La nova frontera

   Les restes del castell de Sant Esteve, a Palamós, situat a la part alta de la platja de la Fosca, és un lamentable aspecte de la història en ruïnes. Palamós és una vila oberta a la història Mediterrània. La seva fundació fou una emanació de la voluntat reial. Va néixer com una vila reial i el seu nom primitiu fou el de Port Reial de Palamós. Només la badia de Palamós, comprat el castell de Sant Esteve, va permetre al rei Pere el Gran posar els peus lliurament a la costa de la nostra regió. La carta d’establiment de Palamós, en la qual estan escrits els noms dels seus primers pobladors, és del 1279. La causa de la fundació de Palamós, que avui podriem justificar per la seva bella situació -abans de l’especulació salvatge del sòl ho era molt més, era un paradís- va ésser simplement la raó econòmica del port. Va ser el punt de sortida dels cereals de l’interior del país. ———————-Les lluites abrivades entre l’abat de Sant Feliu i la ciutat de Girona, de les quals estava tan cansat l’infant en Pere, representant del seu pare Alfons III, li varen fer suprimir de la relació de ports catalans habilitats per a desembarcar blat, el de Sant Feliu. Així, Palamós, va veure’s en aquesta competència afavorit de moltes avantatges encaminades a donar-li la importància de port de la ciutat de Girona. Sant Feliu i Palamós són dos pobles que sempre han viscut com “gat i gos”, i la poma de la discòrdia ha estat sempre el domini comercial de Girona. Aquest plet va ésser llarg; però, gràcies a la influència de l’infant en Pere i als drets abusius que cobrava l’abat guixolenc, Palamós va guanyar. Una ordenació del 1334 va convertir pràcticament Palamós en el barri marítim de Girona. Es va signar un conveni entre Girona i Palamós, el qual, discriminats el pro i el contra, va ésser favorable a Palamós.—————————Per tot aquest gran testimoni històric que va representar i representa el castell de Sant Esteve, és inaudit que romani en aquest estat lamentable. En ruïnes. Quan l’any 1979 es van complir els 700 anys de la fundació de Palamós -Port Reial de Palamós-, es varen organitzar nombrosos actes de tota mena per a commemorar l’efemèride. Tant per part de l’Ajuntament, presidit en aquells moments per el batlle Josep Parals, com per les entitats i associacions de la vila hi van posar tota la seva voluntat en l’organització dels actes que varen durar gairebé més d’un mes. Un d’ells va ser la col.locació d’una placa commemorativa, elaborada amb ceràmica de La Bisbal d’Empordà, en un dels murs del castell de Sant Esteve. Feia una explicació sobre la fundació del Port Reial de Palamós per part del rei Pere el Gran. Es va portar a terme la neteja de tot l’interior del castell i, fins i tot, hi va tenir lloc una representació teatral sobre la història d’aquell indret. Si varen posar il.lusions i es va pensar en una apropiada restauració, però, avui, ja no en roman res d’aquella placa ni de les esperançes que s’hi van dipositar. Set-cents trenta anys de la fundació de Palamós, representats per una història en ruïmes. Aquesta és l’explicació d’un turisme reduit a dos mesos, i de només sol i platja.———————————-watch?v=qO6cUPqRmGw Si tenen a bé puntejar aquesta adreça de vídeo que porta per títol “Palamós antic”.———————————-——–(Foto: Enric Figueras)

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Una primera mesura del poder franquista, en entrar a les ciutats i pobles catalans, consistia a mobilitzar els homes joves compresos entre 18 i 25 anys, que eren enviats a servir a l’exèrcit, si aconseguien que algú respongués d’ells, o bé reclosos en camps de concentració, d’on sortien, si ningú finalment no els avalava, per anar a fer part dels batallons de treball.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Entre les restes humanes més antigues trobades a Europa, figuren les corresponents a éssers que visqueren ara fa uns 450.000 anys en terres dels actuals Països Catalans. Amb quin nom varen ser anomenats?

   EL LEMA de la setmana.- “Hi ha obres mestres que ho són pel monumental avorriment que provoquen”. Luis García Berlanga.

—————————————————————————-