La nova frontera

   watch?v=z3EIoBdfMoc  Si tenen a bé puntejar l’anterior adreça de vídeo veuran les causes i conseqüències de l’enfrontament del president John F. Kennedy amb els jerarques del Pentàgon i la CIA. Un catau de feixistes els anys seixanta. El president, amb el suport del secretari de Defensa Robert McNamara, van posar en marxa un pla d’estalvi i de reforma de les forçes armades dels EUA. En aquells moments hi havia un “stock” de 40.000 armes nuclears de 30 classes diferents, el qual manteniment era molt car i els militars encara demanaven més i més. El programa de l’Administració Kennedy consistia en un desarmament limitat i progressiu i que les reduccions es compensarien en part per els usos civils de l’àtom i per els programes espacials de la NASA. Es tractava de lluitar contra les conseqüències d’una conversió massa ràpida de l’economia, reforçant l’assegurança d’atur, increment de la informació a prop de noves oportunitats de treball, reorganització de programes d’ensenyament d’oficis, establiment de noves indústries i dirigint els programes d’investigació cap a la química, l’exploració de l’espai, la medicina, el transport urbà, la construcció, l’educació, la purificació de l’aigua, el control de la població, les malaties tropicals i l’explotació dels recursos de l’oceà. Però ni els industrials ni els militars estaven disposats el 1963 a doblegar-se davant decisions polítiques o, sencillament, raonables. Els generals van veure que el Tractat de Prohibició de Proves nuclears portat a terme per l’Administració Kennedy i, signat per Moscú, portaria cap a el desarmament generalitzat.——————————————————-En un dels editorials d’EL PUNT (24-6-10), es qualifica al general nord-americà Stanley McCrystal -cap militar a l’Afganistan- com a militar bocamoll que cal afegir a la llista de militars dels EUA que, amb les seves declaracions, han posat en evidència el seu <<menyspreu per l’autoritat civil>>. Posen per exemple als generals Patton i MacArthur. Jo hi afegiria que, fins i tot, n’hi han que han menyspreat i avergonyit la democràcia i la presidència. El general Curtis LeMay, cap d’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire, va preguntar en to de queixa quan el secretari de Defensa de JFK, McNamara, es va oposar a algunes de les seves exigències amb relació a ampliar les Forçes Aèries, <<Serien molt pitjors les coses si Jruschov fos el nostre secretari de Defensa?>>. LeMay era brusc, mastegava tabac, pretenia bombardejar els “enemics” fins a fer-los tornar a l’Edat de Pedra i es queixava de la fòbia dels nord-americans per les armes nuclears. Cada vegada que el president Kennedy es reunia amb LeMay, gairebé li donava un atac. El general no escoltava, no feia cas a allò que el president deia i plantejava propostes que Kennedy considerava aberracions, que no tenien res a veure amb la situació existent els anys seixanta.————————————El president Kennedy va sacsejar el Pentàgon que havia estat el seu propi amo durant vint anys: en el període que va seguir a la segona guerra mundial; durant el conflicte de Corea i, finalment, sota la benèvola Administració del general Ike. Els guerrers es varen adonar compte que els bons temps s’havien acabat. No només tenien por de perdre els seus privilegis, sinó que consideraven com el seu deure intentar <<salvar la nació>>. Així ho explicava “Newsweek” :”Amb cervell de computadora i voluntat martellejadora, Kennedy i McNamara varen modelar novament la màquina de guerra dels EUA, passant de la rigidesa espasmòdica de la represàlia massiva nuclear al calibratge exquisit de la resposta flexible. Van reduir despeses, sacsejar els peixos grossos, posar energicament al seu lloc els aliats, atemoritzar als sàtrapas del Senat i guanyar-se enemics en tots els llocs.>> Enfrentats amb ordres superiors, generals i almiralls van cedir primer, desprès rebel.lar-se. Una guerra de guerrilles esclatà entre els 7 mil despatxos, les 18 milles de passadissos i les 150 escales del Pentàgon.————-El general Edwin Walker declarà: <<Hem de fer fora als traidors i, si això no és possible, organitzar la resistència>>. Li van donar suport el general Del Valle i l’almirall Arthur Radford. <<Alguns dels consellers del president tenen una idea sobre els assumptes estrangers que ferien tremolar a l’americà de classe mitja>>, declarà l’almirall Chester Ward. << La tercera guerra mundial ja ha començat i hi estem ficats profundament>>, va dir l’almirall Felix B. Stunny. El general White declarava: <<Miro amb gran aprensió a aquests anomenats intel.lectuals de la defensa, que fumen en pipa, a qui s’ha portat a la capital de la nació. No crec que molts d’aquests joves confiats en si mateixos i amb freqüència arrogants, professors, matemàtics i teòrics tinguin suficient món o motivacions com per fer front a la classe d’enemic amb el que ens enfrontem>>. L’almirall Ward va acusar als consellers de la Casa Blanca de donar prioritat, no a la llibertat, sinó a la pau i afegia: <<La veritable seguretat està en la superioritat nuclear sense límit>>. L’almirall Lewis Strauss, declarà: <<No sé si és bona idea reduir les tensions>>. El “New York Times”  va escriure: “El Pentàgon està tenint problemes amb els dretans amb uniforme. Gran nombre d’oficials de mitjà i alt grau estàn adoctrinant als seus homes i a la població civil propera a les seves bases amb teories semblants a la de la <<John Birch Society>>. També critiquen i posen en ridícul part de la política oficial del govern dels EUA. L’exemple més desaforat d’aquests oficials és el Major General Edwin A. Walker…>>.—————–Per primera vegada a la història dels EUA, un President gosava atacar el mite de la infal.libilitat nacional. Aquesta va ser la resposta del president Kennedy: <<Hem de fer front al fet cert de que els Estats Units no són ni omnipotents ni omniscients, de que no podem imposar la nostra voluntat sobre el 94 per cent restant de la humanitat i de que no hi pot haver una solució americana per cada problema mundial. Procurem més en tenir allunyants de les nostres costes els bombarders i els míssils de l’enemic, i menys en tenir allunyats dels nostres refugis els nostres veïns. Dediquem més energia a organitzar relacions lliures i amistoses amb les nacions del món… i menys a organitzar bandes armades de guerrilles civils -<<John Birch Society>>, els <<Minutemen>>i el <<Ku Klux Klan>>-  que és més probable que proporcionin <<vigilants>> locals i no nacionals>>.——————————————————————————–Aquesta va ser una de les més brillants ocasions de l’Administració Kennedy: la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. El dia 22 de setembre de 1963, els qui s’oposaven varen ser derrotats de manera amplia per una votació de 80 vots a favor per 19 en contra. Els país estava amb el president Kennedy i amb la seva apel.lació al <<valor>> i la <<comprensió>>. Li quedaven dos mesos de vida.

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En arribar els atacs aeris nazis contra Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill encoratjaria els seus compatriotes amb unes cèlebres paraules: <<Confio que els nostres conciutadans sabran resistir com sabé fer-ho la població valerosa de Barcelona.>>

   LA PREGUNTA de la setmana.- Les històries dels herois com <<El Guerrero del Antifaz>> o bé les intrèpides aventures de <<Roberto Alcázar y Pedrín>>, han esdevingut el símbol d’aquells anys foscos, nodrits per una literatura censurada per la dictadura franquista i  que trobava en els còmics el reflex de llurs interessos. Qui van ser els seus dibuixants?

   EL LEMA de la setmana.- “El mal de ser cubà es que, quan un parla seriosament, sona a la lletra d’un bolero conegut.” Guillermo Cabrera Infante.

—————————————————————————-