Posts Tagged ‘salut’
[youtube]M8TVfotE0ic[/youtube]
El doctor Etienne-Emilie Baulieu, el descobridor de la píndola de l’endemà, ha anunciat que ha trobat una proteïna que pot servir per a combatre la malaltia de l’Alzheimer i d’altres formes de demència senil. El descobriment ha estat publicat per la revista de l’Acadèmia de Medicina dels Estats Units i podria ser útil també per fer un diagnòstic precoç de la malaltia. Baulieu afirma que ha descobert una proteïna que es troba de forma anòmala en els casos d’Alzheimer i una altra que destrueix a la primera. Segons el doctor francès potenciant aquesta segona proteïna es podria aconseguir un fàrmac que freni el desenvolupament de la malaltia.
Vol dir això que s’ha trobat la clau per a resoldre la malaltia? No, però s’ha fet un pas endavant. Com a mínim pot servir per avançar una desena d’anys el diagnòstic, i per tant començar el tractament de la malaltia en les fases inicials. Dintre un parell d’anys es tindrà un coneixement molt millor del paper d’aquestes proteïnes en la malaltia i, segons els experts, es calcula que la pròxima dècada l’Alzheimer es curarà. De moment es començarà una fase experimental a l’Hospital Charles Foix de Ivry, a les afores de París.
[youtube]VKngD4eJLy0[/youtube]
Les persones amb més vitamina D a la sang tenen menys possibilitats de desenvolupar càncer de còlon que les que en tenen nivells més baixos. Les conclusions són d’experts de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer, de Lió, i de l’Imperial College de Londres que acaben de publicar un estudi a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ).
Els investigadors van analitzar 1.248 persones amb càncer de còlon i la majoria presentaven uns nivells molt baixos de vitamina D. De tota manera, els científics no s’han atrevit a afirmar amb contundència la relació entre una cosa i l’altre perquè s’hauran de fer més estudis clínics al respecte. Per exemple, no està clar que el consum de suplements de vitamina D ajuda a prevenir la malaltia.
La principal font de la vitamina D o calciferol és la llum del Sol, però també es troba en alguns aliments com l’oli de fetge de bacallà, els peixos blancs com salmó, sardines i tonyina. El pròxim pas és dur a terme noves proves clíniques per confirmar si els suplements de vitamina D poden reduir el risc de patir aquest tipus de càncer. Al Regne Unit es diagnostiquen cada any 37.500 casos de càncer de còlon.
[youtube]VckPoBSZIYs[/youtube]
Científics de la Universitat d’Annuncio, a Itàlia, han realitzat un estudi que s’ha publicat a la revista Phytotherapy Research, segons el qual han trobat un extracte antioxidant que surt de l’escorça d’un tipus de pi francès que té propietats per curar els símptomes aguts i crònics de les hemorroides. L’extracte en qüestió és el Pycnogenol i la seva aplicació tòpica redueix la durada dels dolors i les hemorràgies de les hemorroides. Fins i tot s’ha comprovat que l’aplicació del Pycnogenol ha ajudat a reduir el nombre d’intervencions quirúrgiques i hospitalitzacions en els casos més greus.
L’extracte prové d’un pi que creix al llarg de la costa sud-occidental de França i és una combinació de procianidines, bioflavoides i àcids orgànics. Les proves amb l’extracte del pi es van fer en un grup de pacients durant dues setmanes i els seus resultats van confirmar la seva eficàcia tant si es prenia per via oral com si s’aplicava de forma tòpica.
Les hemorroides són venes inflades i doloroses que es troben en la porció final de recte o a l’anus. Aquesta afecció és molt comuna, especialment durant l’embaràs i després del part. Les hemorroides resulten de l’augment de la pressió a les venes de l’anus. Aquesta pressió provoca bonys i l’expansió de les venes, provocant un dolor intens particularment quan la persona està asseguda. L’estrenyiment, la permanència assegut per llargs períodes de temps i la infecció anal són factors que també contribueixen al desenvolupament d’aquest problema. Però en alguns casos també poden ser símptomes d’altres malalties, com la cirrosi hepàtica.
[youtube]s9q6qiuyDfQ[/youtube]
Un equip científic, dirigit per l’investigador de la Universitat de Califòrnia David Fruman, ha descobert un compost que podria ajudar a combatre la leucèmia perquè ataca la proteïna mTOR, que és un dels factors desencadenants dels processos cancerígens. Ja existeixen medicaments que ataquen directament aquesta proteïna però no han demostrat ser efectius a l’hora d’inhibir el creixement de cèl·lules cancerígens i a més tenen uns efectes secundaris molt importants. El compost descobert ara, en canvi, ha donat resultats molt satisfactoris en les proves realitzades amb cèl·lules leucèmiques de rates. En aquestes proves el nou inhibidor de la proteïna mTOR va bloquejar només l’enzim cancerígen sense que tingués altres efectes adversos. L’estudi, publicat en la revista Nature, indica que el compost va inhibir el creixement de les cèl·lules linfoblàstiques de la leucèmia en cultius cel·lulars i en rates de laboratori i va potenciar els efectes anticancerígens d’una altra substància, el dasatinib (Sprycell) que s’utilitza per tractar la leucèmia.
De tota manera, el nou fàrmac encara tardarà un temps en aplicar-se perquè, tot i que els primers resultats són molt esperançadors, encara ha de superar la fase d’assajos clínics en humans.
[youtube]MNXqFFZYaNs[/youtube]
Per què una persona que pateix migranyes no tolera la llum? La resposta la poden haver trobar al Beth Israel Deaconess Medical Centre, de Boston, on Rami Burnstein i altres científics han fet estudi que ha estat publicat a la revista Nature. Aquests científics han trobat un vincle entre unes cèl·lules de la vista sensibles a la llum i certes cèl·lules nervioses del cervell. Aquesta relació permetria entendre el perquè les migranyes empitjoren amb la llum. L’estudi s’ha fet en rates per buscar una resposta a aquest problema després avaluar l’efecte de les migranyes en pacients cecs. Van descobrir que moltes persones cegues que pateixen migranyes eviten la llum, quan els pacients que han perdut el nervi òptic que connecta l’ull amb el cervell no són sensibles a la llum. La llum augmenta el dolor quan aquesta és detectada per l’ull a través d’una classe especial de neurones de la retina sensibles. Per confirmar-ho, l’equip científic va estudiar en les rates els vincles entre la retina i les àrees del cervell que detecten el dolor. Els investigadors van trobar que l’axó (neurita) de la retina tenia un vincle amb un grup de cèl·lules nerviosos a l’àrea del cervell, el tàlem, conegut per rebre i enviar senyals de dolor relacionades amb la migranya.
[youtube]R96Fldy6UtY&feature=related[/youtube]
Les adolescents que se sotmeten a estrictes dietes per aconseguir el que s’anomena talla zero -a l’Estat espanyol el que seria una talla 30-32- s’arrisquen a patir, a llarg termini, greus problemes en els ossos com la osteoporosi. Ho han descobert investigadors de la Universitat britànica de Bristol i ho va recollir la setmana passada el diari The Times. El que han trobat és l’important paper que juga el greix en el desenvolupament de l’os, i particularment en les dones. L’estudi es va fer amb un ventall de 4.000 joves de 15 anys sobre els que es van aplicar tècniques d’escàner amb les quals es van calcular la forma i la densitat dels ossos, així com la quantitat de greix corporal que tenien.
El projecte s’ha anomenat Children of the 90s Project -Projecte dels nois dels anys noranta- i gràcies a ell s’ha pogut observar que els joves que tenien un major nivell de greix tenien uns ossos més grans i més gruixuts. Fins ara se sabia que la massa muscular sí que té relació amb el creixement dels ossos d’una persona, però ara també se sap que el greix hi juga un paper important. Un augment de 5 quilos en el greix corporal d’una noia s’ha associat a un increment del 8% en la circumferència de la tíbia. Tot i que les dones tendeixen a mostrar nivells de greix superiors als homes, fins i tot si aquestes es mantenen en el pes ideal, la investigació ha revelat la relació directa del greix en el desenvolupament de l’os femení.
Tot i així, les autoritats sanitàries europees continuen molt preocupades per l’alarmant creixement de les malalties relacionades amb l’alimentació i que tenen molt a veure amb la imatge extremadament prima de moltes persones que tenen gran presència social a través dels mitjans. Un estudi de la Unitat d’Investigació de Desordres Alimentaris del King’s College de Londres ha trobat la relació entre les constants imatges que apareixen en els mitjans de models, cantants i actrius d’aparença esquelètica amb l’augment de malalties com l’anorèxia.
[youtube]0dZn1ZJxhQ8[/youtube]
Una investigació feta per científics de la Universitat Pablo de Olavide (UPO) de Sevilla ha posat al descobert que d’un cinc a un deu per cent de malalties rares -les de base genètica que afecten a a menys de 5 casos per cada 10.000 habitants- s’associen erròniament a les alteracions d’un gen. La investigació s’ha publicat a la revista científica nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). El treball ha examinat tres mutacions genètiques associades a la diabetis del tipus II i a l’obesitat i manté que almenys en dos casos, les mutacions afectaven en realitat a gens diferents del que es creia. Les conclusions de la investigació, en la qual hi han participat científics del CSIC, de l’UPO i del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III, revela que moltes de les identificacions de les malalties rares i mutacions d’un gen podrien ser errònies i que haurien de ser revisades.
L’ADN es pot dividir en codificant i no codificant. El codificant conté els gens que formen les proteïnes i suposa només un 5% del genoma humà. El no codificant, té seqüències repetides, i s’ha considerat fins ara poc rellevant. Darrerament, però els científics han començar a descobrir que l’ADN no codificant té moltes claus que expliquen el perquè el gens s’activen en determinats moments o perquè ho fan en només unes determinades cèl·lules.
L’estudi de l’UPO ha investigat sobre tres regions genòmmiques no codificants les mutacions de les quals s’associaven a la diabetis del tipus II i a l’obesitat; dos que s’associaven als gens CDKAL1 i FTO, i una més associada a l’HHEX i IDE. Utilitzant mètodes de genètica comparativa s’ha pogut demostrar que, realment, els gens candidats a estar controlats per aquestes regions són HHEX, IRX3 i SOX4, en comptes de CDKAL1, FTO i IDE, respectivament. Tot plegat demostra que el funcionament del genoma encara està per descobrir del tot i que es podran associar a partir d’ara els gens exactes a la malaltia que provoquen.
[youtube]GoqehY8J20Q[/youtube]
Científics de les universitats de Califòrnia i Michigan han desenvolupat unes partícules que imiten les característiques i funcions dels glòbuls vermells naturals. Entre les virtuts d’aquestes partícules anomenades RBCs hi ha la suavitat i flexibilitat -necessària per circular pels petits capilars-, a més de la capacitat de transportar oxígen a les cèl·lules. A més aquests glòbuls vermells sintètics poden transportar medicaments d’una manera efectiva i controlada. Això obre un ventall enorme en la medicina del futur, perquè aquestes primeres partícules es poden desenvolupar i anar fent més complexes. Els científics han sintetitzat les partícules mitjançant un polímer al qual s’ha cobert de nou capes d’hemoglobina i d’altres proteïnes. El més interessantés que el mètode a partir del qual s’han creat aquests glòbuls vermells artificials es pot desenvolupar en altres partícules que imitin funcions i propietats d’un altre tipus de cèl·lules per a curar malalties, com l’anèmia o l’eliptocitosi hereditària, un transtorn en el qual els glòbuls vermells alteren la seva forma circular i provoquen l’anèmia hemolítica.
Bon Nadal!
[youtube]PpT-36JYo28[/youtube]
[youtube]rHyeZhcoZcQ[/youtube]
Científics nord-americans de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Los Angeles, a Califòrnia, han presentat un estudi que assegura que alguns fàrmacs que combaten l’osteoporosi també ajuden a prevenir el càncer de mama. L’estudi, presentat per l’Associació per a la Investigació del Càncer en un simposi sobre la malaltia a San Antonio, Texas, s’ha realitzat a 150.000 dones menopàusiques i les conclusions són clares. Les dones que van consumir bisfosfonats per a combatre l’osteoporosi es van veure beneficiades per una reducció del 32% en els casos de càncer de mama invasiu. Aquest factor benefactor d’aquest fàrmac ja s’havia començat a veure beneficiós en altres estudis anteriors que havien establert un nivell molt més baix de recaiguda de la malaltia en dones que havien rebut una injecció d’àcid bisfosfonat zoledrònic cada sis mesos. Als Estats Units cada any es recepten aquests fàrmacs a milions de dones per combatre l’afebliment dels ossos.
L’osteoporosi és una malaltia en la qual l’os va perdent massa i es torna més prim i feble, cosa que fa que es torni molt fràgil i sovint es trenqui. La massa òssea d’una persona va augmentant al llarg de la seva vida fins arribar al nivell màxim entre els 30 i els 35 anys. A partir d’aquesta edat, de forma natural, comença una progressiva pèrdua de massa dels ossos. Quan la pèrdua progressiva s’accelera, cosa que pot estar provocada per una malaltia o hàbits determinats i en el cas de la dona en arribar a la menopàusia, pot presentar-se l’osteoporosi en edats més baixes. L’osteoporosi és la principal causa de fractures d’ossos del canell, columna i maluc en dones a partir de l’època menopàusica.