La nova frontera

  El mateix cap de la minoria republicana al Senat dels EUA, Hugh Scott, defensor acèrrim de Nixon,va declarar que les transcripcions de les cintes indicaven “accions roïnes,repugnants,immorals”.Els fets eren tant grossos que, fins i tot, Billy Graham, el teatral evangelista que Nixon convidava en els seus esmorzars de pregària a la Casa Blanca i que tant elogiava Nixon, va declarar que” li semblava que el president havia comès molts errors i que resaria per ell”. La Casa Blanca va fer precedir a la transcripció de les cintes un resum de les mateixes, confiant que es llegiria aquest i no pas aquelles, tant enfarfegades. En aquest resum es va deixar de banda tota referència a les frases que incriminen al president. No va servir de res. La gent va quedar fastiguejada. No només per el llenguatge vulgar, groller, brutal blasfemador i amb qualificatius obscens no només contra els seus adversaris, sinó als seus amics i defensors. És un llenguatge violent que no es veu a les transcripcions de les cintes perquè, amb freqüència, hi apareix aquesta indicació: “Interjecció suprimida”. Durant la campanya presidencial del 1960, Nixon deia a la gent:”El president és el model dels nens i dels joves”. I ara és Nixon qui “embruta la Casa Blanca”, el comentari que més s’escoltava pel carrer.———A títol d’exemple vegin el que Nixon diu en una de les cintes, a John Dean i Harry Haldeman, assistents del president, reunits en el despatx oval on havien treballat Lincoln, Wilson, Roosevelt, Truman, Eisenhower i Kennedy: “No creuen que tenen que ocupar-se ben aviat de la situació financera de Hunt? Crec que cal apretar el tap a l’empolla, que no hi ha un altre remei…De moment, no hi ha més remei que deixar anar els 120.000 dòlars o el que sigui…” Nixon es referia a la petició de Hunt -cap del grup d’ex-agents de la CIA que van entrar a l’edifici Watergate, de Washington per espiar a les oficines del partit demòcrata- de diner com a preu del seu silenci. Així, el president estava disposat a pagar xantatge perquè no es sapigués que la Casa Blanca va encobrir a uns delinqüents i que els hi va donar ordres per els seus delictes…Un moment més tard Nixon afirma que pot trovar no 120.000 dòlars, sinò un milió, si és precís… Dotze hores més tard d’aquesta conversa, Hunt va rebre part del diner que demanava, 75.000 dòlars. El mateix dia, Nixon diu als seus assistents que és fàcil cometre perjuri davant un gran jurat:”Poden dir que no recorden o que ho van oblidar”… I els diu que el perjuri “és molt difícil de provar”. La secció 4 del títol 18 del Còdi Penal federal diu:”Qui, tinguent coneixement d’haver-se comès un delicte, ho amaga i no informa del mateix tant aviat com pugui a un jutge o a una altra persona amb autoritat civil o militar, serà penalitzat amb una multa -en aquells anys- de no més de 500 dòlars o empresonat per no més de tres anys, o ambdues coses.”

   A Espanya, el país més corrupte d’Europa, passa tot el contrari. Aquí, polítics imputats en casos de corrupció ni dimiteixen. Fins i tot, els caps del partit callen i la premsa -alguna premsa- és incapaç de fer-los plegar. S’en foten dels ciutadans, de la democràcia i de la Constitució. I n’hi han alguns que porten l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. Tot això només pot passar als països que parlen espanyol. Per culpa de la corrupció, consentida i tolerada, Espanya es trova a la cua d’Europa. Qué és pot esperar d’un país en el que un treballador -ésser humà- perd un braç en una màquina en la qual treballa i li foten el bras a les escombraries? Serà possible que hi hagi gent que s’en foti d’aquesta manera de la justícia i de la dignitat de la persona humana?

————————————————————————————-

   Nota.- En aquest capítol haviem d’explicar els 22 actes polítics del Watergate,motiu de processament del president Richard M. Nixon. Uns documents recentment desclassificats del Watergate, han revelat les terribles actuacions d’alguns personatges contractats per la Casa Blanca. Per aquest motiu, en el proper capítol, parlarem dels 22 actes polítics motiu de processament, i en el darrer capítol explicarem aquests fets que posen de manifest la criminalitat dels seus autors.

————————————————————————————-

   Resposta a la pregunta del capítol anterior.- Un grup de representants radicals i “super” patriotes dubtaven de com el president Lincoln portava la guerra civil. Varen formar un comitè mixte -de la Cambra i del Senat- per a vigilar el desenvolupament de la guerra. Es va dir que la muller de Lincoln donava suport als sudistes rebels. Lincoln s’en va assabantar i va comparèixer de manera voluntària davant del Comitè,va explicar la conducta de la seva esposa i no es va a tornar a parlar de l’assumpte. Lincoln mai es va negar a fer entrega de documents a aquest comitè, mai va al.legar el privilegi executiu ni va dir que allò era una amenaça per el prestigi o poder de la Presidència. Tot al contrari,  avui trovem al president Lincoln més gran per posar per damunt del seu interès personal i la seva vanitat, l’interès del sistema polític que li va tocar presidir.

————————————————————————————-

La pregunta del dia: Quin president dels EUA va ser reelegit els anys 1936, 1940 i 1944?

————————————————————————————-

   El lema del dia: “Tot el que s’ignora es menysprea” . Antonio Machado

————————————————————————————-