La nova frontera

 “Així, compatriotes meus, ciutadans del món, no pregunteu allò que la Terra pot fer per vosaltres, digueu més bé allò que vosaltres podeu fer per salvar la Terra”. J.F.Kennedy/Greenpeace (extracte del discurs del curtmetratge Greenpeace Energy Revolution).

      Assassinat fa 45 anys per un complot polític i militar, el president dels EUA, John F. Kennedy, ha estat “fitxat” -millor dit, ho ha estat la seva imatge, les seves paraules i el seu coratge polític- per l’organització Greenpeace i l’agència AKQA Amsterdam. Concretament, en un curtmetratge en què es veu el president més recordat i estimat pel poble nord-americà convertit en el nou portaveu de la lluita contra el canvi climàtic i a favor d’una revolució energètica. El curtmetratge forma part del projecte Greenpeace Energy Revolution, en què han treballat científics de tot el món per demostrar la viabilitat d’un model econòmic i social basat en les energies renovables.

   La nova tècnica audiovisual que permet alterar imatges filmades ha convertit el cèlebre discurs Ich bin ein Berliner, que JFK va pronunciar el 26 de juny del 1963 a la Rudolph Wilde Platz, de Berlin, en una denúncia impactant sobre els terribles efectes del canvi climàtic, que ja ha començat a castigar milers d’éssers humans arreu de la Terra.

   Una catàstrofe que, si no s’hi posa remei, serà molt pitjor en el futur: les temperatures augmentaran entre 1,5 i 2,5 graus, pujarà el nivell del mar i es preveu que el 30% de les espècies desapareixerà. Hi ha un alt nivell de certesa que el canvi climàtic afecta ja molts sistemes naturals, en tots els continents i en alguns oceans. Segons cinc anys d’estudis i investigacions de gairebé uns mil científics sobre l’escalfament global, i segons la revisió i l’anàlisi que n’han fet més de 400 científics de 190 països, aquest escalfament ja està causant un gran impacte sobre la naturalesa així com visibles repercussions en les societats humanes. S’afirma que produirà més mals i que serà més ràpid del que fins ara es creia. Ecosistemes com els corals, els pols, la tundra, els boscos boreals o les muntanyes i les regions mediterrànies es veuràn afectats, així com els oceans, els ecosistemes marins en general i els recursos pesquers.

   Efectes devastadors

   Les regions més colpejades seran l’Àrtic, l’Àfrica Subsahariana, les illes més petites i els grans deltes d’Àsia, la qual cosa vol dir que les societats més pobres en seran les principals víctimes. De la mateixa manera, es calcula que la sequera i el desglaç deixaran sense aigua dolça més de 1.000 milions de persones -50 milions de les quals en les conques del sud i de l’est i del centre d’Europa-!!!, mentre que centenars de milions d’humans ja estan comdemnats a patir inundacions per l’augment del nivell del mar.

   Així mateix, el canvi climàtic podria ocasionar una caiguda important dels cultius a l’Àfrica, una reducció de les glaceres a l’Himàlaia i fortes onades de calor a Europa i a l’Amèrica del Nord. L’organització internacional WWF-Adena, que ha participat en la realització de l’informe de les Nacions Unides adverteix que “les conseqüències del canvi climàtic i l’elevació del nivell del mar són, per exemple, que deu milions de persones visquin ja a menys d’un metre de l’aigua i que importants masses de la població pateixin fam”.

   La tècnica ha fet possible que sigui el president Kennedy qui, pronunciant unes paraules que ell ja acostumava a fer servir en els seus discursos, ens transmeti el missatge ecologista de Greenpeace:

   “Quan l’home va caminar per primera vegada sobre la lluna, això va definir a una generació. En el despertar d’aquest nou mil.lenni, ens enfrontem a un repte major. El canvi climàtic amenaça la nostra existència. Quins desastres llunyans convenceran els líders mundials que la tecnologia existent i l’energia renovable ofereixen la darrera esperança que ens queda per un futur sostenible? Les paraules buides i els propòsits dèbils han fracassat. És el moment d’una revolució energètica. Mirarem als ulls dels nostres fills i els direm que vàrem tenir l’oportunitat però ens va faltar el valor? Mirarem als ulls dels nostres fills i els direm que vàrem tenir la tecnologia, però ens va faltar la visió? O mirarem als ulls dels nostres fills i els direm que vàrem plantar cara al nostre repte i lluitar per una revolució energètica?”

   Les imatges corresponen al discurs que JFK va pronunciar a Berlin, amb la Guerra Freda a punt d’esclatar.El sentit del discurs original del president Kennedy té poc a veure amb aquest objectiu. Les imatges procedeixen del discurs “Ich bin ein Berliner”, que va pronunciar durant una visita a Berlín l’any 1963, a punt d’explotar una tercera guerra mundial degut a la Guerra Freda. Amb aquesta proclama JFK feia patent el suport dels EUA a l’Alemanya Occidental desprès de la construcció del Mur de Berlín. Heus aquí -dirigit als lectors més joves que no han conegut la presidència de Kennedy- unes paraules del seu discurs autèntic.

   Contra el Mur de Berlín i contra els murs que encara romanen en el món

   “…la llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però mai hem tingut que aixecar una muralla per impedir que els nostres pobles fugin de nosaltres. Vull dir, en nom dels meus compatriotes que viuen a moltes milles de distància a l’altre costat de l’Atlàntic i que romanen molt allunyats de vostès, que es senten orgullosos d’haber compartit amb vostès, fins i tot des de la distància, la història dels últims divuit anys. No conec cap ciutat gran o petita, que hagi estat assetjada durant divuit anys i que encara batega amb la vitalitat i la força, amb l’esperança i determinació de Berlín occidental. Car la muralla és la demostració més viscuda i evident dels fracassos del sistema comunista, cosa que tot-hom conéix abastament, a nosaltres no ens complau, perquè és una ofensa no només contra la Història, sinó contra la Humanitat, separant famílies, dividint a marits i mullers, germans i germanes, i separant a la gent que desitja conviure units. La llibertat és indivisible, i quan un home és esclavitzat, els altres homes no es poden sentir lliures…” 

————————————————————————————-

El lema del dia: “La literatura és l’art d’escriure allò que serà rellegit;el periodisme,el que serà fullejat un cop.” Cyril Connolly.