El grunyir de l’ultradreta nord-americana (I)
18 setembre 2009 per Enric Figueras
Ultraconservadors, la radical i extrema dreta nord-americana, no s’ha fet esperar. Empenyits per a centenars d’organitzacions radicals molt ben finançades, ja han sortit al carrer a grunyir contra el president negre que ells no van votar i la qual elecció els hi va fer ennuegar el sopar. Van arribar amb autocars des de diferents punts dels EUA i es varen situar prop de la Casa Blanca. Els eslògans que cridaven ja els hi havien fet aprendre de memòria: Obama, nazi; Obama, socialista; Obama, comunista; Obama, dictador; Obama, traïdor. Més o menys el mateix que cridaven als presidents Roosevelt i Kennedy, demòcrates, quan varen lluitar per a millorar l’injust i miserable sistema de sanitat i seguretat social públics dels EUA. Una vergonya americana. Cridaven i aixecaven pancartes amb els mateixos lemes de fa seixanta anys. És clar ells ja tenen les seves costoses assegurances que els permeten gaudir de la medicina privada. S’ho poden pagar. Milions de nord-americans s’en refien de les assegurances que contracten les empreses per els seus treballadors, però, molt de “cuidado” perquè hi han molts tractaments i intervencions quirúrgiques que no queden cobertes i desprès venen problemes molt greus per a les famílies. Fins i tot, tenir que hipotecar la vivenda per poder costejar altíssimes despeses per malalties. Un xantatge endemoniat.—————————————————–Desprès, hi han els milions de nord-americans que no tenen res de res. Com que la sanitat pública universal no existeix als EUA, tenen que anar a centres d’acollida, de caritat o, per exemple, de l’Església catòlica. Que Déu els agafi confessats. Es pot trobar que un metge que hagi practicat vint-i-cinc intervencions a la privada, en un dia, esgotat, desprès hagi d’assistir, posem per cas, un part difícil en un centre hospitalari d’acolliment o públic. I no es pensin que les multimillonàries i totpoderoses companyies d’assegurances i alguns despreciables representants de l’Associació Mèdica Americana, tinguin cap tipus de compassió cap a els seus compatriotes. Abans són els seus escandalosos beneficis que la dignitat de les persones, encara que aquestes siguin ciutadans nord-americans. La seguretat social dels EUA és únicament un sistema de pensions de retir o jubilació. Pel que fa la sanitat s’encarreguen les empreses, mitjançant sistemes privats d’assegurances, obligades per els contractes col.lectius que signen amb els sindicats. No existeix un sistema nacional, complet, de financiació de les atencions mèdiques. En aquest aspecte, els EUA romanen molt més enderrarits que els països d’Europa i alguns de l’Amèrica Llatina.—————————————————————–L’èxercit nord-americà té els seus propis establiments hospitalaris. Durant el desastrós mandat del president George W. Bush -milions de nord-americans i ciutadans del món no el volen ni recordar- va sortir a la llum pública el deplorable estat d’aquests establiments així com el pèssim servei metge i sanitari. Un escàndol. Milers de soldats nord-americans donen les seves vides per el seu país; altres, tornen ferits, mutilats de guerra o desiquilibrats psíquics i el Govern del seu país és incapaç de garantir-los una sanitat digna com tampoc ho fa per a la gran majoria del poble nord-americà. Això sí, malversa bilions de dòlars en guerres duradores, cruels i injustes per a complaure la voracitat del complexe militar-industrial que, fins i tot, l’ex-general i president dels EUA, Eisenhower, va alertar del seu creixent abús desestabilitzador de la pau mundial i de la pròpia societat nord-americana.—————————————En el proper capítol (II), donarem a conèixer dades aterridores sobre l’extrema dreta nord-americana i el motiu de que el president Kennedy va estar a punt de portar a terme una reforma de la seguretat social dels EUA i que el seu assassinat ho va impedir.
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’estàtua que desde el Federal Hall observa la columnata de la façana de la Borsa de Nova York, és la del president George Washington.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana.- Quin any va ser inaugurat l’Empire State Building, de Nova York i quans milions de dòlars va costar la seva construcció?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “El primer pas per aprendre és reconèixer la pròpia ignorància”. Francesc Castanyer.
—————————————————————————-