La nova frontera

El vicepresident Johnson va ajudar a Kennedy a guanyar en els estats del Sud, que resultaven fonamentals, però no li agradava ser el segón com a manador. El president Kennedy va tractar de donar una major importància a allò que el primer vicepresident dels EUA, John Adams, va anomenar “el càrrec més insignificant que va idear mai l’imaginació humana”. Així, Johnson, va ser anomenat president del Comitè d’Igualtat d’Oportunitats per el Treball, creat per Kennedy amb la finalitat d’eliminar la discriminació a l’hora de contractar a empleats federals, ajudar a augmentar el nombre de treballadors negres en el govern i no acceptar contractes federals a les empreses que no donessin igualtat d’oportunitats als negres. Johnson es va mostrar no gaire entusiasmat en acceptar un nomenament que el podria posar a la contra dels congressistes i senadors del Sud i reduïr les seves oportunitats de presentar-se alguna vegada a la presidència. Però Kennedy, que creia que Johnson era capaç d’ajudar a assuaujar la posició d’aquells representants polítics amb relació al progrés dels drets civils, va insistir, i Johnson, que ja havia defensat la llei de drets civils el 1957 davant el Congrés i creia amb sinceritat en l’igualtat racial, va acceptar el repte. —————Kennedy, de cap manera volia enviar tropes de combat al Vietnam. Però sí, col.laborar en una sèrie d’accions conjuntes i de suport mutu en els camps militar, polític, econòmic i altres per tal de contrarrestar l’agressió comunista. La crisi de Laos va complicar encara més la situació. Kennedy va decidir enviar Johnson en una missió d’investigació especial a Àsia i, concretament, fer entrega d’una carta al president Diem, de Vietnam del Sud. El president nord-americà li demanava a Diem noves idees i reformes socials i polítiques per tal d’evitar una revolució i un enfrontament amb Vietnam del Nord. Kennedy va oferir a Diem tot el suport necessàri per tal d’evitar la guerra, però, les coses haurien de canviar molt al Vietnam del Sud. Diem va escriure a Kennedy tot dient “no estem acostumats que s’ens pregunti per a les nostres opinions o les nostres necessitats”.—————————————————————-Els corresponsals de l’època ho van explicar. El vicepresident Johnson va visitar Saigón, Manila, Taipei i Bangkok, amb missatges del president Kennedy. “El texà de metre noranta d’alçada, que s’havia fet una reputació com a figura eterna en el Senat, era perfecte per aquest treball. De camí cap a Saigón des de l’aeròdrom, va fer parar la comitiva de cotxes vàries vegades -molt propi del president Kennedy- per encaixar la mà a la multitud que hi havia a la carretera. Igual que a l’Àfrica, regalava bolígrafs, encenedors i invitacions de color blanc i daurat per a visitar les galeries del Senat dels EUA. “Que els teus pares et portin al Senat i al Congrés a veure com treballa el govern”, els deia als perplexes nens. Johnson va pronunciar discursos i, fins i tot, va fer muntar una fotografia de primera plana en la qual s’el veia arreplegant a un grup de vaques de Texas al voltant d’un ranxo.————————————————-Quan el vicepresident va tornar als EUA li va dir a Kennedy que “la batalla contra el comunisme haurà de continuar en el Sud-Est Asiàtic amb força i determinació o els EUA, de manera inevitable, deurà entregar el Pacífic i situar les seves defenses a les seves pròpies costes”. Encara que Johnson no creia que fos urgent enviar tropes de combat, sinó només assessors militars, les seves explicacions eren apocalíptiques: “La decisió bàsica en el Sud-Est Asiàtic la tenim aquí. Haurem de decidir si ajudem a aquests països fins a on ens ho permeti la nostra capacitat o tirar la tovallola a la zona i retirar les nostres defenses a San Francisco i a un concepte d’ “Amèrica com a fortalesa”. El president Kennedy tenia altres idees i no estava d’acord amb el punt de vista del seu vicepresident. No volia agafar un compromís més fort amb el govern repressiu de Saigón, en una regió d’importància qüestionable per a la seguretat nacional dels EUA. Kennedy estava convençut que el poble nord-americà mai acceptaria una guerra tant lluny amb la participació de tropes dels EUA. Gastar-se milions de dòlars en una guerra a les jungles pantanoses del Sud-Est Asiàtic, no tindria cap valor per els EUA i un cost altíssim en vides humanes. El president Kennedy era partidari d’arribar a un acord polític abans que a una confrontació militar. Tenia tota la raó. Això ho confirma el desastre que va succeir desprès del seu assassinat. En canvi, Johnson, que en aquesta ocasió no va voler fer cas a Kennedy, va quedar enfangat, atrapat, acorralat i enganyat per la CIA, principal instigador d’aquella cruel, duradora i miserable guerra. El que havia estat el vicepresident més notori dels EUA durant la presidència de JFK, no va tenir força, coratge i ànims per presentar-se a la reelecció. Allò que més desitjava.————-

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior: La (NYSE), New York Stock Exchange és el més gran mercat de valors del món, que dóna acollida prop de 2.800 empreses valorades en uns 15 trilions de dòlars en capitalització del mercat mundial. En definitiva, és el centre de l’economia mundial.

—————————————————————————-

   LA PREGUNTA de la setmana.- Inscrites en una placa de bronze situada a la base de la Statue of Liberty (Estàtua de la Llibertat), a Nova York, hi figuren aquestes paraules pertanyents a un poema: “Doneu-me les vostres masses cansades, pobres i confuses que anhelen ser lliures”. Qui va ser l’autor d’aquest poema?

—————————————————————————-

   EL LEMA de la setmana.- “Un està enamorat quan s’adona que l’altra persona és única”. Jorge Luis Borges.

—————————————————————————-

   NOTA.- El lector o lectora dels BLOGS del diari “EL PUNT” digital, que tingui l’amabilitat de contestar a la “pregunta de la setmana”, ens plaurà fer-li a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”. Ho pot contestar en l’espai destinat a comentaris. Gràcies.

—————————————————————————-