“Ja ho veuen, ni una sola vegada m’han preguntat!” (Lyndon B. Johnson) (III)
12 octubre 2009 per Enric Figueras
Davant les restriccions de pressupost imposats per l’economia nord-americana, que anava millorant però encara estava deprimida, i les creixents despeses de defensa, el president Kennedy va proposar una legislació que estimulés l’economia amb petites retallades d’impostos afegides a ingressos més grans. Aquest era un primer pas. Kennedy volia enviar un programa de reformes fiscals molt més complet al Congrés, l’any 1962, que estimularia “un índex més elevat de creixement econòmic així com una estructura d’impostos més equitativa i una llei tributària més sencilla”. En definitiva el president volia portar al Congrés dels EUA, una gran reforma de l’injust sistema fiscal nord-americà. Entretant va proposar incentius fiscals per a les empreses en forma de crèdits per a la modernització i expansió de la maquinària i els equipaments. Per a recuperar els impostos que es perdien per aquest costat, va proposar la fi de les exempcions fiscals als nord-americans que obtinguessin ingressos a l’estranger, en països econòmicament avançats, i mitjançant impostos estatals sobre les propietats a l’estranger, retenció d’impostos sobre interessos i pagament de dividends, la continuació dels impostos de la renda de societats i impostos interns que es preveia la seva disminució o reducció en un temps, així com un impost sobre els proveedors de l’aviació civil per ajudar a pagar l’operativitat i millora del sistema aeri federal. ————————————————————Els líders del món dels negocis, que preferien les assignacions per amortització alliberades als crèdits per a costos de nova maquinària i equipament, van bloquejar amb èxit la llei de Kennedy, demostrant el seu poder com a “lobby” i al mateix temps una confiança excessiva o la manca d’atenció de la Casa Blanca. Tement compartir el protagonisme i que, d’aquesta manera, empitjorés la posició de JFK com a líder nacional, la Casa Blanca havia evitat que Lyndon Johnson, el legislador més hàbil de l’Administració, representés un paper significatiu en els tractes amb el Congrés. Al contrari, Kennedy, que mai havia mostrat cap afinitat amb la classe d’esforços cooperatius que són necessàris per a redactar lleis importants, va confiar amb assessors mancats d’experiència per a fer avançar la seva agenda legislativa. Així, el vicepresident Johnson, es queixava de que els seus contactes amb el Congrés no eren aprofitats, tot dient: “¡Ja ho veuen, ni una sola vegada m’han preguntat!”. El resultat, com era de preveure, va representar una encamellada per els esforços legislatius de Kennedy.————Malgrat el seu fracàs a l’hora de crear un departament de vivenda i reformar els impostos, Kennedy podia anotar-se algunes millores en els assumptes nacionals. El Congrés va accedir a crear una llei de Zones Reurbanitzables que complia la seva promesa de la campanya electoral d’ajudar a pal.liar l’atur crònic a Virginia Occidental i a nou estats més. A més, el Congrés va donar permís a Kennedy per fer importants millores en alguns programes ja existents: prestacions més àmplies per els aturats; un salari mínim més elevat per els treballadors sense cobertura i que ni afegia 4 millons més de productors; una millora de la Seguretat Social; ajuda a ciutats per a millorar la vivenda i el transport; una llei de control de la pol.lució de l’aigua per a protegir els rius i els cursos fluvials del país;fons per continuar la construcció d’un sistema d’autopistes iniciat a l’època del president Eisenhower i una llei d’agricultura que augmentés els ingressos dels agricultors i perpetués “una de les fites més destacades de la nostra civilització, produir més menjar amb menys gent que cap altre país del món”. Els assumptes de màxima prioritat de Kennedy: la reforma dels impostos, l’ajuda federal per l’educació primària i secundària, les beques universitàries, l’assegurança sanitària per els més ancians, la llei de drets civils…mai van poguer sortir dels Comitès del Congrés. L’historiador Irving Bernstein, que va estudiar de prop les lluites per les lleis d’educació i sanitat, les descrivia com a “veritables nius de serps polítics”. El president Kennedy estava convençut que desprès de la seva reelecció tindria la majoria suficient en el Congrés, per aprovar totes aquestes i altres lleis com, per exemple, la de drets civils la més important de la seva curta, però, profitosa presidència. Johnson, ja president, va aprofitar l’impacte i el dolor davant l’assassinat de Kennedy, per fer aprovar totes aquestes lleis paralitzades en el Congrés. Una llei, però, la de la reforma fiscal a la qual Kennedy havia afegit una normativa adicional per tal d’evitar certes injusticies i abusos fiscals, aquesta normativa adicional no hi va ser inclusa. A JFK, a trets de fusell, ja l’havien apartat de la Casa Blanca.———————————–El proper capítol serà el darrer a prop del meu intent en explicar que el vicepresident Johnson -per la seva vocació, personalitat política i afecte i admiració per JFK- no podia estar darrere del cop d’estat i complot per assassinar al president dels EUA. En un altre capítol explicarem el perquè el Servei Secret nord-americà no pogueren evitar aquest assassinat.
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior: Les paraules del poema que figuren inscrites en una placa de bronze situada a la base de la “Statue of Liberty”, de Nova York, són obra d’Emma Lazarus. Aquesta ha estat la resposta que ha deixat inscrita en l’apartat de comentaris, el lector dels BLOGS d’EL PUNT digital, DANI. Moltes gràcies. Si li plau fer-me arribar la seva adreça, em plaurà fer-li a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana. La famosa Ellis Island, de Nova York, considerada com a National Monument dels EUA, perquè porta aquest nom?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana. “El jazz és la revolta de l’emoció contra la repressió”. Joel Rogers.
—————————————————————————-