Posts Tagged ‘mar’
[youtube]5KPq5eE231s[/youtube]
Científics de la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda, han comprovat que els peixos poden arribar a parlar, remugar i cridar a partir d’una bufeta que utilitzen per nadar. L’investigador marí Shahriman Ghazali s’ha dedicat a gravar els sons de les profunditats de la reserva marina de Leigh, a Australia, i assegura que tots els peixos poden escoltar però no tots saben emetre sons fent vibrar la bufeta natatòria.
Aquests sorolls servirien als peixos per a comunicar-se entre ells, per atraure parelles sexuals, orientar-se o espantar els depredadors. Ghazali ha posat els exemplars en peixeres i després de setmanes d’aclimatació va començar a gravar els sons de diferents espècies.
Les conclusions, encara que l’estudi tot just està en una fase inicial, s’ha de dir que són divertides. S’ha comprovat que els crancs fan soroll, de la mateixa manera que alguns peixos grans. Els científics han comprovat que el bacallà és un peix silenciós, excepte quan esta posant ous.
[youtube]3EEjNykzsnI[/youtube]
La temperatura i la salinitat del Mediterrani Occidental no paren de pujar des del 1900, però des de la dècada dels setanta del segle passat l’augment ha estat espectacular. Journal of Marine System acaba de publicar un estudi de científics dels centres oceanogràfics de Màlaga, Balears i Gijón, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, que depèn del CSIC.
L’escalfament ha estat d’una mil·lèsima de grau cada any durant tot el segle XX. Els científics han observat també que la forma en la qual augmenta la temperatura de les capes profundes del Mediterrani Occidental està relacionada amb la temperatura de l’aire a l’hemisferi nord i amb el calor que absorbeix l’oceà Atlàntic. D’aquesta manera queda clar que el què està passant a la Mediterrània Occidental és un indicador excepcional del què està passant a nivell global. I la cosa pinta malament.
[youtube]4NuaXrS0_Yc[/youtube]
El biòleg Bruno Díaz López acaba de presentar l’estudi més complet i detallar sobre el repertori de sons utilitzats pels dofins mulars (Tursiops truncatus) per comunicar-se. L’estudi demostra la complexitat de la comunicació entre aquests mamífers marins. Fins ara, la comunitat científica pensava que els xiulets eren els principals sons emesos pels dofins i no es donava importància ni se sabia l’ús dels sons en impulses de ràfegues. Díaz i un altre membre de l’Institut del dofí mular (BDRI), amb seu a Sardenya han demostrat que aquests sons són vitals per a la vida dels animals socials i el seu comportament.
Els sons de ràfegues els utilitzen els dofins mulars per a socialitzar-se i mantenir la seva posició en la seva jerarquia social per prevenir enfrontaments. L’estudi l’ha publicat l’editorial Nova Ciència en el llibre Delfines: comportamiento, anatomia y amenazas i conté el repertori més extens de sons de dofins que s’han anat recollint des del 2005.
Els experts diuen que els sons de xiulets tonals, que són els que tenen més melodia, permeten als dofins estar en contacte entre ells, principalment entre mares i fills, i coordinar les estratègies de cacera. Els sons d’impulses de ràfegues, més complexos i variats, els utilitzen per evitar lluites sobretot quan estan disputant-se aliments. El menys dominant s’allunya per evitar la confrontació. Segons Bruno Díaz, la característica principal d’aquests sons és que són molt unidireccionals, a diferència dels sons humans. Un dofí quan es dirigeix a un altre competidor fa aquest sàpiga perfectament que el missatge és per a ell.
[youtube]w1_5urW8XLg[/youtube]
La revista Nature acaba de publicar un estudi que revela que hi ha una corrent d’aigua freda i densa que circula per sota de la plataforma marítima de l’Antàrtida, a uns 3.000 metres de profunditat i que es desplaça des del pol sud cap al nord. L’estudi l’han fet investigadors de la Universitat de Hokkaido, al Japó, els quals van detectar una potent corrent que recorre l’altiplà submarí d’origen volcànic Kerguelen, prop de l’Antàrtida. Els investigadors van fer mesures durant dos anys per esbrinar les característiques de la corrent.
La corrent transporta uns vuit milions de metres cúbics per segon i té una temperatura de 0,2 graus centígrads, un volum quatre vegades més gran que el que s’havia registrat fins ara en altres corrents antàrtiques. La corrent descoberta ara és la més densa i profunda dels oceans de tot el món i que tenen una funció clau en la graduació del clima mundial.
[youtube]ARIg3oQtZ0w[/youtube]
El Regne Unit destinarà 25 milions d’euros per ajudar a les millors tecnologies energètiques marines. L’organisme encarregat de repartir les ajudes s’anomena Carbon Trust i els projectes escollits són de l’Atlantis Resources, Aquamarine Power, Hammerfest Strom UK, Marine Current Turbines, Pelamis Wave Power i Voith Hydro. El director executiu de Carbon Trust, Tom Delay, assegura que els recursos que suposen les onades i les marees al Regne Unit poden ajudar a combatre el canvi climàtic però que també representen una oportunitat de 2.272 milions d’euros pel país. Delay assegura que en pocs anys l’energia provinent del mar podria generar el 20% de l’electricitat del Regne Unit.
Tot i que l’energia eòlica marina està molt més desenvolupada que l’estríctament marina abans del 2020 podria haver-hi més de mil dispositius operant en els mars britànics. Això estimularà les oportunitats dels sectors associats a la construcció i desenvolupament d’aquesta tecnologia. Carbon Trust afirma que el 25% de les tecnologies per aprofitar onades i marees del món s’estan desenvolupant al Regne Unit.
L’empresa Aquamarine Power ja ha rebut 5,7 milions d’euros per a la fabricació de la segona generació de dispositius de producció d’energia a partir de les onades, Olyster-2 (veure el vídeo), que s’està provant al Centre Europeu d’Energia Marina a Orkney. A veure si altres estats en van prenent exemple.
[youtube]eKaH5j3vNaQ[/youtube]
Els japonesos tenen en el seu intestí bacteris que faciliten la digestió de les algues marines amb les quals es prepara el sushi. Aquests bacteris que hi ha dins els budells tenen uns enzims intrusos, però que permeten als individus obtenir energia a partir dels carbohidrats de diverses plantes terrestres. L’estudi, publicat a Science, l’ha fet un equip liderat per Mirjam Czjzek, de l’Estació Biològica de Roscoff (França), que ha aconseguit identificar enzims que digereixen carbohidrats d’un bacteri marí que s’alimenta d’una de les espècies d’algues vermelles.
La investigació s’ha fet comparant el metagenoma, els gens de les comunitats de bacteris que viuen en el cos humà, de l’intestí de 18 voluntaris nord-americans i de 13 japonesos i han comprovat que aquests enzims només apareixien en els budells dels nipons. Si els humans no tenim un gen que creï aquests enzims, què hi fan en els intestins dels japonesos? L’explicació sembla que l’hauríem de buscar uns quants segles enrere. Fa centenars d’anys que les algues tenen un important paper en la cultura alimentària japonesa. En el segle VIII les algues es feien servir com a forma de pagament per a pagar imposts. Aquest contacte amb els microbis marins en menjar algues hauria permès als gens bacterians capaços de digerir les algues marines que s’hagin transferit de l’ecosistema marí a l’intestí humà.
[youtube]VRQP5YheUbU[/youtube]
Una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció és que sovint s’afirma que els plàstics no són biodegradables, sobretot els més durs. Però segur que no s’han trobat a la platja restes del mànec d’un tornavís de plàstic que tingués vint o trenta anys. Ara s’ha confirmat que sí, que els plàstics durs es degraden en el mar, que es van trencant en peces cada cop més petites que són ingerides pels peixos mentre alliberen grans quantitats de bisfenol A, un component químic que altera el sistema endocrí i que pot tenir greus conseqüències per la vida marina.
La investigació l’han fet científics de la Universitat de Nihon, prop de Tòquio, i l’han presentat a la reunió anual de la Societat Química Americana que s’ha celebrat a San Francisco i que aquest any ha estat molt interessant. Els policarbonats són plàstics molt durs, que serveixen per fer lents resistents, fars de cotxe, DVDs, CDs, ampolles d’aigua i altres productes com els tapers. Ara se sap doncs que aquests plàstics durs no es mantenen sense canvis durant dècades o segles, sinó que interaccionen amb l’aigua i que alliberen bisfenol A. Aquest element també l’allibera la pintura que s’utilitza per exemple per segellar els cascs dels vaixells per a protegir-los dels mol·luscs i l’oxidació.
El líder de l’estudi és el químic Katsuhiko Saido que, amb el seu equip, van analitzar sorra i aigua de mar de 200 llocs de 20 països diferents, especialment del sud-est d’Àsia i d’Amèrica del Nord. Els resultats són contundents: a tot arreu hi havia presència significativa de bisfenol A, que podien anar des de l’inapreciable 0,01 parts per milió (ppm) a 50 ppm.
L’any passat aquests científics ja havien demostrat que els plàstics lleugers d’escuma blanca es dissolen ràpidament quan arriben als oceans deixant tot una resta de substàncies tòxiques. Estudis recents han demostrat que el bisfenol A pot afectar mol·luscs, crustacis i amfibis, fins i tot a baixes concentracions. Això deixa clar que el plàstic continuarà sent una important font de contaminació dels mars durant molts anys. Però també s’ha d’estar atents a l’ús que en fem habitualment perquè l’exposició a diferents nivells del bisfenol A causa alteracions del sistema endocrí, perquè es comporta com la principal hormona femenina, l’estrogen.
[youtube]NqyKFU868BI[/youtube]
Investigadors de la Universitat de Màlaga (UMA), liderats pel professor Francisco Criado, han constatat que la temperatura superficial de l’aigua del mar a la Mediterrània ha augmentat 0,05 graus centígrads cada any durant l’últim quart de segle. En total en 25 anys un augment de 1,25 graus. L’estudi s’ha centrat en l’intercanvi d’aigua que es produeix a l’Estret de Gibraltar i la seva relació amb els fenomens climàtics que afecten el Mediterrani. L’estudi també ha analitat la temperatura de l’aire com una més de les variables per a diagnosticar les tendències climàtiques. I les conclusions són que des de fa seixanta anys la temperatura ha anat augmentant 0,012 graus centígrads anualment. En total en seixanta anys un augment de 0,72 graus. Curiosament durant la dècada dels cinquanta del segle passat la temperatura mitjana de l’aire tenia una tendència descendent, però a partir del seixanta va començar a augmentar espectacularment. Les diferents capes d’aigua a diferents temperatures que es troben en els mars fan que les aigües intermitjes i fondes també s’hagin escalfat, encara que d’una forma molt més moderat. El grup de l’UMA treballa actualment en el seguiment de les variables climàtiques de la Mediterrània per fer una descripció pormenoritzada de foctors com la precipitació, evaporació, temperatura de l’aire i aigua i el nivell del mar. Tota la informació l’obtenen de bases de dades climàtiques procedents del National Centers for Environmental Prediction (NCEP) de la NASA.
[youtube]ZhdN8c_CYsA[/youtube]
El Centre de Prediccions Climàtiques dels Estats Units, depenent de l’Agència Nacional Atmosfèrica i Oceànica (NOOA) ha advertit que el fenomen conegut com El Niño es va intensificar durant els mesos d’octubre i novembre i es calcula que continuarà fins la primavera del 2010. Aquest enfortiment és fruit de les anomalies que s’estan registrant en la temperatura de la superfície del mar a les zones est i central de l’oceà Pacífic, on les aigües són entre 0,5 i 2 graus més calentes del normal.
La distorsió que provoca El Niño s’escampa per tot el planeta. Segons les previsions d’aquests experts entre desembre i febrer el fenomen provocarà un augment de les precipitacions sobre el Pacífic central i una sequera forta a la zona d’Indonèsia. Es possible que es produeixi un escalfament a l’extrem oriental del Pacífic equatorial durant els pròxims mesos amb el potencial de produir un augment en la precipitació en sectors del Perú i l’Equador, segons la NOOA. Als Estats Units, per exemple, es preveu que les precipitacions siguin més abundants de l’habitual al sud del país i per sota del normal al nord-oest del Pacífic, Ohio i Tennessee. Als estats del nord dels EUA les temperatures estaran per damunt de la mitjana i en els del sud-est nord-americà, per sota.
[youtube]NhYRgp4qmi4[/youtube]
Els humans coneixem ja millor l’espai exterior de la Terra que la majoria de zones abissals dels oceans, on s’hi van descobrint noves espècies desconegudes. Les raons que el fons del mar sigui tan desconegut és per l’alta tecnologia necessària per aguantar les pressions que s’hi produeixen. Si al nivell del mar hi ha una atmosfera, cada 10 metres que ens enfonsem s’hi ha de sumar una atmosfera més. Així a 100 metres de fondària una persona ha d’aguantar 11 kg/cm², en el límit de la seva resistència. Però amb batiscafs es pot baixar molt més avall.
Ara, investigadors de nou institucions científiques espanyoles treballen en les noves tecnologies robòtiques i instrumentals que poden contribuir a millorar el coneixement del fons marí. El Ministeri de Ciència i Tecnologia i el govern de Múrcia estan promovent el futur Observatori Oceanogràfic Costaner que se situarà prop de Cartagena. Aquesta infraestructura té un pressupost inicial de 600.000 euros. De moment ja han reunit els millors experts espanyols en tecnologia oceanogràfica i robòtica subaquàtica per a contrastar coneixements i quines són les millors tecnologies per aplicar en l’exploració del fons marí.