canvi climàtic que es va produir fa 11.700 anys, quan es va produir el pas del Plistocè a l’Holocè, i que va causar l’extinció dels mamífers de gran volum, va suposar també la transformació de les comunitats de rosegadors. Segons un estudi publicat a la revista Nature, el fins ara últim gran escalfament global de la Terra d’origen natural va provocar que les comunitats de petits rosegadors reaccionessin de manera inesperada. Se sabia que aquest canvi climàtic havia acabat amb un terç dels mamífers de gran volum del subcontinent nord-americà, però no se sabia què havia passat amb els petits rosegadors.
Científics de la Universitat de Standford, estudiant fòssils de petits rosegadors del nord de Califòrnia, han pogut comprovar la transformació en les comunitats de rosegadors que això va significar. No es van extingir, al contrari, però les comunitats que eren abundants es van tornar més rares però més adaptables, mentre que les espècies més febles, com el tràgul gran (Tragulus napu), es van tornar més comuns. Els científics creuen que el canvi climàtic actual també provocarà grans canvis en les comunitats de rosegadors, fins i tot més grans que els què es van produir a la fi del Plistocè.
Un segon estudi, de la Universitat de Nou Mèxic, sobre l’extinció dels grans mamífers del Plistocè, com els mamuts, analitza l’efecte d’aquest sobre les emissions de gas metà a l’atmosfera. Igual que passa ara amb el bestiar, els herbívors de gran volum del Plistocè produïen gas metà en grans proporcions com a part del seu procés digestiu. Quan aquests animals van desaparèixer es va produir un significatiu descens de les concentracions de metà a l’atmosfera. Els científics, a través de les concentracions de CO² atrapades en el gel de les glaceres, han pogut calcular que la disminució de CH4 podria haver estat d’un significatiu 12%.
[youtube]7YSoh1vM24M[/youtube]
Els genetistes Craig Venter i Hamilton Smith, de Synthetic Genomics, han aconseguit produir per primera vegada en la història una cèl·lula controlada per ADN elaborat per l’home. Un pas clau per a dissenyar en el futur organismes a la carta però útil, sobretot, perquè permetrà conèixer molt millor el codi d’instruccions bàsics dels éssers vius. La investigació ha consistit a replicar en el laboratori el genoma del bacteri Mycoplasma mycoides, al qual es va agregar una seqüència d’ADN dissenyada per ordinador. Després es va col·locar aquest nou genoma en un bacteri Mycoplasma capricolum, al qual se li havia retirat prèviament la seva informació genètica. El nou genoma va ser capaç de prendre les regnes del bacteri en el qual s’havia instal·lat. L’objectiu és, entre altres coses, poder ordenar als bacteris que realitzin unes tasques determinades, per exemple crear combustible.
La fita de Venter i Smith és molt important, però molts mitjans han parlat de la creació de “vida artificial”, quan podríem estar parlant de vida sintètica o en tot cas d’una manipulació genètica. George Church, un genetista de la Harvard Medical School, ha publicat a la revista Nature un article d’opinió, juntament amb set experts més matisen el què s’ha aconseguit. Church, per exemple, diu que “imprimir una còpia d’un vell text no és el mateix que entendre l’idioma”. Aquest gurú de la genòmica vaticina però, un futur amb bacteris programables les funcions dels quals seran dissenyades tal com passa ara amb les peces mecàniques. Segons Church, la primera aplicació serà la medicina, ja que es podrà ensenyar a aquestes noves formes de vida a detectar un càncer, penetrar en ell i destruir-lo.
Tots els experts valoren aquest avanç científic però ja hi ha veus que alerten que en el futur hi haurà dos grans perills, un serà el bioterror i l’altre el bioerror. De la mateixa manera que es podran dissenyar organismes per a fi de bé, en segons quines mans, es podrien crear nous organismes malignes. Per tant el control sobre aquesta tecnologia serà una qüestió de seguretat mundial, com ho és ara el desenvolupament de l’energia atòmica. I l’altre problema és el bioerror. Què pot passar si per error es crea un organisme que no actua com s’havia programat i queda fora de control? Pot semblar ciència-ficció però el què s’ha aconseguit ara no s’havia aconseguit mai. Per primer cop els humans caminaran amb un llibre d’instruccions a la mà.
[youtube]hH5pNFROlYU[/youtube]
El laboratori Phoenix Mars Lander va aterrar a Mart el 25 de maig del 2008, dos anys després la NASA està a punt de donar per inoperativa la sonda que no respon a les senyals que se li envien. L’intent per recuperar les comunicacions amb el vehicle va començar la setmana passada i es realitza a través d’un en llaç amb la nau Mars Oyssey, ja que la seva òrbita passa pel nord del planeta, on va aterrar la sonda. El Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a finals del 2009 ja va dir que era molt difícil que el laboratori marcià recuperés la seva activitat. La Phoenix Mars Lander va confirmar l’any passat l’existència d’aigua al planeta vermell.
El problema bàsic de la sonda ha estat que està situada molt a prop del pol nord, on la llum solar arriba de forma molt escassa i no ha pogut recarregar les seves bateries. La sonda, però va funcionar dos mesos més del què s’havia previst i va aconseguit tots els objectius científics que tenia marcats. De fet la Phoenix Mars Lander tenia com a tasca principal confirmar l’existència d’aigua a Mart analitzant el sòl marcià amb el laboratori que porta al seu interior.
Les possibilitats d’un nou contacte seran quasi miraculoses, perquè el Sol hauria d’arribar amb força sobre els seus plafons solars perquè la sonda pogués reactivar i escalfar els seus sistemes electrònics. No seria un cas excepcional. La NASA manté actives dues petites sondes sobre la superfície marciana, l’Spirit i l’Opportunity, que van arribar al planeta vermell fa quatre anys i encara funcionen, quan el pronòstic de la seva vida operativa només era de tres mesos. La diferència és que aquests dos petits robots van aterrar a zones més càlides, on l’hivern marcià no és tan sever.
[youtube]viqUIXYMd7w[/youtube]
Un estudi realitzat per científics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Utah, publicat per Science, assegura que els tibetans tenen mutacions genètiques que els ajuden a sobreviure a les altures. Això donaria la raó als qui afirmen que els habitants que viuen a les muntanyes són diferents als que viuen al pla. Els tibetans poden suportar sense problemes l’altura perquè aquestes dues mutacions mantenen baix el seu nivell d’hemoglobina. Les muntanyes del Tíbet són un dels ambients més extrems en què viuen els humans i els tibetans ha desenvolupat variacions que, per exemple, no s’han detectat en altres indrets, com a La Paz, la capital de Bolívia a 3.800 metres sobre el nivell del mar. Això permetria en el futur que es puguin jugar competicions internacionals de futbol a La Paz, ja que els bolivians no tenen majoritàriament aquests gens que redueixen els problemes d’altitud i que són clau quan habitants de terres baixes pugen a les muntanyes es poden produir trastorns que poden arribar a ser mortals.
L’estudi pretenia estudiar el fenomen de l’hipòxia, la manca d’oxigen, amb la finalitat de contribuir al tractament del mal d’altura i altres malalties vinculades a ella. Per identificar els gens que contribueixen a l’adaptació dels tibetans a l’altura es van comparar variacions genètiques d’aquests amb les de poblacions de terres baixes a la Xina i el Japó. La diferència estaria en dos gens, EGLN1 i PPARA, que probablement han contribuït als baixos nivells d’hemoglobina en la sang dels tibetans.
Els científics diuen que és possible que els nivells més baixos d’hemoglobina en els tibetans contrarestin les complicacions que tenen els no tibetans exposats a condicions extremes d’altitud.