La nova frontera

   ( watch?v=reXOuq2a4Vs) Si tenen a bé fer un clic sobre aquesta adreça de vídeo, veuran el encara senador i candidat a la presidència dels EUA per el partit demòcrata, John F.Kennedy, en el seu darrer discurs de tancament de la campanya electoral de 1960, en el Boston Garden.Però tinc que dir-lis que aquest no és el vídeo que volia mostrar. El vídeo que mostra la roda de premsa en la qual el president Kennedy denúncia l’engany i traïcio dels magnats de l’acer, 11 d’abril de 1962, tot i que existeix a Youtube, els comentaris romanen desconectats i quan intentem cercar-lo posant l’adreça (http://www.youtube.com/watch?v=x-sIYI5C4mY) diuen que no existeix. Penso que és un vídeo censurat per els magnats de l’acer, el Govern dels EUA i la CIA. Si no és així que Youtube expliqui que passa. Que quedi constància que ja l’any 1962 el president Kennedy va denunciar als magnats de l’acer, els del petroli i els de les altes finances.———————————————————————————————————————–

   En el capítol I ho expliquem de manera exhaustiva. La preocupació número u del president Kennedy era que l’economia nord-americana es desenvolupés de manera justa i correcte; sense abusos i augmentar la legislació per lluitar contra el frau fiscal i evitar tant l’explotació dels treballadors com l’engany als consumidors. Kennedy estava convençut que si l’economia anava per el bon camí, tot aniria millor per l’avenç dels programes de la seva Administració i aconseguir ser reelegit per un segón mandat. Ara bé, una cosa fonamental perquè l’economia funcioni de manera justa i correcte és contenir la inflació. És a dir, impedir l’increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis.———————————————————————-Per el president era imprescindible que les grans indústries de l’acer -sempre havien fet el que havien volgut- no augmentessin els preus de l’acer. Entre 1947 i 1958, un 40 per cent de l’augment de l’índex dels preus a l’engrós era degut a que els de l’acer augmentaven més que la mitjana de tots els altres preus. Kennedy va començar a pressionar a la indústria de l’acer perquè no pugessin els preus. El mes de setembre va enviar cartes als directors generals de les dotze empreses de l’acer més importants i el Sindicat de Treballadors de l’Acer, demanat-lis accions responsables amb relació als preus i els salaris. Malgrat les resistències en el món dels negocis i els sindicats, Kennedy no va voler donar-se per vençut. Si els treballadors de l’acer anaven a la vaga, mig milió de treballadors romandrien de braços creuats, i milers d’obrers més a la mineria i el transport. Kennedy creia que podia negociar de manera efectiva fins arribar a un acord. Al mateix temps, el president va parlar a Miami davant la convenció anual de la AFL-CIO (Federació Americana del Treball i el Congrés d’Organitzacions Industrials). Deixant a un costat el text que havia preparat i parlant amb major informalitat i passió, va fer notar la greu responsabilitat que assumien els treballadors per el benestar del país en aquests moments crítics de canvis globals. La seva lloança a prop del moviment sindical lliure dels Estats Units va obtenir una franca resposta. <<Estem satisfets de tenir a un president a la Casa Blanca que comprengui els ideals i les aspiracions de la nostra gent i no tingui cap por: no cal que es preocupi per nosaltres. Col.laborarem en un 1000 per 100>>.—————————————————————-El gener de 1962, Kennedy es va reunir a la Casa Blanca amb Roger Blough,  president del consell d’administració de l’U.S.Steel, Dave McDonald, cap dels treballadors de l’acer i Arthur Goldberg, secretari de Treball. Va convèncer a totes les parts de que entressin en negociacions per arribar a un acord no inflacionàri. Les discussions, celebrades entre mitjans de febrer i primers d’abril, van donar per resultat un contracte amb un incentiu de deu centaus per hora en contribucions per a les pensions i una sèrie d’accions per a reduir l’atur entre els treballadors de l’acer, però cap augment de salaris. Kennedy estava satisfet i va felicitar als negociadors per <<l’acord ràpit i responsable>>, i va afirmar que el contracte era <<un document industrial de gran habilitat política>>. Havien justificat la seva convicció de que posarien l’interès nacional per damunt de qualsevol interès egoista. També va dir el president que l’acord era <<no inflacionista, i que hauria de proporcionar una sòlida base per a una constant estabilitat dels preus>>. Però, el 10 d’abril, va esclatar la gran tempesta provocada per els magnats de l’acer. Aquests van trair la confiança del president Kennedy anunciant una pujada de preus d’un 3,5 per 100. En el capítol I sobre aquest tema, 27-3-2010, (“Déu meu com odio a aquests fills de puta” (JFK), expliquem la comprensible reacció del president i les seves dures paraules en la roda de premsa que va tenir lloc el 14 d’abril de 1962. Roda de premsa que existeix a Youtube, però, de cap manera, he pogut mostrar-lis tot i disposar de l’adreça: http://www.youtube.com/watch?v=x-sIYI5C4my.———————–

        Roda de premsa del president dels EUA, John F.Kennedy, denunciant la traïció de la seva confiança per part del magnats de l’acer. Va tenir lloc a la Casa Blanca el dia 11 d’abril de 1962 i tot i que he conseguit trobar-la en els vídeos de Youtube (You Tube – JFK vs. Big Steel), no he pogut donar-lis a conèixer.

—————————————————————————-

    LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Amb l’entrada a València, el 30 de març de 1939, de les tropes franquistes, dirigides pel general Aranda, s’iniciava també al País Valencià una etapa de forta repressió, amb milers d’empresonats i àdhuc condemnats a mort, com fou el cas de Joan Baptiste Peset, rector de la universitat de València, afusellat el 1941.

   LA PREGUNTA de la setmana.- “The Spirit of Catalonia” va ser escrit a Gran Bretanya per un doctor català. Quin era el seu nom? Què hi feia en aquell país?

   EL LEMA de la setmana.- “Per tenir èxit s’han de tenir amics, però per tenir molt d’èxit s’han de tenir molts enemics“. Frank Sinatra.

—————————————————————————-