Posts Tagged ‘energia’
[youtube]ARIg3oQtZ0w[/youtube]
El Regne Unit destinarà 25 milions d’euros per ajudar a les millors tecnologies energètiques marines. L’organisme encarregat de repartir les ajudes s’anomena Carbon Trust i els projectes escollits són de l’Atlantis Resources, Aquamarine Power, Hammerfest Strom UK, Marine Current Turbines, Pelamis Wave Power i Voith Hydro. El director executiu de Carbon Trust, Tom Delay, assegura que els recursos que suposen les onades i les marees al Regne Unit poden ajudar a combatre el canvi climàtic però que també representen una oportunitat de 2.272 milions d’euros pel país. Delay assegura que en pocs anys l’energia provinent del mar podria generar el 20% de l’electricitat del Regne Unit.
Tot i que l’energia eòlica marina està molt més desenvolupada que l’estríctament marina abans del 2020 podria haver-hi més de mil dispositius operant en els mars britànics. Això estimularà les oportunitats dels sectors associats a la construcció i desenvolupament d’aquesta tecnologia. Carbon Trust afirma que el 25% de les tecnologies per aprofitar onades i marees del món s’estan desenvolupant al Regne Unit.
L’empresa Aquamarine Power ja ha rebut 5,7 milions d’euros per a la fabricació de la segona generació de dispositius de producció d’energia a partir de les onades, Olyster-2 (veure el vídeo), que s’està provant al Centre Europeu d’Energia Marina a Orkney. A veure si altres estats en van prenent exemple.
[youtube]CKhZsIlOCl0[/youtube]
Els governs tenen tendència a centralitzar les coses. Centralitzen la mateixa administració, les infraestructures de transport i fins i tot les d’energia. A l’Estat espanyol en tenim molts exemples. S’ha convertit l’aeroport de Barajas en un monstre infumable i s’ha de buscar un lloc per enterrar els residus atòmics de totes -sí, totes- les centrals nuclears. A Catalunya, el cas de la MAT -la línia de Molt Alta Tensió- en seria un exemple també. Ja fa temps que defenso que si cada municipi veies les fonts d’energia alternativa que té a l’abast -solar, eòlica, hidràulica, per les onades si està prop del mar o per biomassa si té boscos- la complexitat de donar energia es minimitzaria i, el que és millor, en cas de problemes, mai quedarien afectades milions de persones a la vegada.
Aquesta filosofia energètica més localista les administracions la veuen com ciència ficció, però a la pràctica ja hi ha empreses que tenen clar que el futur passa per aquí, per canviar models. Una empresa instal·lada al Silicon Valley, de Califòrnia, anomenada Bloom Energy porta vuit anys treballant en una nova font d’energia que ha presentat aquesta setmana. El Bloom Box permetrà fer-te energia segons les necessitats de cadascun i pinta molt i molt bé.
Què és el Bloom Box? Doncs un nou generador de pila de combustible que utilitza biocombustibles o gas per produir electricitat mitjançant un procés electroquímic que, segons els seus responsables permetrà a empreses i particulars generar la seva pròpia energia d’una forma neta i econòmica. A diferència de les cèl·lules d’hidrogen, aquest nou sistema utilitza materials molt més barats, és més eficient, és flexible i reversible perquè l’usuari pot emmagatzemar l’energia que no consumeix. El més interessant és l’eficiència perquè produeix el doble d’electricitat que d’altres sistemes generen amb la mateixa quantitat de combustible.
Com totes les novetats el problema de l’invent és el preu i també el volum. Més de 600.000 euros i les mides d’un cotxe petit no estan a l’abast de tothom i per ara sembla que només d’entrada pot estar a l’abast de les grans empreses. Bloom Energy insisteix que s’amortitza en un període d’entre 3 i 5 anys. Ho estan provant ja empreses com eBay i Coca-Cola, però el més interessant és que Google ha apostat molt fort per aquesta nova forma d’energia i ja té un generador de 400 kw en un dels seus edificis. Google, com totes les grans empreses d’informàtica tenen un consum elèctric molt important i amb la Bloom Box han cobert quasi tota la demanda de l’edifici en qüestió des de fa quasi dos anys.
Imaginen només pagar el mínim a la companyia elèctrica perquè només s’hauria d’estirar corrent en cas d’emergència? Segur que és el somni de molts de vostès. El problema, com sempre, és que l’energia necessita algun element per a generar-se, en aquest cas biocombustibles o gas. I això, clar pot tenir un efecte negatiu, si aquesta forma de generador es generalitza, perquè pot disparar-ne els preus. I també queda el dubte de la fiabilitat i durada de l’aparell. Si s’ha de canviar cada dos per tres, malament.
Però no es preocupin, aquesta innovadora empresa assegura que abans del 2020 els seus generadors tindran la mida d’un rajol i un preu de 2.300 euros cosa que convertirà cada habitatge en una potencial central elèctrica.
[youtube]5nUulUOFHHI&feature=related[/youtube]
És el combustible fòssil més contaminant, però alhora el més consumit. A l’Estat espanyol les mines de carbó s’han explotat des de temps dels romans. Ara s’han de subvencionar per a garantir llocs de treball però surt més barat a les empreses importar el carbó des d’altres països. Tot i així el principal problema del carbó és que la seva combustió general moltes emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global.
En una conferència a Oviedo, la doctora Rosa Menéndez, guanyadora del XIX premi Dupont de la Ciència, va assegurar que el futur del carbó passa per a desenvolupar tècniques que el converteixin en una font d’energia neta. La investigadora considera que el carbó, en els pròxims anys pot continuar aportant una part de l’energia necessària, juntament amb d’altres fonts renovables. Renunciar al carbó implica apostar més per l’energia nuclear o el gas.
Entre les noves maneres d’utilitzar el carbó hi hauria el de convertir-lo en líquid per a que pogués ser utilitzat com a combustible en els cotxes i també crear centrals energètiques que, tot i utilitzar carbó, poguessin recollir el diòxid de carboni que generen sense llançar-lo a l’atmosfera.
[youtube]gnNFNI9_pT0[/youtube]
L’Escherichia Coli és un bacteri que està present en els intestins, necessari per completar el procés digestiu i que en ocasions, sobretot a l’estiu, s’altera i causa còlics i diarrees. També, lògicament es troba en les aigües fecals. Va ser descrita per primer cop el 1885 per Theodore von Escherich, un bacteriòleg alemany que la va batejar com Bacterium coli. Posteriorment la taxonomia li va adjudicar el nom d’Escherichia coli, en honor al seu descobridor. De ben segur que és l’organisme procariota més estudiat del món.
Ara l’E. Coli és notícia, no perquè ha provocat diarrees en els clients d’algun restaurant, sinó perquè a partir d’ella es poden general dos tipus de biocombustibles d’alta energia a partir de sucres simples. Ho ha publicat la revista Nature a partir d’un estudi realitzat per experts de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. La investigació explica com alterant el bacteri aquest pot arribar a segregar enzims hemicel·lulases, que poden digerir la cel·lulosa de les plantes. Aquestes alteracions genètiques possibiliten que els bacteris produeixin directament aquestes molècules a partir d’un component de biomassa derivat de les plantes.
És interessant el descobriment? Molt. Els experts creuen que la conversió microbiana de carbohidrats (sucres) a partir de la biomassa serà el camí més efectiu i de més rendiment per obtenir futurs biocombustibles. L’estudi dirigit per Jay Kaesling suposa un pas important cap a aconseguir aquest objectiu. Ja no faran falta enormes camps de conreu per aconseguir biocombustibles sinó que es podran produir biocombustibles a gran escala sense alterar cap ecosistema.
[youtube]AMaMx7s-EVc[/youtube]
Avui que es tanca la cimera del clima de Copenhaguen és interessant veure quines són les perspectives que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) té pels pròxims anys. I les que té són força contradictòries amb els resultats que sortiran de Dinamarca. Però crec que el què passarà s’aproximarà més al que pronostica l’AIE que els compromisos -potser hauríem de dir desitjos- sorgits de la cimera. Com a mínim les dues coses són contradictòries. Anem a veure. D’una banda tenim el compromís de reduir les emissions de diòxid de carboni, causants en bona part de l’escalfament global i el conseqüent canvi climàtic. Reduir-les passa, entre altres coses, en deixar de tenir una economia dependent del petroli i canviar-la per una que s’alimenti de les energies renovables. Tampoc es té en compte que l’increment diari de la població de la Terra és d’unes dues-centes mil persones i que la població mundial s’aproxima als 7.000.000.000 de persones. Això implica una necessitat molt més gran d’energia que les sostenibles no poden cobrir. Per això veig complicat que si la demanda del petroli continua augmentant es pugui frenar significativament l’escalfament global.
L’AIE afirma que entre el 2010 i el 2014 cada any augmentarà un 0,9% la demanda de petroli. Es veritat que la crisi ha frenat el creixement desmesurat de la demanda de cru, però la carrera alcista ja està tornant a arrancar. El 2009, respecte del 2008, la demanda va baixar 1,4 milions de barrils diaris i s’ha quedat en 84,9 milions de barrils diaris. Però l’any vinent ja parlarem d’una mitjana de 86,3 milions diaris. Els exercicis següents, la tendència a l’increment continuarà amb 87,5 milions de barrils diaris el 2011; 88,7, el 2012; 89,8 milions de barrils diaris pel 2013 i 90,9 milions pel 2014.
Aquest augment de la demanda provindrà bàsicament dels països emergents però en els desenvolupats hi haurà un estancament del consum de cru o fins i tot una davallada per l’entrada d’energies renovables.
Però d’on sortirà el cru d’aquests pròxims cinc anys? Els principals països productors continuaran sent bàsicament els mateixos amb una Aràbia Saudita que posarà al mercat 12 milions de barrils diaris; però Angola, l’Iraq i Nigèria augmentaran significativament la seva producció, mentre que Rússia reduirà la seva producció.
I finalment, els biocarburants que avui en dia representen 1,6 milions de barrils diaris passaran a ser de 2,2 milions el 2014 i estaran produïts bàsicament al Brasil i als EUA. Una misèria, un 2,4%, si es compara amb la producció de petroli fòssil. Per això està clar que la substitució del petroli per combustibles biològics és ara per ara impossible i que per tant les emissions de diòxid de carboni continuaran per molt que els governs reunits a Dinamarca s’entossudeixin a dir el contrari.
[youtube]yKkyLKYamUo[/youtube]
La revista The Lancet ha repassat les accions que són fàcilment realitzables i que poden ajudar a lluitar contra l’escalfament global i, alhora, millorar la salut de la gent. Els consells són diversos i van des de buscar l’eficiència energètica a les llars, a la reducció del consum de carn. La revista mèdica considera que aquests són els aspectes que s’han de començar a debatre a la cimera de Copenhaguen. Entre els exemples que posa The Lancet hi ha un estudi de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres que assegura que si es combinessin l’aïllament tèrmic dels edificis, la ventilació, el canvi de combustibles fòssils per biocombustibles i la conscienciació ciutadana s’evitarian al Regne Unit 5.500 morts prematures cada any i l’emissió a l’atmosfera de 41 megatones de diòxid de carboni.
Però hi ha d’altres efectes de què suposaria fer alguna acció concreta en països com l’Índia, on si s’instal·lessin en un termini de 10 anys 150 milions de forns solars no contaminants -que valen 50 euros cadascun- es reduirien en 240.000 les morts de menors a causa de problemes respiratoris i en 1,8 milions les morts d’adults per problemes cardíacs i pulmonars. També la revista assegura que l’ús de la bicicleta sempre ajudaria més tan a tenir salut com a contaminar menys. Si a les grans ciutats es caminés més i s’anés més en bicicleta els beneficis sobre la salut dels ciutadans serien enormes. A Londres, per exemple, una mesura així aplicada ara significaria pel 2030 que s’haurien reduït entre un 10%-19% els casos de mals coronaris isquèmics; del 10%-18% els ictus cerebrals; entre un 7%-8% els problemes de demència i del 12%-13% els càncers de mama.
Els autors de l’informe asseguren que països en vies de desenvolupament tindrien significatives millores de la salut dels seus ciutadans si es reduís el consum de carbó per a produir electricitat. Una reducció de l’ús de carbó d’entre el 30% i el 50% abans del 2030 suposaria 93.000 morts prematures anuals menys a l’Índia; 57.000 menys a la Xina i 5.000 menys als països de la UE. The Lancet també defensa retallar un 30% el consum mundial de carn per a reduir l’impacte d’una indústria que genera entre el 10% i el 12% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el consum de greixos saturats, responsables de moltes malalties cardiovasculars del primer món.
[youtube]dHweIXv2DF0&feature=PlayList&p=8148D90868784854&index=0[/youtube]
L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha advertit que la demanda mundial d’energia augmentarà un 40% els pròxims vint anys. Segons l’AIE, el 2030 el preu del barril de petroli arribarà als 115 dòlars, mentre que el 2020 serà de 100 dòlars. Encara que aquestes previsions són per filar molt prim i depenen de factors que no tenen res a veure amb el consum, sinó simplement a vegades amb la mateixa especulació, el que està clar és que els pròxims anys el món necessitarà molta més energia. I si el món necessita més energia vol dir que el petroli continuarà almenys tres dècades més sent qui estiri del carro energètic. Però, i més enllà?
Pel 2009 l’AIE calcula que la frenada de l’activitat econòmica provocada per la crisi farà que el cru s’estabilitzi en un preu que voltarà els 60 dòlars per barril. Els càlculs de la AIE preveuen un increment anual de l’1% en la demanda de petroli. Si el 2008 es van consumir 85 milions de barrils diaris el 2030 seran 105 barrils diaris. De qui pocs anys es calcula que la Xina superarà als Estats Units com a màxim consumidor de petroli i gas.
I si es continua consumint a aquest ritme petroli què passarà amb el canvi climàtic? Doncs en aquest tema pinta malament. Només un pla global de donar pas a noves energies sostenibles, com l’hidrogen, pot mantenir l’augment de la temperatura global en dos graus i no en sis si es continua cremant combustibles fòssils al ritme actual. L’ideal és complir el que s’anomena Escenari-450, o sigui no superar les 450 partícules de diòxid de carboni per millor. Actualment l’atmosfera ja conté 390 partícules per milió i la concentració de CO² augmenta vertiginosament. Si el 2020 no es comença a reduir el consum d’energia, la concentració de diòxid de carboni superarà les 450 partícules per milió i l’escalfament global serà irreversible. Però això implicaria frenar radicalment el consum de petroli i gas, potenciar els cotxes híbrids i elèctrics de forma ràpida i que quasi la meitat de l’energia vingui de fonts renovables. Unes fites molt i molt complicades d’aconseguir.
[youtube]nTUDJghNqv8[/youtube]
A principis del 2010 una empresa espanyola començarà a elaborar biodièsel de coco al Paraguai. S’invertiran 11 milions d’euros per posar en marxa el projecte que rebrà el nom de Companyia Paraguaio-espanyola de Bioenergia (Copebiosa) per fabricar biocombustible al departament de Cordillera. La idea és aprofitar les palmeres que produeixen la varietat de coco mbokayà (Acrocomia totai) per aprofitar-ne els excedents. No estem parlant d’una producció petita, Copebiosa calcula produir 50 milions de litres anuals de biodièsel. El Paraguai s’està llançant obertament a la fabricació de biocombustibles. Actualment hi ha nou empreses que produeixen o projecten produir biodièsel al país. Cinc d’elles utilitzen greixos animals o olis vegetals, mentre que quatre utilitzen exclusivament olis vegetals. A aquestes s’hi han de sumar les petites plantes que fabriquen biodièsel sobretot per a fer funcionar la maquinària agrícola.
El fruit d’aquesta palmera, que també es troba a l’Argentina, només s’industrialitza al Paraguai i és totalment aprofitable. Es fa servir com aliment del bestiar i per a cremar en els forns; i l’oli de la grana i la polpa s’aprofita per fer sabons. El coco del Paraguai és d’unes característiques diferents al que estem acostumats a veure, més aviat parlaríem de dàtils. Són fruits més petits de color vermellós. La proposta de fer-ne biodièsel és donar-li una utilitat més a una planta que pràcticament s’utilitza al cent per cent.
[youtube]iL8IGWTl5ck[/youtube]
L’ús de l’energia procedent de la biomassa a Espanya podria reduir entre el 50 i el 70 per cent dels incendis forestals que s’hi produeixen. Això evitaria l’emissió de vuit milions de tones de diòxid de carboni cada any i crearia 12.600 llocs de treball estables. Ho assegura el president de la Secció de Biomassa de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), Manuel García. Actualment a Espanya hi ha 462 megawatts (MW) d’energia de biomassa en funcionament. D’aquests, 360 MW provenen d’indústries de pasta i paper o agroalimentàries, que tenen una planta associada en el seu procés productiu, per a l’aprofitament de residus. La resta, prové de projectes dedicats íntegrament a l’explotació d’aquesta energia.
Les avantatges de l’ús de biomassa prové bàsicament perquè és una forma eficient de desprendre’s de residus agrícoles i, sobretot, perquè és una forma de donar rendibilitat als boscos. Si es pot extreure biomassa en forma de branques, pinyes, arbres morts… el què s’està fent és reduir enormement les possibilitats d’un incendi forestal. Sobretot en els països mediterranis els incendis forestals durant les èpoques de més calor són freqüents i retirar “combustible” dels boscos permetria, fins i tot, que en cas de foc, els bombers poguessin actuar molt millor. Un incendi forestal provoca un gran alliberament a l’atmosfera de CO², mentre que l’utilització de la biomassa permetria una emissió molt menor i, a més un ús energètic que permet estalviar la crema de combustibles fòssils. El problema és que un litre de gasolina proporciona 10.000 kcal, mentre que un quilo de biomassa només en dóna 3.500. Clar que l’obtenció de biomassa és molt més fàcil i barata que tot el procés d’extracció i refinat del petroli i, sobretot, que és una energia sostenible i inesgotable.
[youtube]cfzFYBIQ4mw[/youtube]
Un estudi de l’Agència del Medi Ambient i del Control de l’Energia de França (ADEME) afirma que cultivar plantes per als seu ús com a biocarburants en boscos o prats genera moltes més emissions de diòxid de carboni que les que permet evitar la substitució per hidrocarburs. Segons l’estudi el mal ús dels biocombustibles pot generar de dos a quatre vegades que utilitzant combustibles fòssils. Això passa, per exemple, quan es tallen els boscos tropicals per produir oli de palma. La raó d’aquest desequilibri en l’emissió de CO² és que només s’ha de tenir en compte que els biocarburants també generen diòxid de carboni, sinó que si abans s’han tal·lat enormes superfícies d’arbres aquestes deixen d’absorbir-lo. El mateix passa amb els prats. Evidentment no tots els biocarburants presenten el mateix desequilibri de diòxid de carboni. Segons l’estudi l’etanol obtingut a partir de la canya de sucre és el més eficients dels biocombustibles en terme medi ambientals, perquè genera un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle que la gasolina; i a més proporciona més energia que la que es necessita pel seu conreu. El bioetanol de blat de moro, de blat i de remolatxa o el biodièsel de colza i soja presenten un balanç correcte, amb una reducció d’entre el 60% i el 80% respecte als combustibles fòssils que substitueix i un estalvi energètic entre el 50% i el 80%.