Posts Tagged ‘informàtica’
[youtube]h38G3ZM7zc8[/youtube]
La visió artificial aplicada a l’aeronàutica i l’espai serà el tema principal del XXV Fòrum Integració Homes-Sistema de l’Acadèmia francesa de l’Aire i l’Espai, que se celebrarà el 16 de juny en la Direcció General de l’Aviació Civil (DGAC) de París. L’objectiu d’aquest fòrum és avançar en la investigació sobre ajudes electròniques per la visió en pilotatge d’avions i helicòpters, així com sobre la visió automàtica en l’aterratge d’avions a càrrec de robots. S’intenta saber en quina mesura el computador pot intervenir en la visió, fins ara exclusiva dels éssers vius més evolucionats. I també, es vol discutir com la visió artificial pot ajudar l’ull humà o fins i tot reemplaçar-lo.
Les tècniques de visió artificial han millorat considerablement en pocs anys i les càmeres ja no només es dediquen a gravar imatges sinó que les poden començar a interpretar amb ajuda dels ordinadors. Hi ha molts científics que estan treballant en aquest terreny que ja està donant fruits, però que sens dubte, serà un dels sectors amb més evolució dels pròxims anys.
[youtube]86cr-EfBz1o&feature=PlayList&p=720C151CA5DA79EC&playnext=1&playnext_from=PL&index=33[/youtube]
Un grup internacional d’investigadors ha aconseguit descomposar en els seus factors primersuna xifra de 232 dígits, un rècord que ja avança que els codis de seguretat que s’utilitzen habitualment a internet es podran decodificar fàcilment. Els codis de seguretat es basen en la dificultat per descomposar grans xifres en els seus números primers. L’estudi l’ha fet l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Bonn. Un número com el 21 es pot descomposar com 7 x 3, però si volen fer-ho amb un número prou gran la cosa pràcticament es torna impossible. La xifra descomposada pel grup d’investigadors té 768 bits, o sigui 768 dígits en el sistema de numeració binari que traspassats al sistema digital es converteixen en 232 dígits. Actualment es considera que una bona clau de seguretat ha de tenir almenys 1.024 bits.
Per descomposar la xifra de 232 dígits es va utilitzar una xarxa d’ordinadors, ja que segons els científics si la feina l’hagués fet un ordinador -com el que ara està llegint això- hagués necessitat 2.000 anys per trobar la resposta. La descomposició en factors primers d’una clau de 1.024 bits no serà gens fàcil, però abans de final d’aquesta dècada serà possible. Per això els tècnics de seguretat ja estan començant a introduir noves claus de seguretat de 2.048 bits.
El software que s’ha utilitzat ha estat desenvolupat per la Universitat de Bonn, però en el projecte hi han participat el Departament Federal de Seguretat en la Tecnologia Informàtica, el Centre Wiskunde&Informatika, d’Holanda, i l’Escola Federal Politècnica de Laussanne, de Suïssa, entre altres.
[youtube]OJx36OuvaUI[/youtube]
El Centre Alemany de Càlcul Climàtic (DKRZ) acaba de posar en funcionament el «Blizzard», un supercomputador destinat a calcular futurs canvis climàtics i fins i tot predir tota mena de fenomens meteorològics catastròfics. Només als Estats Units hi ha un ordinador comparable al Blizzard, que està instal·lat a Hamburg. Pesa 35 tones i utilitza 8.448 microprocessadors, gràcies a ells aquest supercomputador assoleix una velocitat de 158 teraflops per segon -cada teraflop és un bilió d’operacions en coma flotant per segon-. És 60 vegades més ràpid que l’anterior ordinador que tenia el centre i 20.000 vegades més ràpid que l’ordinador amb el qual està llegint aquest bloc.
Però per calcular els canvis climàtics i analitzar la meteorologia no només fa falta rapidesa, sinó també una base de dades important per poder fer comparacions respecte comportaments atmosfèrics anteriors. El Blizzard té una capacitat d’emmagatzemament de 60 petabytes -un petabyte és una unitat d’arxivament d’informació el símbol del qual és el PB, i equival a 250 bits o a 1015 bytes-. Per fer-nos una idea del què això significa hauríem de tenir 13 milions dels DVDs actuals per a guardar-hi tota aquesta informació.
La majoria de dades que s’estan utilitzant a la cimera de Copenhaguen provenen del DKRZ que, amb el nou supercomputador, podrà oferir ben aviat models climàtics de gran resolució i predir amb precisió evolucions meteorològiques. El Blizzard calcula canvis als oceans i a l’atmosfera, però també el comportament dels gels, la terra i els boscos. Tot pel mòdic preu de 35 milions d’euros.