Posts Tagged ‘visió’
[youtube]h38G3ZM7zc8[/youtube]
La visió artificial aplicada a l’aeronàutica i l’espai serà el tema principal del XXV Fòrum Integració Homes-Sistema de l’Acadèmia francesa de l’Aire i l’Espai, que se celebrarà el 16 de juny en la Direcció General de l’Aviació Civil (DGAC) de París. L’objectiu d’aquest fòrum és avançar en la investigació sobre ajudes electròniques per la visió en pilotatge d’avions i helicòpters, així com sobre la visió automàtica en l’aterratge d’avions a càrrec de robots. S’intenta saber en quina mesura el computador pot intervenir en la visió, fins ara exclusiva dels éssers vius més evolucionats. I també, es vol discutir com la visió artificial pot ajudar l’ull humà o fins i tot reemplaçar-lo.
Les tècniques de visió artificial han millorat considerablement en pocs anys i les càmeres ja no només es dediquen a gravar imatges sinó que les poden començar a interpretar amb ajuda dels ordinadors. Hi ha molts científics que estan treballant en aquest terreny que ja està donant fruits, però que sens dubte, serà un dels sectors amb més evolució dels pròxims anys.
[youtube]23o29iRbeD8[/youtube]
El British Journal of Psychology ha publicat recentment un estudi segons el qual homes i dones veuen diferent. La raó és una qüestió de programació cerebral que prové de quan els primers homínids van començar a diferenciar les activitats en funció del sexe. Els homes es dedicaven bàsicament a la caçera i les dones a la recol·lectar. L’estudi l’ha dirigit la psicòloga Helen Stancey, professora del Hammersmith and West London College, que ha demostrat a través de diversos experiments, que els homes tenen una major capacitat de veure a llarga distància i les dones enfoquen millor en distàncies curtes. Les conclusions de l’estudi demostrarien que homes i dones van tenir una evolució cerebral diferent arran de les activitats que tenien assignades dins els grups socials. Caçar implicava tenir una visió aguda a llarga distància per poder identificar les preses. Per recollir fruits, branques o arrels, les dones necessitaven una capacitat visual de curta distància. Un dels experiments el van realitzar amb un grup de 48 persones que havien de marcar amb un punter làser l’eix central d’unes línies. A una distància d’un centenar de metres els homes demostraven molta més precissió que les dones, en canvi la cosa era al revès quan les línies se situaven a 50 centímetres. I si això ha passat amb la visió no es impossible que d’altres parts del cervell hagin evolucionat de forma diferent per raons de la distribució de les feines dins la comunitat en funció del sexe.
[youtube]OKFYoJwcekQ&feature=PlayList&p=D66FE0E8D443B337&playnext=1&playnext_from=PL&index=28[/youtube]
Un estudi desenvolupat a Irlanda i a Irlanda del Nord (Regne Unit) ha revelat que un suplement nutricional podria ajudar a retardar la degeneració macular, la principal causa de ceguesa en gent d’edat avançada del món occidental. L’estudi es fruit de la col·laboració entre la Queen’s University de Belfast i l’Institut de Tecnologia de Waterford. Els investigadors van realitzar l’estudi en 400 persones que tenien una edat pròxima als vuitanta anys. Les conclusions són que els antioxidants de la fruita i d’algunes verdures ajuden a millorar la visió en pacients amb símptomes de degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Aquesta malaltia, ara per ara incurable, afecta la visió central de l’ull i degenera en ceguesa perquè afecta la màcula, la part central de la retina. Segons les conclusions de l’estudi un suplement de carotenoides, com la luteïna i la zeaxantina, combinat amb vitamines Ci E i zenc, preserva els pigments de la màcula i evita la progressió ràpida de la DMAE. Els individus que van prendre dosis altes de carotenoides, element que es troba a les pastanagues, van conservar més la vista que els qui van rebre placebos. No ho havien sentit a dir que les pastanagues milloren la visió. Doncs ara ja s’ha confirmat científicament.
[youtube]EksPk5B5VRg[/youtube]
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una de les causes que provoquen més ceguera entre la gent gran. Ara, científics britànics han desenvolupat el primer tractament per curar la malaltia a partir de cèl·lules mare. Però el més important és que els primers tractaments es podrien començar a aplicar el 2015. El treball l’han fet oftalmòlegs del University College London (UCL) i de l’hospital Moorfields de Londres. La tècnica és complexa però alhora simple: reemplaçar la capa de cèl·lules oculars que han experimentat un procés degeneratiu a causa de l’edat per cèl·lules noves obtingudes a partir de la manipulació de cèl·lules mare embrionàries. La DMAE és una malaltia que afecta la màcula, la capa de cèl·lules sensible a la llum que es troba al centre de la retina i que proporciona a l’ull la capacitat de percebre detalls, de centrar la vista. Es calcula que al món hi ha uns 30 milions de persones afectades per aquesta malaltia. Un de cada deu acaba amb una ceguesa absoluta. Una de cada quatre persones més grans de 65 anys té algun grau d’aquesta malaltia. La farmacèutica Pfizer dóna suport financer al projecte, i s’espera realitzar les primeres proves amb pacients a partir del 2011, un cop es tingui l’autorització de les autoritats mèdiques del Regne Unit.
Sens dubte és una notícia importantíssima per a milions de persones, i fa qüestionar novament els dubtes ètics que alguns tenen sobre l’ús de cèl·lules mare. Aquestes cèl·lules mare o troncals són un tipus de cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament sense perdre les seves propietats i arribar a produir cèl·lules especialitzades. En els adults hi ha teixits en els quals les cèl·lules es divideixen activament. Seria el cas de la medul·la òssia o de la pell. En tot cas, les cèl·lules mare són autèntics llibres en blanc que es poden adaptar a funcions determinades. Inicialment es va pensar que les cèl·lules mare especialitzades només podien servir per generar cèl·lules amb la mateixa especialització, però s’ha comprovat que no, que les cèl·lules mare poden generar cèl·lules amb una especialització diferent de l’original. Cèl·lules mare neuronals de la medul·la espinal han produït diferents tipus de cèl·lules sanguínies i, en rates, s’ha comprovat que s’han format cèl·lules hepàtiques partint de cèl·lules mare de medul·la espinal. Una demostració que les cèl·lules mare en adults són molt flexibles i que obren un camps de la medicina amb unes perspectives enormes.
[youtube]eZmA089kw-M[/youtube]
Un treball científic acaba de desxifrar el secret de la gran visió nocturna que tenen alguns mamífers que viuen de nit. El secret està en l’ADN que aquests animals tenen en els bastons, les cèl·lules que formen part de la retina encarregades de captar la llum per transformar-la en impuls elèctric i enviar la informació cap al cervell. Aquest ADN especial envolta el nucli de cada bastó i forma una espècia de lent que permet captar la mínima llum. Cada animal té en els seus ulls milions d’aquestes cèl·lules. La investigació l’acaba de publicar la revista Cell. Mentre els mamífers diürn tenen una estructura convencional de l’ADN de les cèl·lules de la retina, en els mamífers nocturns, com gats o rates, presenta una arquitectura invertida. En el diürns la llum es dispersa en totes direccions i en l’altre s’enfoca cap endavant, cosa que permet aquest animals que per poca claror aquesta arribi a la zona de l’ull on pot ser processada. La causa d’aquesta diferència és que les cèl·lules de la retina dels mamífers nocturns canvia durant la primera setmana de vida dels animals permetent que es formin aquestes lents. Això en els mamífers diürns, com els humans, no passa. Una de les conclusions més interessants és que la diferenciació tan gran en la composició cèl·lular de la retina entre mamífers diürns i nocturns es va produir en una fase inicial de l’evolució.