Posts Tagged ‘virus’
[youtube]lCDZSf04afQ&feature=related[/youtube]
Jane Burgermeister és una periodista científica suïssa que ha escrit per a revistes com Nature o el British Medical Journal i ha treballat per diaris com The Guardian. Es va fer famosa fa uns mesos quan va presentar càrrec criminals a l’FBI en contra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la farmacéutica nord-americana Baxter, la filial austríaca de la qual va distribuir, el febrer del 2009, 72 quilos de material contaminat amb vacunes que contenien el virus viu de la grip aviària, l’H5N1, a setze laboratoris de diversos països. O sigui, en comptes de vacunes el què va fer la farmacèutica va ser distribuir directament el virus. La periodista ho va denunciar perquè entenia que un error d’aquesta mena en empreses que tenen protocols de seguretat extrems només ho podien fer de forma conscient, en aquest cas per provocar una pandèmia que obligués a una distribució massiva de les seves vacunes bones. La probabilitat de barrejar un virus viu amb el material d’una vacuna accidentalment és pràcticament impossible.
Sóc poc partidari de les teories conspiratives però com a mínim els arguments que planteja Burgermeister s’han d’escoltar ara que els governs estan disposats a distribuir una vacuna contra la grip A que encara està en fase experimental i no se sap ni la seva eficàcia ni si serà perjudicial. La suposada errada de Baxter amb les vacunes contaminades no va anar més perquè a la República Txeca van realitzar l’experiment d’injectar la vacuna que els havia arribat a fures, abans de començar-la a aplicar als humans. Les fures van morir i es va descobrir l’error. Els txecs es van preguntar si era una conspiració deliberada per a provocar una pandèmia. La sospita sobre Baxter recau en el fet que el virus de la grip aviària H5N1 és mortal però té una propagació més restringida perquè s’encomana amb més dificultat. En els laboratoris el què va aparèixer va ser una barreja de l’H5N1 amb el de l’H3N2, la grip estacional, molt més contagiosa. O sigui, no només no s’havia matat el virus o atuït per fer-ne una vacuna sinó que als laboratoris aquest s’havia potenciat. Curiosament setmanes després d’aquest incident, Baxter va ser escollida per a produir una vacuna per a la grip A que va aparèixer a Mèxic i que ràpidament es va estendre als EUA.
I entre això i la història que hi darrera el Tamiflu, comença a ser preocupant que mitja Humanitat depengui d’unes empreses que tenen la salut mundial a les seves mans. Per cert, la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jiménez, va dir que no es vacunaria de la grip A, això sí les administracions autonòmiques i estatals adquiriran i distribuiran vacunes com caramels aplicant els protocols i recomanacions de l’OMS.
[youtube]nJeJKLP4cjE&NR=1[/youtube]
El tràfic internacional d’animals contribueix a la propagació d’agents patògens i amenaça l’agricultura i la biodiversitat. Científics del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Universitat Brow acaben de publicar un estudi a la revista Science en el qual recorden que aquest comerç representa una activitat que desplaça milions d’exemplars, mou milions de dòlars i constitueix una greu amenaça ambiental. La introducció de noves espècies en ecosistemes que no eren presents fa que competeixin amb les espècies autòctones i al no tenir sovint depredadors solen crèixer ràpidament. A més alguns d’aquests animals poden transportar virus o bacteris que troben en el nou hàbitat un lloc ideal per a desenvolupar-se. Des de l’any 2000, els EUA han rebut més de 1.480 milions d’animals exòtics d’orígens molt diversos. Un 92% eren animals per a venda comercial com a mascotes, un 80% procedien de poblacions salvatges i pràcticament cap havia estat sotmés a proves de patògens abans de ser embarcats. L’estudi cita el cas d’un brot epidèmic que es va produir el 2003 als EUA generat per la importació d’animals. Algú va importar des de l’Àfrica uns rosegadors portadors de la verola del mico, que van acabar escapant i vivint als prats. Allà van entrar en contacte i contagiar els gossets de les praderies, alguns dels quals van entrar en contacte amb humans. El resultat va ser 72 morts. La verola del mico continua activa a diverses zones de l’Àfrica i és mortal pels simis. El virus és de la família orthopox i el transmeten petits mamífers rosegadors. Es calcula que cada any les despeses ambientals i per a la salut vinculats a la invasió d’espècies animals forànies és de 90.770 milions d’euros anuals.
[youtube]_oVeBMZCxaI&feature=PlayList&p=C07FFAC7B89C3F39&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Les pandèmies són malalties que afecten moltes persones que habiten àrees geogràfiques molt extenses. Teòricament una pandèmia hauria d’afectar tot el planeta, però mai, almenys fins ara, ha passat una cosa així. Perquè una malaltia es converteixi en pandèmia s’han de donar una sèrie de condicions. La primera és que aparegui un virus nou, una mutació vírica contra la qual no hi hagi població immune. La segona és que aquest virus sigui capaç de produir una malaltia molt greu. I la tercera és que aquest nou virus es pugui transmetre d’una persona a una altra de forma eficaç perquè la malaltia es pugui escampar ràpidament d’un lloc a l’altre. Al llarg de la història hi ha hagut diverses pandèmies, la majoria relacionades amb els animals que els humans han domesticat. Una de les primeres pandèmies de les quals es té notícia va passar durant la guerra del Peloponès, 430 anys abans de Crist. Una malaltia desconeguda va matar la quarta part de les tropes d’Atenes i una quarta part de la població durant quatre anys. Aquesta seria una de les causes de la decadència d’Atenes i no es va estendre més perquè la pandèmia va ser tan violenta que ella mateixa va frenar la seva propagació. Els europeus vam patir la pitjor pandèmia durant el segle XIV coneguda com la pesta negra. La malaltia transmesa per les puces que tenien les rates procedia d’Àsia i va arribar al Mediterrani i a l’Europa Occidental el 1348 se suposa que portada pels mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. En sis anys la pesta negra va matar vint milions d’europeus, una quarta part de la població. Actualment la sida podria ser considerada una pandèmia encara que limitada sobretot al continent africà i amb una capacitat de transmissió bàsicament lligada al sexe, cosa que permet al virus passar d’un humà a un altre, però que també és una limitació. Durant el segle XXI pràcticament no hi ha hagut any que les autoritats sanitàries no advertissin de la possibilitat que una mutació vírica no es transformès en pandèmia. El 2003 va ser la pneumònia asiàtica i el 2004 la grip aviària detectada al Vietnam. Noves mutacions de la grip aviària són les que han preocupat més bàsicament perquè aquesta malaltia que es transmet com una grip normal pot contagiar ràpidament una gran quantitat de persones. L’Organització Mundial de la Salut fa temps que adverteix de la possibilitat que es produeixi una pandèmia de dimensions globals. Per això l’aparició a Mèxic de malalts de grip porcina infectats pel virus A/N1H1 ha disparat totes les alarmes per la seva facilitat de transmissió. La pandèmia de grip espanyola del 1918 es va estendre per mig món. Es calcula que aquesta pandèmia va matar 25 milions de persones en només sis mesos. Durant un any i mig aquesta pandèmia va fer estralls però va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut. La recepta per frenar una pandèmia la dóna l’OMS: cooperació, col·laboració i inversions a escala mundial.
[youtube]DEAP9M-b0TQ[/youtube]
Científics nord-americans han realitzat un descobriment que explica per què el virus que provoca la sida, VIH, té tant d’èxit a l’hora d’infectar altres cèl·lules. La clau és que utilitza un mecanisme semblant a la sinapsi de les neurones per saltar d’una cèl·lula immunològica a una altra, i així estendre’s pel cos. L’estudi s’ha fet al Mount Sinai School of Medicine, el National Science Foundation Center for Biophotonics Science and Technology i la Universitat de Califòrnia, i ha estat publicat a la revista Science. Els experiments realitzats demostren que la infecció cèl·lula a cèl·lula és molt més eficaç que la infecció a partir d’un virus que encara no ha entrat en una cèl·lula. El mètode que han utilitzat és el de tints fluorescents, que amb microscopia en tres dimensions ha permès observar en alta resolució el mecanisme pel qual el virus passa de cèl·lules immunològiques -limfòcits T- infectades a altres de sanes: les sinapsis virals, que són les connexions que s’estableixen entre una cèl·lula immunològica infectada i una de sana. Un enllaç amb proteïnes víriques a través del qual entren els virus, que infectaran la cèl·lula sana en pocs dies. El descobriment és d’una gran importància perquè obre una porta per als futurs tractaments i vacunes potencials contra la sida.
[youtube]L9kwsj9h2Hg&feature=PlayList&p=04FE494D8B2FCCA3&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Un equip de científics de la Rice University dels EUA ha captat en imatges els cinc milions d’àtoms que conformen una càpsida vírica, estructura proteïca que rodeja i protegeix el material genètic del virus. La revista Proceedings of the National Academy of Science ha publicat una imatge tridimensional real de l’estructura d’aquesta capa protectora del virus, construïda a partir de centenars d’imatges de raigs X. A part de la curiositat de veure un virus atomitzat aquests estudis que han durat tres anys poden tenir una gran utilitat en el futur per combatre les malalties virals ja que aquesta informació pot ajudar els científics que volen crear virus de disseny capaços de transportar gens terapèutics fins a l’interior de les cèl·lules humanes. La càpsula, normalment de forma esfèrica o helicoïdal, no només és un escut protector del virus, sinó que també entra dins les cèl·lules quan aquestes són invadides per multiplicar-se i mai s’arriba a desintegrar del tot. Dins la cel·lula on han entrat els virus necessiten activar un mecanisme protector que té com a objectiu la destrucció de l’invasor. Alguns científics comparen els virus amb els segrestadors que entren dins la cèl·lula i en segresten la seva maquinària bioquímica per utilitzar-la per a la seva pròpia replicació. Per obtenir la imatge els científics han utilitzat la difracció de raigs X d’alta energia sobre el virus Penicillium stoloniferum F. Aquesta varietat, una de les de les més de 5.000 virus que es coneixen, infecta al fong del qual s’extreu la penicil·lina i, encara que no afecta als humans, és molt similar al rotavirus, que causa els refredats.