“Claretat, transparència i no amagar res”, és l’expressió que es desprèn de l’edifici del “The New York Times” i que li va voler donar l’arquitecte Renzo Piano. Ens ho tradueix, Jerry Macguirre, lector dels BLOGS del diari “EL PUNT”
13 setembre 2009 per Enric Figueras
En un dels darrers escrits d’aquest BLOG demanavem la traducció, per part d’un amable lector, de les paraules de l’arquitecte de l’edifici de 52 plantes del “The New York Times”, de Nova York. Són aquestes: “I love the city and i wanted this building to be an expression of that. I wanted a transparent relationship between the street and the building. From the street, you can see through the whole building. Nothing is hidden. “The story of this building is one of lightness and transparency.” (Renzo Piano, Architect). L’atent lector, Jerry Macguirre, ens ho tradueix i estem satisfets de poguer transcriure, unes paraules tant acertades per el seu noble significat entre el que vol expressar l’edifici i el que vol ser el diari “The New York Times”. Diuen així: “Estimo la ciutat i he cercat que aquest edifici sigui un reflex d’aquesta. He cercat una transparència de relació entre el carrer i l’edifici. Des del carrer, podreu veure a través de les parets de l’edifici. No hi ha res per amagar. “La història d’aquest edifici és de claretat i transparència.” És a dir, la mateixa claretat i transparència que tant Arthur Sulzberger. Jr., l’editor com tots els treballadors de “The New York Times”, volen que sigui la realitat del seu diari. Però no només ells, sinó el públic nord-americà que vol que la premsa sigui la servidora de la veritat. Si hi ha hagut desconfiança i escepticisme cap a la premsa ha estat, precisament, perquè no tots el diaris responen a aquesta exigència del públic. Per aquest, servir a la veritat no consisteix només en que allò que s’imprimeix sigui veritat, sinó que tot allò que succeeix d’importància sigui publicat, per molt que pugui molestar a uns o als altres. Dir la veritat per un periodista, no és només no dir mentides, sinó no deixar-se res a la cinta de la màquina d’escriure. Escriu el periodista polític Víctor Alba, professor de ciències polítiques a la Universitat nord-americana de Kent: “Sempre han existit diaris i setmanaris (una bona dotzena dels primers, una vintena dels segons), la qual simple existència era suficient per donar a qualsevol reporter l’orgull de ser periodista. El “Washington Post”, el “New York Times”, el “Christian Science Monitor” de Boston, el “Times” de Los Angeles, el “Post-Dispatch” de Saint Louis, el “Wall Street Journal”, el “Baltimore Sun”, per exemple, entre els diaris, o “The New Republic”, “The New Leader”, “The Texas Times”, “The Progressive”, “Ramparts”, “The National Review”, “The National Observer”, “Time”, “Newsweek” , els uns de dretes i altres d’esquerres, entre les revistes.”
————————————————————————————-
LA RESPOSTA de la setmana figura en un comentari del tema anterior del BLOG.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana.- Des del seu pedestal, l’estàtua de ………………..del Federal Hall observa la columnata de la façana de la Borsa de Nova York. De quin personatge ens referim?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “El matrimoni és la causa principal de divorci”. Groucho Marx.
—————————————————————————-
NOTA.- Gràcies, al lector Jerry Macguirre per a la seva participació en el espai de comentaris de la setmana anterior. Em plaurà fer-li a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”. (http://blogs.elpunt.cat/enricfigueras).
—————————————————————————-