Implorar a l’apòstol Santiago
14 agost 2010 per Enric Figueras
Recentment, a Santiago de Compostela, el rei Joan Carles I va apel.lar, implorar per Espanya davant l’apòstol Santiago. Possiblement, el monarca, en uns moments de la seva acció tant impregnada de fe cristiana i catòlica, hagi demanat a l’apòstol la realització d’un miracle. Perquè, una cosa és veure Espanya de la manera com des de Castella s’ha volgut veure i imposar -irrealitat, ficció supines- i l’altre és com la història i les aspiracions de milions de ciutadans ens demostren: Espanya és una nació de nacions. Amb tots els pensaments, creences, desitjos, anhels, ànsies de llibertats, dret a decidir, autonomia real, govern per les pròpies lleis… que, encara avui, l’Espanya única i encotillada per els fantasmes del passat, es resisteix a reconèixer i acceptar. I, encara avui, en ple segle XXI, milions de ciutadans de la nació catalana han tingut de sortir al carrer per a recordar i ploclamar que no volem ser vassalls d’una Espanya que ens oprimeix i espolia per terra, mar i aire. Catalunya, per la seva història de nació mil.lenària i que ha pagat molt car defensar els seus drets, vol governar-se per ella mateixa i, per aquest motiu, no pot acatar aquesta desencertada sentència per part d’un TC, caducat, en contra del nostre Estatut referendat. En contra de la nostra primera llei per a governar-nos nosaltres mateixos.———————————-Cal, doncs, que el rei Joan Carles I demani a l’apòstol Santiago i a quans més apòstols millor: un miracle. Per a fomentar “la solidaritat” entre comunitats, “que fa d’Espanya la gran família unida”. Ningú com Catalunya pot presentar dades tant eloqüents respecte a la seva solidaritat amb els pobles d’Espanya. Ara, una cosa és la solidaritat ben entesa, acceptada i altre molt diferent l’espoli fiscal i la presa de pèl per els segles dels segles. “Tot allò que ens uneix i ens fa més forts, que eixampla l’afecte entre els nostres ciutadans…” No som precisament els catalans, ni des de Catalunya que s’organitzen campanyes contra altres Comunitats autònomes, però si contra Catalunya, l’Estatut i els productes catalans. No és el poble català qui es vana de llançar Estatuts al TC. “I que fa d’Espanya la gran família unida”. No és el poble català qui atia els odis, les discordies; ho fa qui maltracta a la societat catalana i qui parla a tots els pobles d’Espanya, una i una altra vegada, malament de Catalunya i dels catalans. El mateix fan determinats mitjans periodístics. Segueix dient el rei: ” No és temps de descoratjament, sinó de molt treball i dedicació; temps de rigor i de grans valors ètics per reprendre junts, amb solidesa i plantejaments integradors, el camí de progrés, ocupació i major benestar”. Precisament per tot això, la nació catalana vol l’Estatut que ja va referendar i que és intocable. Un Estatut modern, progressista que és una obra d’enginyeria política i que no hi ha una sola frase, una paraula, ni un paràgraf que vagi en contra d’Espanya. Mentre Joan Carles I apel.la a la unitat d’Espanya, demanem un miracle a l’apòstol Santiago perquè la nació catalana gaudeixi d’una veritable autonomia -governar-nos per les nostres pròpies lleis- sense espolis i poder desenvolupar sense encamellades el nostre sagrat dret a decidir. Catalunya estima i predica la llibertat. Gairebé dos milions de catalanas -Catalunya, Euskadi i el món- van sortir al carrer a la grandiosa manifestació del 10-J, perquè volem ser lliures. —————————-Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=BArX-ggX2Rw.
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’Homo erectus taltavullensis, visqué ara fa uns 450.000 anys en terres dels actuals Països Catalans. Consisteixen en un crani i una cinquantena de fragments ossis de totes les parts del cos, apareguts en una cova del massís de les Corberes, la cauna de l’Aragó, a prop de la població de Talteüll a la Catalunya nord-pirinenca. L’home de Talteüll era d’estructura corporal molt pareguda a la nostra, tret de la configuració del cap, que oferia una volta craneal d’enorme gruix i d’una capacitat de 1050 cc, uns 400 per avall de la mitjana craniana dels homes d’avui.
LA PREGUNTA de la setmana.- L’analítica escena de la cova Remígia (Ares del Maestrat, l’Alt Maestrat), què representa?
EL LEMA de la setmana.- “No existeix cap document de cultura que no sigui alhora un document de barbàrie“. Walter Benjamin.
NOTA.- Els lectors dels BLOGS del diari EL PUNT digital que tinguin a bé participar en la pregunta de la setmana, ho poden fer en l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “LA CAIXA”.
—————————————————————————-