Posts Tagged ‘cèl·lules’
[youtube]SZp8G_dxMaI[/youtube]
Investigadors del centre espanyol d’investigacions oncològiques (CNIO) han trobat un codi que permet a les cèl·lules intercanviar informació sobre el seu estat de salut. El descobriment permetrà entendre molt millor com es desenvolupa el procés de competició cel·lular. Les cèl·lules s’informen unes a altres de quines estan debilitades per tal que aquestes s’eliminin i només quedin les més sanes.
Els investigadors del CNIO han batejat aquesta forma de comunicació com el “codi Flower”, perquè Flower és una proteïna que se situa a la membrana cel·lular que té tres formes diferents. Cadascuna de las formes indica si la cèl·lula està sana, malalta o no està en ple rendiment. Així totes saben el seu estat i es poden anar eliminant les que estan pitjor. De moment els experiments van començar amb mosques drosophila i rates i ara es comença amb humans.
El descobriment és molt interessant perquè el malfuncionament del Flower pot accelerar l’envelliment, potenciar un càncer o la metàstasi, perquè es podrien replicar cèl·lules potencialment dolentes, en comptes de ser eliminades.
[youtube]Zc6hj7YSVpc[/youtube]
Un equip de científics alemanys y de Singapur han descobert que mutacions en la proteïna PYCR1 del cromosoma 17 provoquen l’envelliment de la pell i que aquesta s’arrugui. El grup d’investigadors està dirigit per Bruno Reversade, de l’Institut de Medicina Biològica de l’Agència per a la Ciència, Tecnologia i Investigació de Singapur. Analitzant pacients que pateixen aquesta síndrome cutànea s’han pogut trobar aquestes mutacions que provoquen que les persones semblin més envellides del què correspon a la seva edat. I el problema no només afecta la textura de la pell, sinó que també pot repercutir en la densitat òsia o provocar cataractes. Si es pot desenvolupar una teràpia capaç de arreglar el defecte d’aquesta proteïna que es troba a les mitocòndries es podria arribar a revertir el procés d’envelliment d’aquests malalts o simplement retardar-lo en persones que no tenen aquesta síndrome.
El tema de l’envelliment en els humans ha preocupat des de sempre. Però és evident que una cosa és el què diu el calendari i l’altra quin és el nivell d’envelliment real de les nostres cèl·lules. Recentment, investigadors de l’institut alemany Max Planck han identificat per primer cop un grup de proteïnes que permeten saber amb exactitud quina és l’edat biològica d’un individu. Són molècules que s’alliberen quan s’escurcen els extrems dels cromosomes, fenomen lligat a l’envelliment. Són les mateixes proteïnes que apareixen si l’ADN cèl·lular ha patit algun dany. Aquests biomarcadors es troben a la sang i permeten saber la velocitat a la qual va envellint el nostre cos. Si mirem la part positiva això permet desenvolupar teràpies més individualitzades, i per la part negativa que a algú se li pot ocórrer associar l’edat biològica i no la real a la jubilació laboral.
[youtube]1BdTvb2IuDk[/youtube]
Investigadors espanyols del Grup de Melanoma en el Centre estatal d’Investigacions Científiques (CNIO) han aconseguit que les cèl·lules del melanoma humà s’autodestrueixin. L’avenç s’ha publicat a la revista Cancer Cell recentment. Aquesta autodesaparició del melanoma s’ha aconseguit fent activar alhora dos programes de mort cel·lular, l’apoptosi i l’autofàgia. El melanoma és un càncer molt agressiu que en fase de metàstasi s’expandeix molt ràpidament. Presenta nombroses alteracions genètiques que dificulten la destrucció de les cèl·lules tumorals amb els tractaments convencionals: immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia. Per això els investigadors del CNIO van decidir atacar la malaltia des d’una altra vessant, intentant que les cèl·lules canceríguenes s’autodestruissin. L’estudi ha identificat un agent químic, una molècula sintètica de doble cadena d’àcid ribonuclèic, RNA, que s’ha pogut introduir en algunes cèl·lules utilitzant la nanotecnologia. Les cèl·lules cancerígenes no la poden tolerar i s’autodegraden. Però el millor és que no només s’aconsegueix bloquejar el creixement metastàtic dels melanomes sinó que no hi ha efectes secundaris. Evidentment aquesta investigació està en fase molt experimental i faran falta uns anys perquè els seus resultats puguin ser aplicats de forma habitual, però la porta que s’ha obert és molt interessant i esperançadora.
[youtube]EksPk5B5VRg[/youtube]
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una de les causes que provoquen més ceguera entre la gent gran. Ara, científics britànics han desenvolupat el primer tractament per curar la malaltia a partir de cèl·lules mare. Però el més important és que els primers tractaments es podrien començar a aplicar el 2015. El treball l’han fet oftalmòlegs del University College London (UCL) i de l’hospital Moorfields de Londres. La tècnica és complexa però alhora simple: reemplaçar la capa de cèl·lules oculars que han experimentat un procés degeneratiu a causa de l’edat per cèl·lules noves obtingudes a partir de la manipulació de cèl·lules mare embrionàries. La DMAE és una malaltia que afecta la màcula, la capa de cèl·lules sensible a la llum que es troba al centre de la retina i que proporciona a l’ull la capacitat de percebre detalls, de centrar la vista. Es calcula que al món hi ha uns 30 milions de persones afectades per aquesta malaltia. Un de cada deu acaba amb una ceguesa absoluta. Una de cada quatre persones més grans de 65 anys té algun grau d’aquesta malaltia. La farmacèutica Pfizer dóna suport financer al projecte, i s’espera realitzar les primeres proves amb pacients a partir del 2011, un cop es tingui l’autorització de les autoritats mèdiques del Regne Unit.
Sens dubte és una notícia importantíssima per a milions de persones, i fa qüestionar novament els dubtes ètics que alguns tenen sobre l’ús de cèl·lules mare. Aquestes cèl·lules mare o troncals són un tipus de cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament sense perdre les seves propietats i arribar a produir cèl·lules especialitzades. En els adults hi ha teixits en els quals les cèl·lules es divideixen activament. Seria el cas de la medul·la òssia o de la pell. En tot cas, les cèl·lules mare són autèntics llibres en blanc que es poden adaptar a funcions determinades. Inicialment es va pensar que les cèl·lules mare especialitzades només podien servir per generar cèl·lules amb la mateixa especialització, però s’ha comprovat que no, que les cèl·lules mare poden generar cèl·lules amb una especialització diferent de l’original. Cèl·lules mare neuronals de la medul·la espinal han produït diferents tipus de cèl·lules sanguínies i, en rates, s’ha comprovat que s’han format cèl·lules hepàtiques partint de cèl·lules mare de medul·la espinal. Una demostració que les cèl·lules mare en adults són molt flexibles i que obren un camps de la medicina amb unes perspectives enormes.