Posts Tagged ‘salut’
[youtube]1l-2dJxY5R0[/youtube]
Entre els mites que rodegen els telèfons mòbils hi ha el de que poden causar una explosió quan s’està posant gasolina al cotxe, o que les microradiacions són capaces de fer crispetes. Són mites que s’han demostrat falsos -podeu veure el vídeo adjunt-, però n’hi ha que són més preocupants. Tots els que fem servir mòbils sabem que s’escalfen si funcionen durant una bona estona i que una conversa llarga amb l’aparell a l’orella provoca incomoditats. Fins i tot s’ha suggerit que una exposició continuada a les ones dels mòbils pot acabar provocant càncer en el cervell. Però un estudi de científics escandinaus publicat a la revista Journal of the National Cancer Institute ho desmenteix.
No es coneix cap mecanisme biològic que relacioni les dues coses i no s’ha trobat cap vinculació amb un ús continuat del cel·lular en períodes entre cinc i deu anys. La investigació l’han fet des de l’Institut d’Epidemiologia del Càncer de Dinamarca en col·laboració amb científics de Suècia, Noruega i Finlàndia i s’ha centrat en estudiar les taxes anuals d’incidència de glioma i meningioma entre adults més grans de vint anys en els quatre països. En total una mostra de quasi seixanta mil individus d’edats compreses entre els 20 i els 79 anys als que se’ls va diagnosticar un tumor cerebral entre el 1974 i el 2003, entre una població de 16 milions de persones adultes. I què revela l’estudi? Doncs que les taxes d’incidència de càncer cerebral es van mantenir estables durant aquest període, sense que l’aparició generalitzada dels mòbils a meitat dels anys noranta en provoqués cap modificació. Sobretot és important en el període que va del 1998 al 2003 no va presentar cap diferència respecte al període anterior. Això vol dir que no hi ha cap relació entre mòbils i tumors cerebrals? Els autors de l’estudi són prudents i només s’atreveixen a dir que potser el període necessari per a notar els efectes és més llarg o, fins i tot, que el grup de població estudiat sigui massa petit. En tot cas és un alleugerament per a molts que tenim el mòbil com a eina de treball… Perdoneu que tinc una trucada.
[youtube]h80c3yFvQw8[/youtube]
A l’Hospital Presbiterià de Nova York s’està provant una revolucionària tècnica per combatre els tumors cerebrals que consisteix en injectar altes dosis d’un medicament directament en les formacions cancerígenes. El centre ha realitzat les primeres aplicacions intraarterials directes que es realitzen al món del medicament Avastin (bevacizumab) sobre un tumor maligne. La tècnica estalvia als pacients els efectes secundaris de rebre el medicament via intravenosa. Els resultats han estat molt bons i això a la pràctica podria significar acabar amb les sessions de quimioteràpia per via intravenosa que se solen aplicar de manera freqüent als pacients que presenten tumors cerebrals malignes. La nova tècnica s’explica en el Journal of Experimental Therapeutics and Oncology.
L’Avastin està fabricat per la companyia Genentech, membre del grup Roche, i el que fa és bloquejar el creixement dels vasos sanguinis, sense sang les cèl·lules tumorals es moren. El medicament fins ara s’aplica a través de les venes, per la qual cosa, perquè arribi al tumor se n’ha d’aplicar molta més quantitat. La tècnica es continua provant i si acaba donant resultats tan bons com ara fins i tot servirà per a tumors que no responen bé a les tècniques actuals.
[youtube]C8tmgpOiWRw[/youtube]
Segurament no hagin sentit a parlar mai del kuru, una malaltia neurodegenerativa i infecciosa provocada per un prió, molt similar a la malaltia de Creuzfeldt-Jakob, coneguda com la de les vaques boges. El kuru també és coneix com «mort de riure» pels moviments espasmòdics dels afectats. Kuru en la llengua d’algunes tribus de Papua-Nova Guinea significa «tremolor, amb febre i fred», símptomes que manifesten els afectats per aquesta malaltia. Com el mal de les vaques boges el desenvolupament de la malaltia és lent però quan apareixen els símptomes és massa tard. Tres mesos de vida i para de comptar. La curiositat del kuru és que la transmissió de l’agent infecciós es feia a través del consum de teixits cerebrals de persones mortes, amb la intenció d’adquirir-ne la seva saviesa. La majoria de persones afectades pel kuru eren inicialment les dones que cuinaven els cadàvers i que n’anaven tastant algun tros mentre feien bullir l’olla.
El kuru està d’actualitat perquè s’acaba de descobrir que membres d’una tribu antropòfaga de Papua-Nova Guinea que antigament menjava cervell humà tenen una mutació que els protegeix de la malaltia, segons un estudi que ha publicat el setmanari The New England Journal of Medicine. Un equip metge del University College of London, dirigit per Simon Mead, ha descobert una alteració genètica única entre descendents de les persones que van practicar aquest ritual funerari. Aquesta gastronomia post-mortem va ser prohibida per les autoritats en la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Però el més sorprenent és que aquesta comunitat d’excanibals ha desenvolupat la seva pròpia resposta biològica a l’epidemia de kuru.
A la regió del vall de Purosa, on l’epidèmia de kuru va ser més mortífera actualment el 8% dels individus presenten una alteració genètica que els protegeix de la malaltia. L’estudi es va fer analitzant l’ADN de 3.000 persones, de les quals 152 havien mort de kuru.
[youtube]ICLA5Sp3qXI[/youtube]
A València s’ha celebrat aquest mes la cinquena Jornada de Robòtica. Els científics que hi han participat han predit que en una dècada hi haurà a moltes cases «robots infermers» que cuidaran a les persones i les hi controlaran la salut. Ja hi ha models experimentals però la seva comercialització i presència a les cases, residència i centres sanitaris, pot tardar com a mínim deu anys. Altres robots, els domèstics, per exemple, tenen un futur molt prometedor. Es calcula que ens els pròxims quatre anys n’hi haurà més d’onze milions d’unitats a tot el món. El secretari de l’Institut ai2, Martín Mellado, assegura que el 2011 al món hi haurà set milions de nous robots d’us personal i entreteniment i cinc milions de robots per a realitzar feines de la casa. N’hi ha moltes classes però els que ja s’estan comercialitzant són el robot aspiradora, els talladors automàtics de gespa i els de transport personal.
No hi ha un acord sobre quines màquines es poden anomenar robots, però podríem dir que ho són les que es mouen, fan funcionar un braç mecànic, poden interaccionar amb el seu entorn i mostrar un comportament intel·ligents que els fa prendre decisions sense intervenció humana. I, evidentment, els que imiten a l’home. Però robots humanitzats com a companys de feina, encara tardarem una mica a veure’ls.
[youtube]j4N3pR1J0T8&feature=related[/youtube]
Científics de l’empresa alemanya Beiersdorf AG, d’Hamburg, coneguda per la seva marca estrella, Nivea, han descobert que una sola molècula proteica és la responsable de l’olor corporal. Segons els estudis d’aquesta companyia totes les partícules que conformen l’olor de suor són transportades a la superfície de la pell per aquesta proteïna, batejada com ABCC11. Quan arriben a la superfície de la pell les proteïnes són descompostes per bacteris que provoquen el típic olor de suor. L’estudi ha estat publicat a la revista Journal of Investigate Dermatology.
Durant les investigacions també s’ha pogut comprovar l’existència d’una diferència genètica entre europeus i asiàtics a l’hora de suar. Segons el lloc d’origen, entre un 30% i un 100% de determinades poblacions asiàtiques no emeten cap olor quan suen, ja que tenen l’activitat de la proteïna ABCC11 limitada. Els experts alemanys asseguren que aquesta diferència genètica pot determinar la facilitat a l’hora d’escollir parella, en imposar-se les persones que no fan pudor de suor sobre les que en fan.
[youtube]qoXgiBo6T24&feature=PlayList&p=AFB4DBCD2555CF81&playnext=1&playnext_from=PL&index=112[/youtube]
Fumar durant l’embaràs augmenta el risc de tenir fills amb problemes de conducta que es poden manifestar a partir dels 3 anys. Ho diu un estudi fet per metges britànics que s’ha publicat al Journal of Epidemiology and Community Health i en el qual han participat més de 14.000 mares i fills nascuts entre el 2001 i el 2001 al Regne Unit. Les mares van ser dividides entre fumadores moderades i grans fumadores i van haver de valorar el comportament dels seus fills de 3 anys a través de qüestionaris psicològics.
Després de tenir en compte altres factors que poden influir en els resultats, com per exemple l’edat de la mare durant l’embaràs, el seu nivell educatiu, socioeconòmic i l’estabilitat familiar, l’estudi va concloure que els fills de dones que van fumar molt durant la gestació presentaven amb més freqüència problemes de conducta. Els nens de grans fumadores tenien el doble de probabilitat de tenir problemes de comportament; i en el cas de les fumadores moderades, les de menys de deu cigarretes per dia, augmentaven en un 80% els caos d’hiperactivitat i dèficit d’atenció.
[youtube]haq4cLZMNN8[/youtube]
La principal preocupació que existeix avui en dia sobre la grip A és que el virus AH1N1 pugui patir una mutació i que es combini amb un altre virus de la grip, sigui l’estacional o l’aviària, H5N1, i generar un nou virus potencialment més perillós. Està clar que la grip s’estendrà per tot el món en els pròxims mesos perquè el contagi avança a gran velocitat. Des que va aparèixer a Mèxic a principis d’estiu s’ha estès per cent països gràcies a la velocitat actual dels mitjans de transport i a la interconnexió entre continents i països. La pandèmia de grip espanyola del 1918 va tardar un any i mig en escampar-se pel planeta. L’hemisferi nord es prepara per un rebrot de la grip a mesura que s’acosta l’hivern, però les xifres de mortalitat no són espectaculars i en la majoria de casos, la malaltia se supera sense massa problemes. Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip A ha contagiat a més de 340.000 persones arreu del món i ha provocat 4.000 morts.
Però la principal preocupació no és tant sanitària com econòmica, la grip A afecta sobretot població jove. El Banc Mundial va anunciar dijous passat que una pandèmia moderada reduiria el creixement mundial un 0,7%, però que un brot sever podria fer baixar el Producte Interior Brut Mundial un 3%. Això just en un moment que encara no s’ha superat del tot la crisi econòmica. Mèxic, el país on va començar la pandèmia, veurà com aquest any la seva economia retrocedeix un 7,3%, en bona part a causa dels efectes de la grip A. El Fons Monetari Internacional (FMI) pronostica que l’economia mundial es contraurà un 1,1% aquest any i que l’any vinent creixerà un 3,1%. La situació pot ser especialment greu en països subdesenvolupats que ja pateixen altres malalties epidèmiques, com la sida. Amb pocs recursos econòmics i amb una infraestructura sanitària deficient la pandèmia de grip A pot fer-hi estralls.
[youtube]lCDZSf04afQ&feature=related[/youtube]
Jane Burgermeister és una periodista científica suïssa que ha escrit per a revistes com Nature o el British Medical Journal i ha treballat per diaris com The Guardian. Es va fer famosa fa uns mesos quan va presentar càrrec criminals a l’FBI en contra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la farmacéutica nord-americana Baxter, la filial austríaca de la qual va distribuir, el febrer del 2009, 72 quilos de material contaminat amb vacunes que contenien el virus viu de la grip aviària, l’H5N1, a setze laboratoris de diversos països. O sigui, en comptes de vacunes el què va fer la farmacèutica va ser distribuir directament el virus. La periodista ho va denunciar perquè entenia que un error d’aquesta mena en empreses que tenen protocols de seguretat extrems només ho podien fer de forma conscient, en aquest cas per provocar una pandèmia que obligués a una distribució massiva de les seves vacunes bones. La probabilitat de barrejar un virus viu amb el material d’una vacuna accidentalment és pràcticament impossible.
Sóc poc partidari de les teories conspiratives però com a mínim els arguments que planteja Burgermeister s’han d’escoltar ara que els governs estan disposats a distribuir una vacuna contra la grip A que encara està en fase experimental i no se sap ni la seva eficàcia ni si serà perjudicial. La suposada errada de Baxter amb les vacunes contaminades no va anar més perquè a la República Txeca van realitzar l’experiment d’injectar la vacuna que els havia arribat a fures, abans de començar-la a aplicar als humans. Les fures van morir i es va descobrir l’error. Els txecs es van preguntar si era una conspiració deliberada per a provocar una pandèmia. La sospita sobre Baxter recau en el fet que el virus de la grip aviària H5N1 és mortal però té una propagació més restringida perquè s’encomana amb més dificultat. En els laboratoris el què va aparèixer va ser una barreja de l’H5N1 amb el de l’H3N2, la grip estacional, molt més contagiosa. O sigui, no només no s’havia matat el virus o atuït per fer-ne una vacuna sinó que als laboratoris aquest s’havia potenciat. Curiosament setmanes després d’aquest incident, Baxter va ser escollida per a produir una vacuna per a la grip A que va aparèixer a Mèxic i que ràpidament es va estendre als EUA.
I entre això i la història que hi darrera el Tamiflu, comença a ser preocupant que mitja Humanitat depengui d’unes empreses que tenen la salut mundial a les seves mans. Per cert, la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jiménez, va dir que no es vacunaria de la grip A, això sí les administracions autonòmiques i estatals adquiriran i distribuiran vacunes com caramels aplicant els protocols i recomanacions de l’OMS.
[youtube]OOBGPZyv5vI&NR=1[/youtube]
L’exdiplomàtic Michael Jay i el científic Michael Marmot han publicat un article a les revistes mèdiques The Lancet i British Medical Journal advertint que un fracàs en la cimera del clima que s’ha de celebrar a Copenhaguen a finals d’any, tindria com a conseqüència que la Humanitat afrontaria una catàstrofe sanitària global sense precedents. Reduir en un 50% (respecte al 1990) les emissions de diòxid de carboni pel 2050 és l’única manera d’evitar que la temperatura mitjana del planeta s’elevi dos graus respecte a la que hi havia en temps preindustrials. Els científics consideren que aquest és el límit a partir del qual el canvi climàtic serà irreversible i catastròfic. Per això una manca d’acord a Copenhaguen podria frenar els canvis socials i energètics imprescindibles per a frenar l’escalfament global. Els autors de l’article defensen també que aquests canvis s’haurien de fer igualment encara que no tinguessin conseqüències directes sobre el clima. Entre ells, proposen tancar les centrals de carbó, eliminar els motors de combustió interna, l’estalvi energètic en els habitatges, lluitar contra la deforestació i el potencialment de collites resistents a les sequeres. Està clar que només fent passes cap a una energia neta, cap als cotxes que funcionin sense gasolina, protegint els boscos i les selves i amb una nova cultura agrícola es pot evitar anar cap a una catàstrofe. Jay i Marmot, a més en el seu article, insten als professionals de la sanitat, a adoptar un paper militant sobre l’escalfament global per aplicar estratègies que beneficiïn la salut de la població.
[youtube]c9qthGAue7Q&feature=related[/youtube]
Científics britànics i francesos han aconseguit identificar tres nous gens relacionats amb l’Alzheimer. Això en el futur podria reduir un 20% la incidència de l’Alzheimer i suposa un pas endavant transcendental en la lluita contra la malaltia. La investigació, que ha estat publicada per la revista Nature Genetics ha estat dirigida per Julie Williams, de la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les. El què proposen aquests científics és neutralitzar l’activitat d’aquests gens i si s’aconseguís, en un país com el Regne Unit es podrien evitar cent mil nous casos de la variant més freqüent de l’Alzheimer, la que es pateix de vell. Des del 1993 no s’identificava cap gen causant de la malaltia. Dos dels tres gens nous, clusterina (CLU) i PICALM, van ser identificat pels britànics i el tercer, el receptor complementari 1 (CR1), pels francesos. El gen CLU té propietats protectores del cervell i ajuda aquest a desfer-se dels amiloides, unes proteïnes que tenen potencial destructiu. Segons l’estudi, el CLU també redueix les inflamacions en el cervell causades per una excessiva resposta del sistema immunitari. Aquesta funció la comparteix amb la CR1.
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que provoca un deteriorament cognitiu i de transtorn de la conducta. La causa és la mort de les neurones i l’atrofia del cervell i, de moment, no té cura. Al món un 0,40% de les persones pateixen aquesta malaltia que, a causa de l’augment de l’esperança de vida, afecta més població. Els científics que han fet l’estudi creuen que la inflamació cerebral pot jugar un paper clau en el desenvolupament de l’Alzheimer i interactuar amb aquests gens comportarà poder accedir a tractaments farmacològics nous i molt més efectius. Però, a més, que la inflamació tingui efectes activadors de la malaltia fa que es comenci a pensar amb medicaments antiinflamatoris comuns, com el paracetamol o l’ibuprofè per a combatre la malaltia.
El gen PICALM està associat al transport de molècules cap a les cèl·lules nervioses i amb el funcionament del procès de connexió neuronal, sinàpsi, que ajuda a formar la memòria de l’individu. Que una persona tingui determinades versions d’aquests gens incrementa el risc de patir l’Alzheimer entre un 10 i un 15%. L’estudi s’ha fet durant dos anys amb el seguiment de l’ADN de 16.000 persones i analitzant un milió de variacions del codi genètic associat a aquest mal. L’estudi ha estat parcialment finançat pel Fons d’Investigació de l’Alzheimer del Regne Unit, els responsables del qual ja han dit que pensen ara en finançar una futura investigació per trobar l’arrel de la malaltia que implicarà 60.000 persones.