La nova frontera

  El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, crec que es va precipitar quan va afirmar que acataria la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, caducat, sobre l’Estatut de Catalunya, ja retallat i referendat per el poble de la nació catalana. Va ser una precipitació practicada, també, per moltes altres persones. Tenien que haver esperat desprès de la darrera manifestació, -en vindran moltes d’altres i n’hi hauria d’haver també a Tarragona, Lleida i Girona-, ja que els milions de ciutadans que hi varen participar, -Barcelona, Euskadi i al món- fan impossible l’acatament d’aquesta sentència provinent del més obscur i retrògrada nacionalisme espanyol. No hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar allò que el poble ha referendat. No hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui anar en contra de la voluntat d’un poble, expressada a les urnes. I si això passa, és que ens trobem davant d’una dictadura o cop d’estat encoberts.————————————————–Tant el Parlament de Catalunya, com el Congrés de Diputats i el Senat, així com el rei d’Espanya -ell va signar la Llei Orgànica que ampara i protegeix l’Estatut- hauran d’explicar al poble català, a l’Europa i al món lliures i democràtics, de quina mala manera Espanya menysprea i oprimeix les nacions i pobles que la formen. Si l’autonomia és la facultat de governar-nos per les nostres pròpies lleis, perquè el “Partido Popular” ens va llançar la primera llei de Catalunya a un TC, caducat, i que la majoria dels seus components senten basca per l’Estat Autonòmic? El Parlament de Catalunya té davant seu el deure immediat i ineludible de respectar la veu del poble català expressada de manera contundent a la darrera manifestació i que, com a conseqüència d’això, anunciar que no acata aquesta sentència. No consentirem que ens toquin ni un punt, ni una coma del nostre Estatut perquè la nació catalana no només creu amb l’autonomia, la democràcia i la llibertat, sinó que des del record als presidents Macià i Companys, hem de lluitar perquè siguin la realitat que tots volem.————Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:——————–watch?v=6KVX6fKxojk———————————————–Davant la situació creada arreu de l’Estat espanyol pel viratge a la dreta del govern i que provocà la vaga general iniciada el 5 d’octubre de 1934, el govern de la Generalitat decidí enfrontar-se amb el poder central i el dia 6, davant la multitud aplegada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Companys proclamà l’Estat Català dins la República federal espanyola. El 15 d’octubre de 1940 un consell de guerra sumaríssim féu afusellar al president Companys en el castell de Montjuïc. La liquidació del català fou un dels primordials objectius dels vencedors en la guerra “incivil” espanyola: “si eres español, habla español” van fer escriure a les parets de les cases.

————————————————————————————-

     LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les històries dels herois com “El Guerrero del Antifaz”, dibuixades per M. Gago; o bé les intrèpides aventures de “Roberto Alcázar y Pedrín” (1940), dibuixades per E. Vaño, van esdevenir el símbol d’aquells anys foscos, nodrits per una literatura censurada que trobava en els còmics el reflex de llurs interessos.

     LA PREGUNTA de la setmana.- Una de les primeres mesures del poder franquista, en entrar a les ciutats i pobles catalans, consistia a detenir els homes joves compresos entre 18 i 25 anys. Cap a on eren enviats?

—————————————————————————-

     EL LEMA de la setmana.- “Jo no sé qui va ser el meu avi; m’importa molt més saber qui serà el seu net”. Abraham Lincoln.

—————————————————————————