La nova frontera

   El senyor Rajoy està acabat com a president del PP; com a líder de l’oposició i com a possible futur president del Govern espanyol. Cregui´m plegui i dediqui´s a anar a pescar que, crec, li agrada molt. Si no és així, és que els ciutadans de les nacions d’Espanya -tractats com a ramat de borrecs per part d’alguns mandataris del PP- han perdut la seva dignitat democràtica. O, que s’estimen més viure d’esquenes a la democràcia, és a dir, en una dictadura. Les recents acusacions de Rajoy al president del Govern espanyol, a qui ha qualificat de ser el responsable d’una inquisició contra el PP, són impròpies d’un polític europeu. Els records d’una trista i penosa història
d’Espanya, ens recorden a la maleïda Inquisició portada a sang i foc per l’Església catòlica. I no en
parlem del cop d’estat del general Franco; de la Guerra Incivil espanyola i durant la dictadura
franquista. No ens parli d’inquisicions i no ens recordi aquestes desgràcies, senyor Rajoy.————–
————Ja quan tres anys enrera, Mariano Rajoy i els jerarques del PP varen organitzar una
campanya contra Catalunya i llançar l’Estatut al TC, va quedar clar que no senten cap respecte per a
les autonomies ni, molt menys, per els ciutadans de la nació catalana que l’havien votat en
referèndum. Ara, aquesta manca de respecte davant els nombrosos escàndols de corrupció que
continuen esquitxan el PP, ja és contra la democràcia. Dòna la sensació que molts dirigents d’aquest
partit de dretes, no donen cap valor a la justícia, a la democràcia i a l’Estat autonòmic. Però, també,
contra el pròpi líder del PP a qui, per tot el que estem veient, molts dels seus dirigents arreu d’Espanya
no li tenen cap respecte. A vegades penso que els jerarques del PP encara romanen ancorats en els
anys de “Amar en tiempos revueltos”. Despertin, d’una vegada.—————————————
——————–Les declaracions i acusacions per part de dirigents del PP suposen jugar amb foc i
és també frivolitzar sobre l’Estat de dret. A la formació política que lidera Mariano Rajoy no paren de
sorgir-li trames corruptes que esquitxen els seus càrrecs i és aquesta la qüestió que els hauria de
preocupar, no pas els intents de la justícia i la policia per aclarir els fets. Ni tampoc de la premsa
responsable i valenta que té que ser la servidora de la veritat. Per el públic, servir la veritat no
consisteix només en que allò que s’imprimeix sigui cert, sinó en que allò que succeix d’importància es
publiqui, per molt que molesti a uns o als altres. Dir la veritat per un periodista, no és només no dir
mentides, sinó no deixar-se res a la cinta de la màquina d’escriure. Sense un públic ben informat, la
democràcia no pot funcionar. La premsa és, doncs, essencial en una democràcia, i la llibertat de la
premsa és essencial perquè els diaris puguin ser considerats com a tals.
—————————————————————————-   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior: “L’impeachment” no existeix en el dret constitucional de cap país, només als EUA. Precisament per la separació tant rígida de poders que estableix la Constitució, havien de trobar un mecanisme perquè el president no estigués per sobre la justícia. Aquest mecanisme és “l’impeachment”. Ens ho explica Víctor Alba, periodista polític i professor de ciències polítiques de la Universitat nord-americana de Kent:”Si un president, en un atac de gelosía, mata a un home, posem per cas, no s’el pot processar, però la Cambra el pot declarar “impeached” i desprès el Senat el pot jutjar. Si el president comet un acte d’alta traïció, també. El mecanisme està calcat del procediment judicial comú. En aquest, el sospitós d’un delicte és investigat per la policia i el fiscal. Aquesta és la funció que correspón al Comité Judicial de la Cambra quan es tracta del president. Si el fiscal considera que hi han motius per processar al sospitós, ho somet a un gran jurat, que diu si el processa o no. En el cas de “l’impeachment”, el gran jurat és la Cambra de Representants. Si el gran jurat processa, passa l’assumpte a un jutge i al jurat. Si la Cambra declara al president “impeached”, l’assumpte passa al Senat.”—————————————————————————-   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin any es va presentar Nixon com a candidat republicà, per a la presidència dels EUA,  davant del demòcrata John F. Kennedy?—————————————————————————————————   EL LEMA de la setmana.- “Les respiracions del mar són minuts d’eternitat”. Margherita Guidacci.”—————————————————————————-