Doble objectiu: “Harry Black y el tigre”
26 setembre 2009 per Enric Figueras
Per més anys que passin hi han fets i moments de la nostra vida que no oblidarem mai. Al menys mentre al cervell tinguem viues, les suficients cèl.lules cerebrals per poder pensar i recordar. I és això que, de manera immediata, ho passo de la memòria a paraules escrites i d’aquestes als lectors d’EL PUNT digital. El mateix temps puc pensar i recordar infinitat de fets, coses i colors. I els hi ho puc explicar, també, a viva veu. No existeix maquinari més perfecte sobre la faç de la Terra. De tant que ho podem gaudir -malauradament tothom no- ho oblidem. Ens desvivim per les llaunes del “hardware” i menyspreem la més gran perfecció humana: el propi maquinari cerebral.————————————I és, acertadament, aquest que em fa pensar, recordar, colorar i reviure un fet de fa 50 anys (1959-2009). M’hi trobo. Hi sóc. Torno enrere: surto del teatre-cinema Fontova, de Calonge. La foscor d’un vespre hivernal. Veig a l’Antoni amb la seva moto i que, esperitat, tornava cap a el cinema Carme, de Palamós a portar-hi una de les dues pel.lícules de la sessió. En aquells anys a tots els cinemes es projectaven dues pel.lícules. Una, en color, nord-americana; l’altre, espanyola, en blanc i negre. Pensar en un cinema en català era una utopia. Com també ho era pensar en la llibertat i en la democràcia durant la dictadura nacionalista del general Franco.————————————————Ja no vaig veure ningú més al carrer. Em vaig dirigir, cames ajudeu-me, cap a el Mas Ponsjoan, una casa de pagès situada a les afores, lluny. Les escasses i últimes llums, esmorteïdes, em deien que les fileres de cases s’havien acabat. D’ençà aquell moment, fosc com una gola de llop. Només uns espais de claror tènues quan la lluna treia el cap entre una escletxa de núvols de siluetes fantasmagòriques. Un calfred terrorífic em privava d’un respir assossegat. Les cames em fallaven. Arreu veia els seus ulls d’una crueltat aterridora brillants com el foc. De la seva boca oberta sobresortien unes dents incisives entre dos ullals estripadors. Les rames i les fulles dels arbres hi acompanyaven agitades pel vent amb un so de por. Déu meu!, començava a entreveure la minúscula llum del Mas Ponsjoan. Els avis m’esperaven per sopar. Desprès d’una estona a la vora del foc, aniria cap a el llit escalfat amb una rajola cremant i embolicat amb paper de diari. Però aquest pensament momentani no apartava el de l’enorme tigre assassí que en un poblat de l’Índia es menjava centenars de persones. Diuen que és el “rei asiàtic” perquè tots els altres animals li tenen por. Aquest és el tema de la pel.lícula causant d’aquesta situació que els hi acabo d’explicar. Desprès de 50 anys encara em fa basarda. No l’he pogut oblidar mai. Dirigida per Hugo Fregonese és una producció del Regne Unit que es va estrenar l’any 1958. El seu títol: “Harry Black y el tigre”, protagonitzada per Stewart Granger y Barbara Rush argumenta els fets reals d’un tigre assassí de persones que va assolar uns pobles de l’India causant nombroses víctimes. La situació va arribar a ser tant greu, que al Govern no li va quedar cap més remei que contractar a un mític i expert caçador, Harry Black que haurà d’acabar amb l’amenaça desprès de recòrrer les zones més inhòspites de l’India. Si algú està interessat en veure aquesta pel.lícula pot intentar aconseguir-la en el Museu del Cinema de Girona.———————-Finalment dir-lis que els anys cinquanta, a l’Àsia, hi havien en estat salvatge 100.000 tigres. Actualment en queden entre 5.000 i 7.000, és un animal en extinció. Els motius els comprendràn ràpidament. Per la pell del “rei asiàtic” es paguen 10.000 dòlars unitat, així com també es venen diferents parts del seu cos. Això ha fomentat un comerç il.legal per part de bandes criminals; la destrucció del seu hàbitat natural i l’indiferència governamental. Voldria finalitzar el tema demanant al meu company dels BLOGS d’EL PUNT digital, Dani Coll, i expert en cinema si em pot dir quelcom sobre la pel.lícula que tracta aquest text.
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior: l’edifici Empire State Building, de Nova York, va ser inaugurat el primer de Maig del 1931, abans del previst, i va costar 45 milions de dòlars.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana.- Quan parlem de la Borsa de Nova York, no podem deixar d’esmentar la NYSE. Qué vol dir, doncs, aquest nom?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana: “La publicitat no és el cinquè poder, però la premsa lliure només pot viure si existeix la publicitat.” Manuel de Eléxpuru.
—————————————————————————-