Posts Tagged ‘Science’
[youtube]S5I48UndyuY&feature=related[/youtube]
Un grup científic va descobrir a Puerto Rico una forma farmacològica d’induir la sensació de seguretat o absència de por en el cervell de les rates, en un experiment que podria marcar el camí a teràpies contra trastorns d’angoixa en les persones. Científics del Campus de Ciències Mèdiques de la Universitat de Puerto Rico han publicat un estudi a la revista Science que l’administració d’un anomenat factor neurotròfic derivat (BDNF) que arriba a l’escorça prefrontal del cervell dels rosegadors. El BDNF impedeix que els animals tinguin por a l’escoltar un to que fins aquell moment s’acompanyava d’una descàrrega elèctrica. Els experiments van revelar que el BDNF en cap cas va alterar altres patrons de conducta com el moviment o l’angoixa general.
El factor principal dels trastorns de l’angoixa, entre ells el trastorn de l’estrès post-traumàtic, és la impossibilitat d’eliminar o reduir la por. Segons els científics que han fet l’assaig, el descobriment suggereix que a l’augmentar el BDNF en els circuits de l’escorça prefrontal es pot reduir el trastorn d’estrés post-traumàtic i potser altres coses com les addicions al tabac, l’alcohol o les drogues. L’objectiu és ara buscar formes d’augmentar l’efecte del BDNF en el cervell, cosa que es podria fer a través d’incloure’l en els medicaments contra la depressió.
[youtube]gmWKUZqE7Q0[/youtube]
La revista Science ha publicat un estudi de científics anglesos i australians, de les universitats de Cambridge i Melbourne, que revela que els tiranosaurus rex també van habitar els continents de l’hemisferi sud. En una caverna d’Austràlia es va trobar un os d’uns trenta centímetres de llargada d’un petit avantpassat del tiranosaurus. L’os pertany al gènere dels tiranosaures perquè aquest tipus de dinosaures té ossos del maluc que són únics. Fins ara els fòssils dels tiranosaures només s’havien trobat a l’hemisferi nord i alguns científics pensaven que mai havien arribat fins el sud. La troballa és molt important perquè demostra que fa 110 milions d’anys hi havia tiranosaures a qualsevol lloc del món. El fòssil pertanyia a un animal que mesurava uns tres metres de llarg i pesava uns vuitanta quilos amb un gran cap i uns braços petits que eren les característiques principals dels tiranosaurus rex. Els grans tiranosaures mesuraven més de 12 metres de llargada i pesaven fins a quatre tones i van viure fins fa uns 70 milions d’anys, a finals del Cretaci.
[youtube]Kb3YoG3VcIU[/youtube]
S’imaginen fer volar un avió amb biomassa procedent de restes de fusta, plantes de blat de moro i altres vegetals? Doncs a partir d’ara serà possible segons l’estudi publicat per la revista Science. Enginyers nord-americans han anunciat que han creat un mètode per a produir combustible per als avions a reacció a partir de derivats de la biomassa. La investigació s’ha fet a la Universitat de Wisconsin-Madison que converteix gamma-valerolactone (GVL) en un equivalent químic del combustible utilitzat pels avions, el querosè JET-A1.
El mètode l’explica James Dumesic, professor d’enginyeria química i biològica, i explota la tendència del sucre a degradar-se i a separar-se en àcid levulínic i àcid fòrmic, dos productes que fins ara no es podien convertir en combustible d’alta energia. En presència de catalitzadors metàl·lics aquests productes reaccionen i formen GVL, una substància que es pot convertir en combustible per avions mitjançant altres catalitzadors barats i que aprofita un 95% del potencial energètic de la biomassa utilitzada.
Problemes: De fet n’hi ha un de molt clar, el seu cost. Si s’aconsegueix que aquest combustible sigui més barat que el querosè normal la seva comercialització i ús generalitzat serà fàcil -si els governs no ho impedeixen-.
Un altre estudi publicat per la revista Plant Biotechnology Journal ha analitzat recentment la possibilitat de produir etanol a partir de biomassa de peles de fruita i papers de diari. No ho pot semblar, però aquest combustible és més net que l’etanol derivat del blat de moro, el qual és més contaminant que la gasolina, segons la investigació feta per Henry Daniell, de la Universitat Central de Florida. La tècnica, en aquest cas, utilitza una combinació d’enzims per transformar les peles de taronja i altres materials de rebuig en sucre que es fermenta per a convertir-lo en etanol. Aquest bioalcohol produeix menys gasos d’efecte hivernacle que la gasolina o l’electricitat.
[youtube]EC9aIth1ah4[/youtube]
L’avenç científic més important del 2009, segons la revista Science, ha estat l’estudi del fòssil d’Ardipithecus ramidus, una mena d’homídid que va viure fa 4,4 milions d’anys a la zona que actualment ocupa Etiòpia. El fòssil trobat té un milió d’anys d’antiguitat més que la famosa Lucy Australopithecus afarensis, de la qual es té un esquelet parcial i que era considerada fins ara l’homínid més antic que s’havia trobat. La descoberta d’Ardi, el nom amb el qual l’han batejat els científics, ha permès trobar un nexe més de la branca evolutiva de la que han sortit ximpanzés i humans, tot i que això no vol dir que sigui un parent directe.
L’estudi d’Ardi l’ha fet un equip de 47 científics de nou països que han analitzat 150.000 espècies de plantes i animals fossilitzats i ha estat un avanç clau per entendre més l’evolució. Analitzant el crani, les dents, la pelvis, les mans, els peus i d’altre ossos es pot dir que Ardi té una barreja de característiques que comparteix amb els simis del Miocè que el van precedir però d’altres característiques no només tenen els homínids.
El fòssil d’Ardi es va trobar el 1994 i la seva edat s’ha datat a partir de les cendres i laves que el rodejaven. Ardi era una femella d’un 1,20 metres d’altura i 50 kg de pes. Els investigadors creuen que, per la forma de la pelvis, Ardi caminava dreta sobre els seus peus quan estava per terra, però utilitzava braços i peus quan es movia entre els arbres, com els humans.
[youtube]-vOwOXysTDs[/youtube]
Tothom es queixa de la falta de memòria, la incapacitat de recuperar una informació que el nostre cervell ja té emmagatzemada. Doncs d’aquí poc temps segurament es disposarà d’un medicament que potenciarà enormement la memòria. Un grup d’investigadors de la Universitat de Màlaga, liderat pel doctor Zafaruddin Khan, ha desenvolupat un model d’experimentació en rates que permet incrementar més de mil vegades la capacitat de memòria d’un animal normal. Això s’aconsegueix estimulant el seu cervell amb una proteïna que, es creu, també pot servir pels humans. La proteïna en qüestió s’anomena RGS14, una biomolècula a partir de la qual es podran corregir problemes de memòria en pacients amb patologies neurològiques i també en la població envellida. L’estudi, publicat a la revista Science, no descarta que aquesta ampliació de memòria també es pugui aplicar a persones sense problemes, però que tenen necessitat d’augmentar la seva capacitat memorística, per exemple els estudiants. D’aquí un any l’RGS14 es començarà a experimentar en micos i, si la cosa funciona, després es passarà a una segona fase amb humans. De moment, els resultats són més que espectaculars. Les rates tractades amb aquesta proteïna memoritzen la informació d’un objecte durant mesos, mentre que els animals que no l’han pres només retenen la informació 45 minuts.
[youtube]xd4tkp_-wf8[/youtube]
Fa 40 anys, quan els astronautes nord-americans de la missió Apol·lo tornaven a la Terra procedents de la Lluna explicaven en els seus informes que havien vist flaixos de llum, fins i tot amb els ulls tancats. Durant quaranta anys l’origen d’aquestes llumetes havia estat un misteri. Ara se sap què són. El què «veien» els astronautes és l’energia que desapareix en l’explosió d’una estrella i que impulsa l’acceleració de partícules per l’Univers. Un estudi publicat per Science i fet per astrònoms de l’observatori Chandra de Raigs X de la NASA i del Gran Telescopi de l’Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, revela què veien els conqueridors de la Lluna. Els flaixos de llum que de tant en tant sorprenien els astronautes eren raigs còsmics, partícules carregades que bombardegen l’atmosfera terrestre i que impactaven contra les seves retines. Aquestes partícules són protons que es desplacen a la velocitat de la llum i que provenen des de diversos punts, alguns des de fora la Via Làctia. Eveline Helder, de l’Institut Astronòmic de la Universitat holandesa d’Utrecht, explica que quan esclata una estrella i es converteix en una supernova, gran part de l’energia d’aquesta explosió accelera algunes partícules a nivells extremadament alts d’energia. Aquesta energia prové de la temperatura del gas que provoca l’explosió. Fins ara es creia que la temperatura del gas havia de ser de 500 milions de graus centígrads, però s’ha descobert que la temperatura és molt més baixa del què s’havia pensat, només 30 milions de graus. La resta és l’energia gastada en impulsar els raigs còsmics, que veuen els astronautes.
[youtube]XyJWlFNrBdU&feature=related[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi sobre el perquè es va produir una extinció massiva de la vida marina fa 260 milions d’anys. La culpa la tindria una enorme erupció volcànica que es va produir a l’actual província xinesa d’Emeishan i que va llançar un milió de metres cúbics de lava. La investigació l’han fet paleontòlegs de la Universitat britànica de Leeds. La capa de lava que es va fossilitzar després de l’erupció confirma l’extinció de moltes espècies, cosa que vincula l’activitat volcànica amb una catàstrofe ambiental. Però si només hagués estat per la lava les conseqüències no haguessin estat tan importants. El factor determinant va ser l’alliberament a l’atmosfera volums enormes de diòxid sulfúric formant un núvol que va envoltar el planeta, provocant un refredament de la Terra i pluges àcides arreu. Tot i que la possibilitat d’erupcions volcàniques tan grans hi continua sent, és inferior a la de fa milions d’anys. Actualment hi ha diversos volcans actius: el Llaima, a Xile; l’Anak Krakatoa, a Indonèsia; la Cumbre, a l’illa de la Isabela… i també el Shivelutx, el més septentrional dels 28 volcans actius a la Península de Kamxatka, que està llançant cendre a 5.000 metres d’altura.
[youtube]S60xbz1qgKY[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi que explica el perquè algunes persones ens cauen més bé que altres i ens hi sentim més identificats. El secret està en l’activitat d’una regió del cervell on es genera l’eufòria i les recompenses. L’estudi l’han fet Dean Mobbs, del Consell d’Investigació Mèdica de Cambridge (Regne Unit) i Luca Passamonti, del Consell Nacional d’Investigació a Cosenza (Itàlia). Aquest científics han liderat un grup que s’ha dedicat a investigar les àrees cerebrals que intervenen en l’empatia entre persones. El més curió és que l’estudi s’ha fet en base als concursos televisius que donen diners als que hi participen però que en canvi no suposen cap ingrés per qui ho mira. Tot i així alguns concursants cauen més bé que d’altres i no a tothom per igual. Amb un grup de voluntaris als quals es van escanejar els cervells amb tècniques de ressonància magnètica es va intentar determinar, primer, la percepció d’una altra persona com a similar a un mateix. I després, es va observar el sentiment de plaer a partir dels èxits de l’altra persona. L’estudi va revelar que, quan un voluntari veia que la persona amb la que tenia més afinitat guanyava, s’activava l’estriat ventral, la regió del cervell involucrada en l’experiència de recompensa o eurfòria. Curiosament la mateixa que s’activa quan els voluntaris van participar directament en un concurs i van guanyar. També van poder comprovar que una altra regió del cervell, l’escorça cingulada ventral anterior, on hi ha els sentiments rellevants per a la mateixa persona també mostrava activitat i després aquesta es desplaçava a l’estriat ventral. O sigui, per tenir empatia amb una persona t’hi has de veure d’alguna forma reconegut en tu mateix i un cop aconseguit això, el cervell entén els èxits d’aquesta persona com a «propis» i això ens fa està contents. Un pas més en el procés de descobriment de l’òrgan més important dels éssers humans.
[youtube]nJeJKLP4cjE&NR=1[/youtube]
El tràfic internacional d’animals contribueix a la propagació d’agents patògens i amenaça l’agricultura i la biodiversitat. Científics del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Universitat Brow acaben de publicar un estudi a la revista Science en el qual recorden que aquest comerç representa una activitat que desplaça milions d’exemplars, mou milions de dòlars i constitueix una greu amenaça ambiental. La introducció de noves espècies en ecosistemes que no eren presents fa que competeixin amb les espècies autòctones i al no tenir sovint depredadors solen crèixer ràpidament. A més alguns d’aquests animals poden transportar virus o bacteris que troben en el nou hàbitat un lloc ideal per a desenvolupar-se. Des de l’any 2000, els EUA han rebut més de 1.480 milions d’animals exòtics d’orígens molt diversos. Un 92% eren animals per a venda comercial com a mascotes, un 80% procedien de poblacions salvatges i pràcticament cap havia estat sotmés a proves de patògens abans de ser embarcats. L’estudi cita el cas d’un brot epidèmic que es va produir el 2003 als EUA generat per la importació d’animals. Algú va importar des de l’Àfrica uns rosegadors portadors de la verola del mico, que van acabar escapant i vivint als prats. Allà van entrar en contacte i contagiar els gossets de les praderies, alguns dels quals van entrar en contacte amb humans. El resultat va ser 72 morts. La verola del mico continua activa a diverses zones de l’Àfrica i és mortal pels simis. El virus és de la família orthopox i el transmeten petits mamífers rosegadors. Es calcula que cada any les despeses ambientals i per a la salut vinculats a la invasió d’espècies animals forànies és de 90.770 milions d’euros anuals.
[youtube]7Nz3os8v-Zk[/youtube]
Semblava una cosa lògica però fins ara ningú n’hi havia fet massa cas. Els incendis forestals que es produeixen al món alliberen cada any l’equivalent al 50% de CO² general per la crema de combustibles fòsils Ho diu un equip internacional d’una vintena de científics de diversos estats. Aquests científics han demanat al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que tinguin en compte aquesta dada en els seus informes i models de clima. L’estudi l’han publicat a la revista Science i conclou que una cinquena part de l’efecte hivernacle que té origen antropogènic -provocat per l’home- es provocat pels incendis forestals. Aquests científics, a més, alerten del cercle viciós que generen els incendis ja que el diòxid de carboni que alliberen contribueix a fer augmentar les temperatures i, per tant, a que hi hagi més incendis. I els focs no només es produeixen a la riba mediterrània o en zones tropicals. Enormes extensions de boscos de Sibèria, el Canadá i el nord d’Europa es cremen anualment i cada vegada amb més freqüència per l’augment constant de les temperatures. Només els boscos russos tenen emmagatzemat el 50% del carboni que hi ha l’hemisferi nord i el perill que acabin cremant cada vegada és més gran.