[youtube]yaj_xqbWT3k[/youtube]
Un estudi governamental britànic que s’ha filtrat al diari The Times assegura que els biocombustibles utilitzats en els cotxes són més contaminants que el gasoil extret del petroli. Teòricament un litre de combustible obtingut de l’agricultura hauria teòricament de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 35% si es compara amb un litre de combustible fòssil. I això, estrictament, és cert. Però l’estudi encarregat pel Ministeri de Transports britànic assegura que el combustible a base d’oli de palmera incrementa les emissions en un 31% si es té en compte el diòxid de carboni alliberat en el procés de conversió de boscos o prats en plantacions. Una cosa que també passa amb els biocombustibles de soja i colza.
La Unió Euroepa obliga a que entre un tres i un quatre per cent del combustible tingui origen vegetal i aquesta proporció s’anirà incrementant anualment fins un 13% el 2020. Els biocombustibles són una bona solució per deixar de banda la dependència extrema del petroli, però està clar que els olis reciclats o els que s’obtenen d’elements no comestibles són els que s’han de potenciar. Apostar per biocombustibles com l’oli de palma és una mala inversió perquè significa destruir selva per a fer-hi plantacions de palmeres, amb la pèrdua de diversitat biològica que això significa.
La Comissió Europea confia en protegir el seu objectiu en matèria de biocombustibles mitjançant una revisió de les normes, que donaria a les plantacions de palma el mateix estatus que els boscos naturals. Això en el fons demostra la preocupació europea per la seva indústria de biocombustibles si en el model de sostenibilitat s’inclou en el futur, no la contaminació directa de l’ús de biocarburants, sinó els canvis que han patit les terres per al seu conreu.
[youtube]RSXQotNZRH0[/youtube]
Un grup internacional de científics ha descobert que el camp magnètic de la Terra, que té la funció de protegir-la de la radiació i els vents solars, es va formar fa 3.450 milions d’anys, molt abans de l’aparició de l’activitat biològica. Segons els investigadors, el camp magnètic inicial no era tan potent com ara i la seva feblesa, així com l’embestida de partícules d’energia procedents del Sol, i això va reduir l’existència d’aigua a l’atmosfera del planeta. Amb la magnetosfera feble i un Sol molt jove la Terra rebia en un dia quasi tants protons com els que toquen el planeta durant les tempestes solars més intenses. Ho diu John Tarduno, geofísic de la Universitat de Rochester, qui assegura que probablement el vent solar a eliminar de l’atmosfera molècules volàtils, com les de hidrogen, a un ritme molt més ràpid que l’actual. Amb menys hidrogen hi havia menys aigua.
L’estudi s’ha realitzat juntament amb científics de la Universitat de KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica, i va consistir en l’anàlisi de cristalls de silicat que tenen una antiguitat de més de 3.000 milions d’anys que van registrar en la seva estructura la formació del camp magnètic terrestre.
[youtube]DHJ9aYssVJ4[/youtube]
Fa 716,5 milions d’anys el gel arribava fins a l’Equador. Geòlegs nord-americans han trobat les proves que confirmen la hipòtesi que la Terra era com una bola de neu. L’article s’ha publicat a la revista Science hi ha estat fet per científics de la Universitat de Harvard els quals han analitzat una antigues roques d’origen tropical que s’han trobat al nord-oest del Canadà.
Les dades indiquen que aquesta glaciació va durar un mínim de cinc milions d’anys i que la Terra va viure un seguit d’èpoques glacials que van cobrir tota la seva superfície de gel. La glaciació Sturtiana, fa 710 milions d’anys; la Ghaub, fa 635 milions d’anys i la de Gaskiers, fa 580 milions d’anys.
Francis Macdonald és l’autor principal de la investigació i assegura que la vida eucariòtica durant la glaciació Sturtiana va continuar existint perquè la llum del Sol continuava arribant a la Terra i hi havia aigua líquida en alguns llocs concrets. Els primers animals van sorgir en aquesta època, després de la proliferació dels organismes eucariotes, les cèl·lules d’animals i les plantes pluricel·lulars.
Fins i tot en aquesta època hi va haver petites variacions de la temperatura que van fer que aquest gel fos dinàmic i en alguns indrets es convertís en aigua líquida on es van poder refugiar els organismes vius.
[youtube]0ateFWFqcys[/youtube]
La revista mèdica Lancet ha publicat un estudi d’un grup de científics que ha desenvolupat un test genètic que permet predir en quins casos el tractament de quimioteràpia seria efectiu pels malalts de càncer de mama. La investigació internacional, amb participació de membres de l’Institut d’Investigacions Britàniques, obre la possibilitat d’escollir un tractament contra el càncer de mama segons el tipus de pacient. Per arribar a aquestes conclusions els científics van analitzar 829 gens de cèl·lules cancerígenes mamàries i van descobrir sis gens que permeten predir l’eficàcia que podrien tenir els medicaments utilitzats per combatre el càncer, sobretot el paclitaxel. O sigui s’ha pogut determinar els gens que quan es presenten modificats anul·larien les propietats mèdiques del paclitaxel a l’hora d’atacar les cèl·lules cancerígenes d’un pit.
Al Regne Unit es diagnostica càncer de mama a més de 45.000 dones cada any i a un 15% d’aquestes se’ls recepta paclitaxel. Estudis d’aquesta mena són cada vegada més freqüents perquè les garanties de curació són més grans si es comprova que genèticament l’organisme acceptarà el producte farmacèutic per a combatre la malaltia.
[youtube]JmVXzPJ18vw[/youtube]
Sempre s’ha dit que el cafè en excés afecta el ritme cardíac. Però segons una investigació presentada a la Conferència sobre Malalties Cardiovasculars, Epidemiologia i Prevenció a San Francisco (Califòrnia) els consumidors de cafè tenen menys perill de patir problemes de ritme cardíac. Fins i tot el mateixos científics del Programa Mèdic Kaiser Permanent consideren sorprenent el resultat perquè les persones que consumeixen més cafè es queixen amb freqüència de patir palpitacions. L’estudi coincideix amb un de danès que va determinar que els processos de fibril·lació atrial, el tipus més freqüent d’arítmia, entre persones que beuen molt de cafè i els que no ho fan o ho fan ocasionalment eren molt similars.
L’estudi va seguir l’evolució mèdica de 130.054 persones i van determinar que els que bevien quatre o més tasses de cafè al dia tenien un 18% menys probabilitats de ser hospitalitzats per problemes d’arítmia. Els que en prenien entre una i tres tasses tenien un 7% menys de probabilitats. No queda clar, però, que el cafè tingui un efecte protector, perquè les persones que beuen molt de cafè també solen ser més actives. I per tant, els científics no s’atreveixen a receptar cafè per a prevenir arítmies.
[youtube]hkdIKOhh-E4&feature=PlayList&p=379D279A12331E21&playnext=1&playnext_from=PL&index=51[/youtube]
A Tanzània es van descobrir fa tres anys diversos fòssils d’una espècie desconeguda que va viure durant el Triàsic, ara fa 240 milions d’anys, poc abans que apareguessin els primers dinosaures. L’equip de paleontòlegs va trobar els restes de 14 exemplars en un mateix indret i ara han presentat la reconstrucció d’un esquelet enter d’aquest rèptil herbívor que científicament s’ha batejat com asilisaurus kongwe. L’estudi l’han fet paleontòlegs alemanys i sud-africans i el professor Sterling Nesbitt, de la Universitat de Texas, i el professor Randall Irmis, de la Universitat de Utah i ha estat publicat a la revista Nature.
I com era aquest asilisaurus? Doncs era un selesaurid, parent pròxim dels dinosaures que apareixerien posteriorment, i tenia una altura d’entre mig metre i un metre, i tres metres de llargada. El seu pes era d’entre 10 i 30 quilos. Caminava a quatre potes i la seva dieta era bàsicament vegetal encara que no es pot descartar que l’acompanyés de carn. Els paleontòlegs creuen que les restes trobades són de poc després que hi hagués una escissió entre els cocodrílics i l’últim parent comú de dinaosaures i pterosauris, el silesaurus.
[youtube]FfaQsTHCF_o[/youtube]
El pesticida més comú del món per combatre les males herbes en els conreus és l’atrazina, que actua inhibit el procés fotosintètic de les plantes. La seva fórmula química és C8H14ClN5 i en els éssers humans que s’hi exposen els pot provocar irritacions oculars i a dosis més altes efectes en el sistema nerviós central. En exposicions prolongades pot provocar dermatitis o una sensibilització de la pell i afectar el fetge i els ronyons. L’atrazina està prohibida a la UE, en una demostració més del seny europeu, però a la resta del món es fa servir en gran quantitats.
Si en els humans pot causar problemes en alguns animals les conseqüències poden ser més desastroses. Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) l’efecte de l’atrazina sobre la granota Xenopus laevis té uns efectes demolidors. La investigació ha demostrat que el deu per cent de les granotes mascles d’aquesta espècie exposades a aquest pesticida van desenvolupar funcions reproductives pròpies de les femelles. Però no només els va provocar una mena de castració química, sinó que el canvi de sexe els va permetre aparellar-se i produir ous viables.
Per fer l’estudi es van comparar 40 granotes mascle normals amb una quantitat igual de mascles als quals se’ls va mantenir en contacte amb aigua que tenia una concentració d’atrazina similar a la que es pot trobar en les zones humides pròximes a conreus on s’ha utilitzat el pesticida en qüestió. I, per cert, aquests nivells eren inferiors als que la legislació nord-americana permet trobar en l’aigua potable. Doncs tot i així, el deu per cent dels mascles van canviar de sexe. El motiu va ser una caiguda en picat dels nivells de testosterona, una reducció del volum de la glàndula reproductiva, un descens fins quasi la desaparició de l’esperma produït i una davallada de l’índex de fertilitat.
[youtube]Kb3YoG3VcIU[/youtube]
S’imaginen fer volar un avió amb biomassa procedent de restes de fusta, plantes de blat de moro i altres vegetals? Doncs a partir d’ara serà possible segons l’estudi publicat per la revista Science. Enginyers nord-americans han anunciat que han creat un mètode per a produir combustible per als avions a reacció a partir de derivats de la biomassa. La investigació s’ha fet a la Universitat de Wisconsin-Madison que converteix gamma-valerolactone (GVL) en un equivalent químic del combustible utilitzat pels avions, el querosè JET-A1.
El mètode l’explica James Dumesic, professor d’enginyeria química i biològica, i explota la tendència del sucre a degradar-se i a separar-se en àcid levulínic i àcid fòrmic, dos productes que fins ara no es podien convertir en combustible d’alta energia. En presència de catalitzadors metàl·lics aquests productes reaccionen i formen GVL, una substància que es pot convertir en combustible per avions mitjançant altres catalitzadors barats i que aprofita un 95% del potencial energètic de la biomassa utilitzada.
Problemes: De fet n’hi ha un de molt clar, el seu cost. Si s’aconsegueix que aquest combustible sigui més barat que el querosè normal la seva comercialització i ús generalitzat serà fàcil -si els governs no ho impedeixen-.
Un altre estudi publicat per la revista Plant Biotechnology Journal ha analitzat recentment la possibilitat de produir etanol a partir de biomassa de peles de fruita i papers de diari. No ho pot semblar, però aquest combustible és més net que l’etanol derivat del blat de moro, el qual és més contaminant que la gasolina, segons la investigació feta per Henry Daniell, de la Universitat Central de Florida. La tècnica, en aquest cas, utilitza una combinació d’enzims per transformar les peles de taronja i altres materials de rebuig en sucre que es fermenta per a convertir-lo en etanol. Aquest bioalcohol produeix menys gasos d’efecte hivernacle que la gasolina o l’electricitat.
[youtube]Lb6TJzTLg_E[/youtube]
La revista Current Biology acaba de publicar una investigació de les universitats britàniques d’Exeter i Liverpool sobre la funció biològica en les espècies animals de la promiscuïtat de les femelles. La conclusió a la qual han arribat és que el comportament més promiscu té la funció biològica d’evitar l’extinció de l’espècie. Les femelles que tenen múltiples parelles sexuals redueixen el risc de tenir una prole sense mascles. Científicament que una femella tingui relacions amb diversos mascles es coneix com a poliàndria i són nombroses les espècies que la practiquen, des d’insectes a mamífers -humans inclosos, tot i que el fet cultural és clau-.
Què han fet aquests científics per arribar a aquestes conclusions? Doncs van dividir en dos grups diversos exemplars de mosques de la fruita, drosophila pseudoobscura. A un dels grups se’ls va deixar relacionar-se sexualment de forma natural, cosa que implicava que una femella tingués relacions sexuals amb diversos mascles, mentre que a d’altres només se’ls va deixar només tenir una parella.
Després de quinze generacions, cinc de cada vint poblacions monògames s’havien extingit per haver-se quedat sense mascles. La resposta està en el cromosoma Y que dona la masculinitat. Si aquest cromosoma, que està en el semen, mor abans de la fecundació per culpa d’una alteració que afecta a la ratio sexual de les espècies el mascle només passarà a la femella cromosomes X. I si només hi ha cromosomes XX, els nous exemplars només podran ser femelles. Aquesta anomalia genètica és coneguda com el cromosoma SR. Si un mascle ha passat aquesta anomalia a una femella, aquesta en serà portadora i la transmetrà a la seva descendència masculina que només tindrà femelles. Ràpidament la població i l’espècie desapareixerà.
L’estudi assegura que frenar el cromosoma SR és la funció bàsica que les femelles busquin diversos mascles, perquè els que tenen aquest defecte genètic tendeixen a produir la meitat de l’esperma d’un mascle normal. Quan una femella té relacions amb diversos mascles, l’esperma d’aquests competeix per a fecundar els seus òvuls.
[youtube]23j1B4-lroM[/youtube]
L’Organització Internacional del Cafè (OIC) ha advertit que la producció mundial de gra pot tenir un dèficit aquest any de 600 milions de quilos (10 milions de sacs) en tancar-se la collita 2009-2010. La demanda mundial de cafè serà aquest any de 134 milions de sacs però la producció arribarà amb prou feines als 125 milions de sacs. Tot i la crisi econòmica internacional la demanda de cafè no ha parat de créixer. El 2001 la demanda era de 104 milions de sacs anuals i el 2009 de 132 milions de sacs.
L’OIC atribueix la impossibilitat de cobrir la demanda a factors com el canvi climàtic i a les limitacions de terra pel conreu de cafè i a la manca d’aigua necessària per a regar els cafetals. Segons el director executiu de l’OIC, Néstor Osorio, moltes de les terres de conreu s’estan destinant a produir aliments i a plantes destinades a la fabricació de biocombustibles. Respecte el canvi climàtic es calcula que a les zones cafeteres la temperatura ha augmentat mig grau de mitjana durant els últims 25 anys, cosa que n’ha alterat la producció.