La nova frontera

 En Dani, lector dels BLOCS d’EL PUNT digital i fent referència a una sèrie de texts dedicats a la vida i presidència inacabades de John F.Kennedy, ens ha demanat -més d’una vegada- les circumstàncies per les quals el Servei Secret nord-americà que té a la seva cura la seguretat i protecció del president dels EUA, no va poguer evitar el seu assassinat a Dallas (Texas), el 22 de Novembre del 1963. També ens demana l’esmentat lector, informació prop la participació de la CIA en el magnicidi. Mirin, a les poques hores de la mort del president Kennedy, una part destacada de nord-americans van intuir el que estava passant. Al cap d’unes setmanes la meitat dels nord-americans s’en van adonar del que havia passat. Al cap d’uns anys -cinc, més o menys- la gran majoria del poble nord-americà ja se n’havia donat compte de tot el que havia passat. Avui, cap ciutadà dels EUA -per més recòndit que sigui el lloc on visqui- que no sàpiga que va ser “la companyia “ qui va portar a terme el cop d’estat i magnicidi del president. Un grup de sicaris fanàtics amb coeficient d’intel.ligència “menys zero” (-0), pertanyents al grup d’operacions encobertes de la CIA, els que vàren executar al president dels EUA, John F. Kennedy. Però, tota aquella fastigosa operació mai s’hagués pogut realitzar sense la complicitat de l’FBI, part de la policia de Dallas i alguns membres de la màfia. L’operació es va començar a preparar quan en una visita realitzada per el president Kennedy a la ciutat d’El Paso (Texas), el mes de juny del 1963, ell mateix va fer públic que la tardor d’aquell mateix any, faria una gira per varies ciutats de Texas i entre elles, Dallas.————————————————————————–Kennedy va ser assassinat fa 46 anys, però, han estat els mateixos grups poderosos contra els quals la seva Administració va lluitar, els qui avui provoquen per els seus faraònics interessos particulars i en contra de l’interès públic, aquest desastre econòmic i d’injustícia social. Milions de persones pateixen considerablement a causa de la manca de responsabilitat de certes activitats del món dels negocis que porten a uns abusos propis de la roïndat.————————————————————–El 13 de Febrer del 1961, davant la Junta de la Conferència Industrial Nacional, va afirmar Kennedy: “No existeix un enfrontament inevitable entre el sector públic i el privat, ni entre la inversió i el consum, ni, com ja he dit, entre el Govern i els negocis. Tots els elements del nostre creixement econòmic nacional són interdependents. Cada sector té el deure de jugar el seu degut paper i aquesta és l’esperança i l’objectiu d’aquesta Administració…——————–“No farem descriminacions a favor ni en contra de cap sector de la nostra comunitat empresarial. Ens oposem de manera decidida a la corrupció , al monopoli i a l’explotació humana, però no als negocis. Sabem que el vostre éxit i el nostre estàn entrelligats, que vosaltres teniu dades i coneixements que nosaltres necessitem. A despit de les diferències que hagin pogut existir, cerquem quelcom més que una actitud de treva, cerquem l’esperit d’una aliança madura”. Els membres del Consell Assessor Comercial eren poc desitjosos de col.laborar amb el govern federal. Van suspendre les seves reunions i vàren decidir rompre les seves relacions amb el Departament de Comerç.———————-A principis del 1962 la indústria de l’automòbil, el termòmetre econòmic de la nació, va predir una xifra de venda anual de 7 milions de cotxes, amb un augment de 1.500.000 per damunt de l’any anterior. Bradford B. Smith, un economista de U.S. Steel (la més important companyia de l’acer), va afirmar devant la Junta de la Conferència Industrial Nacional: “He dit moltes vegades a aquest grup que segons va la nació, així marxa la indústria de l’acer, només que dues vegades més ràpid. Jo diria que la producció d’acer durant la primera meitat del 1962 pot considerar-se bastant bona”. Amb anterioritat el president Kennedy havia enviat una carta als dirigents de la indústria de l’acer, avisant i demanant que no pujessin els preus ja que això suposaria ensorrar tot el programa econòmic de la seva Administració que tenia com a eix central, evitar qualsevol desviació inflacionista. També, l’abril del 1962, el Sindicat de treballadors de l’acer va acordar, a petició del Govern federal, limitar les seves demandes d’augment de salari a 10 centaus l’hora, d’ençà el primer de juliol. Tot semblava anar bé per a tothom quan, per sorpresa i amb actitud de fets consumats, la indústria de l’acer va anunciar una pujada de preus de 6 dòlars la tona posant al president, als consumidors i als sindicats contra la paret. Els magnats de l’acer,com els del petroli, sempre havien fet el que havien volgut. Fotre’s de la presidència i del poble nord-americà és una costum per a ells, però, aquesta vegada, es vàren equivocar de president. El dia següent, en la seva conferència de premsa, el president Kennedy va declarar: “Al poble nord-americà, igual que a mi, li serà difícil acceptar una situació en la qual un petit grup de directius de la indústria de l’acer, les quals ànsies de beneficis i de poder privats excedeix del seu sentit de la responsabilitat pública, pot mostrar un menyspreu tant absolut cap a els interessos de 185 milions d’americans”.————————————Aquesta denúncia dels “titans” va atordir a la nació. Va senyalar el naixement d’una legenda. Els comentaris del president vàren sortir en els titulars de la premsa mundial, i inclús citats per “Pravda” per a la seva sorpresa i satisfacció. Els magnats estaven desorientats per la violència de la seva reacció i per el suport públic que el poble nord-americà va donar a Kennedy. Roger Blough, president de U.S. Steel, va mantenir que la seva decisió s’havia fet “en interès dels accionistes”.———————————————————(En el capítol -II- veurem la contestació de l’Administració Kennedy i com la indústria de l’acer va revocar l’augment de preus).——————–

—

        Roger Blough (amb ulleres), president de la U.S. Steel, l’any 1962,escoltant al president Kennedy

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El llegendari Cyclone, és el nom d’una de les poques muntanyes russes que funcionen per gravetat i sobre vies de fusta, que queden en el món. Construïda l’any 1927, agafa una velocitat de 110 quilòmetres per hora. Es troba en el famós parc d’atraccions de Coney Island, Brooklyn (Nova York).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Un museu únic que es troba situat a l’extrem de Staten Island i que porta el nom d’Alice Austen House, a qui va ser dedicat?

   EL LEMA de la setmana.- “A la vida real, el que no es rendeix és tot un valent“.Paul McCartney.

—————————————————————————