Kennedy i Johnson, cap a la Lluna: “Per una bandera de pau, llibertat, coneixement i comprensió.” (IV)
18 desembre 2009 per Enric Figueras
Ells no vàren tripular la nau, però, van donar l’empenta que, finalment, portaria a l’home a aterrar a la Lluna. La iniciativa va sortir del president Kennedy davant allò que estaven d’acord la majoria dels nord-americans: un 58 per cent dels ciutadans pensava que no era una bona idea gastar uns 40.000 milions de dòlars (aproximadament 225$ per persona) en una gran empresa en la qual els podien guanyar els soviètics. Kennedy va reconèixer que els soviètics tenien avantatge sobre els EUA i que ningú podia garantitzar que un dia serem els primers i que cap fracàs a l’hora de fer aquest esforç ens posarà a la cua. Aquest era l’esperit de la “Nova Frontera”. Per el jove president, aquesta era una de les grans aventures de la història humana moderna. Així ho va explicar als seus compatriotes: Però perquè la Lluna?, diuen alguns. I també podrien preguntar-se: perquè escalar la muntanya més alta? Perquè volar a través de l’Atlàntic? Volem anar a la Lluna en aquesta dècada, i fer totes les altres coses, no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils; perquè l’objectiu servirà per organitzar i mesurar les nostres millors energies i capacitats. —————————————-Però, siguem sincers, i això molts articulistes i crítics amb el programa espacial de l’Administració Kennedy, no ho han explicat. Hi havien altres consideracions com, per exemple, que una missió tripulada aportaria avantatges tecnològiques, econòmiques i polítiques. Els 40.000 milions de dòlars que el govern probablement es gastaria en el projecte ferien possible millorar la capacitat dels EUA per a predir el temps i aconseguir comunicacions electròniques d’alta velocitat amb els satèl.lits. També crearia llocs de treball, i les avantatges polítiques en el Sud i l’Oest, on la NASA gastaria, principalment, els diners, no es perdria amb polítics capaços com Kennedy i Johnson.—————-Fidel al seu desitg -mai vist en una presidència nord-americana- de que el vicepresident tingués un pes important en la seva Administració, Kennedy va proposar Johnson com a president del Consell Nacional Espacial. Així, desprès de que el cosmonauta soviètic Yuri Gagarin hagués orbitat al voltant de la Terra, Kennedy li va demanar a Johnson que realitzés una investigació general sobre la situació que tenim a l’espai. Tenim alguna oportunitat de derrotar als soviètics instal.lant un laboratori en l’espai, o realitzant un viatge al voltant de la Lluna, o aterrant mitjançant un coet a la Lluna, o anant i vinguent a la Lluna amb un coet i un tripulant? Existeix cap altre programa espacial que prometi resultats espectaculars, en el que nosaltres podem guanyar? El vicepresident Johnson va confirmar a Kennedy de que era necessàri realitzar un gran esforç d’immediat, no només per atrapar als soviètics, sinó, passar-lis al davant: portar un home a la Lluna tindria gran valor propagandístic. La competició real en l’espai exterior, era entre el sistema social comunista i el dels EUA. El control de l’espai determinarà quin sistema de societat i govern dominarà el futur. Als ulls del món, el primer en l’espai voldrà dir el primer i punt; el segón en l’espai és el segón en tot. Davant els costs de la missió cap a la Lluna, Johnson replicava: Doncs, que prefereixen? Què siguem una nació de segona classe o que ens gastem uns quants diners? El Congrés del EUA va donar via lliure al projecte defensat per Kennedy i Johnson.———————————————————-El 12 de Setembre de 1962, a la Universitat de Rice, Houston (Texas), el president John F. Kennedy va afirmar: “Aquells que vàren venir ans que nosaltres van fer el possible perquè aquest país fos el que produís les primeres ones de la revolució industrial, les primeres ones de la invenció moderna i les primeres ones de l’energia nuclear, i aquesta generació no vol romandre endarrerida en la futura edat de l’espai. Volem formar part d’aquesta. Volem caminar al davant, doncs els ulls del món miren cap a l’espai, a la Lluna i als planetes més llunyans; i ens hem compromés a que l’espai no sigui governat per una hostil bandera de conquesta, sinó per una bandera de pau i llibertat. Ens hem compromés a que l’espai no s’empleni amb armes de destrucció massiva, sinó amb instruments de coneixement i comprensió.” —————————————————Cap altre president ha estat tant clar i encoratjador com el president Kennedy. Cap altre ha marcat el camí a seguir amb tanta empenta i valentia i, el jove president, no era dels qui diuen una cosa i desprès en fan una altra. Les seves paraules, pel que fa a la conquesta de l’espai, ho diuen amb tota claretat: “Ens hem compromés a que l’espai no s’empleni amb armes de destrucció massiva, sinó amb instruments de coneixement i comprensió.”
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les paraules, “…Com jo no era un perfecte estúpid vaig poguer veure que les promeses als àrabs eren buides”, les va escriure Lawrence d’Aràbia en el seu llibre “Los Siete Pilares de la Sabiduria”.
—————————————————————————
LA PREGUNTA de la setmana.- Què li va succeir a Lawrence d’Aràbia, el 13 de Maig del 1935?
————————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “N’hi ha prou que un home n’odïi un altre perquè l’odi vagi corrent fins a la humanitat sencera.” Jean-Paul Sartre.
—————————————————————————-