La nova frontera

   Obama i Medvédev -EUA i Rússia- han promès signar un acord de reducció d’armes nuclears. Es deixin de bromes si us plau: volem tractats no promeses. O es pensen que estem d’acord en que el món es converteixi en un immens taüt? Escoltin, l’any 1963 el president John F. Kennedy, desprès d’una lluita extraordinària que li va costar molts d’enemics, va aconseguir fer signar als soviètics, no un tractat de reducció d’armes nuclears, sinó, de prohibició de proves nuclears. <<Si hem d’obrir noves portes a la pau, si tenim que aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tant audaços i intel.ligents en el nostre control d’armaments com ho hem sigut en la seva invenció, demostrem a tot el món situat a aquest costat de la muralla i al que viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ferventment la pau.>> va afirmar Kennedy. L’acord de prohibició de les proves no era cap panacea, això Kennedy ho admetia, però era un pas que els allunyava de la guerra: reduïa les tensions mundials, limitava els perills de la pluja radioactiva, augmentava les possibilitats de que no es produís una proliferació nuclear i prometia posar fre a la carrera d’armaments entre el bloc comunista i Occident. El tractat era un pas tant clar cap a unes millors relacions entre els soviètics i els nord-americans, i s’allunyava tant de la política suïcida de la crisi cubana dels míssils, que resulta difícil imaginar que el públic i el Senat li hagués donat l’esquena. <<Tal vegada ens podem estalviar una guerra total amb aquest tractat”, segons li va comentar l’expresident Truman a Kennedy. Una enquesta Harris mostrava un índex d’aprovació del tractat d’un 81 per cent. El 24 de setembre del 1963, la Cambra Alta, per gran majoria, va referendar l’acord per 80 vots a favor i 19 en contra. Aquest tractat no va fer desdir-se a Xina, França, Índia, Israel o Pakistan de desenvolupar armes nuclears. Ni tampoc va evitar la fabricació de més bombes nuclears, més devastadores encara, i nous sistemes de llançament. Però Kennedy, Macmillan i Jruschov varen tenir una gran satisfacció amb el tractat que, com vàren veure milions de persones, va iniciar un impuls contra la guerra freda que, a principis dels seixanta, es creia en un proper conflicte global. Pensem que el març del 1963, el 60 per cent dels enquestats esperava que els soviètics ferien servir una bomba d’hidrogen contra els EUA en una guerra. El mes de juny, quatre mesos abans del tractat de prohibició de les proves nuclears, el 37 per cent dels nord-americans creia <<impossible arribar a una solució pacífica de les diferències amb Rússia>>. El mes de setembre, desprès de les negociacions per a la prohibició, només el 25 per cent dels enquestats creia que l’amenaça de guerra fos el principal problema amb el que s’enfrontava el país. El tractat, tal com va reconèixer Kennedy públicament, <<no resoldrà tots els conflictes, ni farà que els comunistes cedeixin en les seves ambicions, ni eliminarà els perills de la guerra. No reduirà la nostra necessitat d’armes ni la dels aliats…Però és un primer pas important, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas més allunyat de la guerra>>. Tenia raó. El tractat de prohibició de proves nuclears que ha durat més de 45 anys i amb éxit, per evitar que la Guerra Freda es convertís en un conflicte global cap a la devastació del planeta. I va donar esperança a milions de persones que creien, com Kennedy, que la humanitat tenia que eliminar la guerra nuclear, o la guerra nuclear eliminaria a tota la humanitat. El tractat, que va ser universalment reconegut com obra personal de Kennedy, va crear la convicció de que el president dels EUA podia portar la Guerra Freda cap a la seva fi.—————————–En un acte a la Casa Blanca, l’editor del diari Morning Dallas News, va dir en públic al president que volien que deixés de “muntar la bicicleta de la seva filla Caroline”. És a dir, un president agressiu. Kennedy va contestar que “és molt més fàcil fer una guerra que evitar-la.” Al president li va saber greu la referència a la seva filla petita Caroline. Més tard, JFK, va dir que no volia “una pau imposada al món amb les armes nord-americanes, ni la pau de la tomba ni de l’esclau, sinó, una pau per sempre i per a tots els ciutadans del món.” El tractat va ser signat a Washington D.C. a primers d’octubre del 1963. El món s’havia escapat de convertir-se en un “immens taüt.” Al president John F.Kennedy li quedaven dos mesos de vida.

————————————————————————————-

  LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El retrat de George Washington de Gilbert Stuart (1755-1828), es pot contemplar al Metropolitan Museum of Art, de Nova York, el museu més gran de l’hemisferi occidental.

————————————————————————————-

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin ha estat el nombre de vaixells de creuer i el de passatgers que durant el 2009 han fet escala al port de Palamós? El lector dels BLOGS del diari EL PUNT digital que tingui l’amabilitat de participar, li farem a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”.

————————————————————————————-

   EL LEMA de la setmana.- “La història pertany als que la prolonguen, no als que la segresten.” Manuel Vázquez Montalbán.

————————————————————————————-